La seguretat del Barça: Cata Coll i com viure «feliç a prop del perill»

Moltes vegades ens oblidem de les porteres. Sempre soles, a metres de distància d’on passen les coses, sobretot en el Barça. Lluny del perill, tot i que a Cata bé li agrada tenir-lo a prop. Tatuat ho porta al clatell: «Sempre a prop del perill». Així veu el futbol i amb això juga a la gespa i en la vida. Driblatges arriscats, reflexos vertiginosos, passades que arriben al mil·límetre en espais diminuts i un carisma que acovardeix rivals.

I, sobretot, barra. La d’una persona que confia en si mateixa, que habita còmoda en la seva pell. Que gaudeix cada dia d’aquesta part boja del futbol que et catapulta en només un instant. Han passat ja mesos des d’aquell 2023 que li va canviar la vida. De voler llançar la tovallola a tocar el cel, i vaja si el va tocar. Des d’aleshores no només és seguretat per a la porteria del Barça, sinó que la seva confiança s’ha contagiat a tota la plantilla.

Enorme davant les rivals

En el clàssic vam tornar a viure la versió de Cata més pròpia. La que està latent a la seva àrea, que aguanta i desafia les rivals. Que atalla amb un genoll ben clavat al terra en el moment just o un guant a cotes que semblaven inhòspites. Al Barça li va regalar tranquil·litat i seguretat en un partit en què el Reial Madrid va arribar a la seva àrea en bastantes ocasions. Però Cata es va fer enorme davant Feller i Linda Caicedo. Les poques vegades que van aconseguir superar-la estaven en fora de joc.

Les porteres viuen molt de la confiança i del moment de forma, tant físic com mental, que travessen. I ara Cata brilla. Quan l’àrbitra del partit va assenyalar la pena màxima a favor del Reial Madrid, les mirades es van dirigir a ella. Esperava una mica avançada, a prop del punt de penal. Va mirar com Wier va plantar la pilota mentre anava endarrerint la seva posició. Amb un peu enganxat a la línia de calç es va llançar a la seva esquerra, endevinant per complet i amb seguretat el xut de la futbolista blanca per fer embogir un Montjuïc que es va rendir als seus peus.

A més, Cata Coll és icònica. Pel que fa i com ho fa. Fins a girar full. La portera blaugrana treballa molt la part mental per poder rendir com ho fa i saber superar moments de partit, tant bons com dolents. Ella ho fa amb un gest, que pot semblar bromista, però que marca un punt i seguit. Com qui es fuma un cigarret a la sortida d’un bar. Dues pipades amb el gest de mig somriure i a la pilota següent.

Elogis d’Alexia i Romeu

Notícies relacionades

Àlex Márquez torna a demostrar que és l’‘altre’ millor del món

Erika Villaécija, exnedadora: "Quan et retires tens por perquè no saps si tornaràs a fer res tan bé"

«Me n’alegro molt per la Cata. Pel tipus de joc que tenim en general no concedim gaires ocasions, però la Cata és una gran jugadora», va emfatitzar Alexia Putellas després del clàssic. «La clau ha sigut que hem entrat molt bé al partit, que la Cata ens ha salvat en dos moments claus», va valorar Pere Romeu després del partit.

Moltes vegades, en les victòries, només recordem els noms que apareixen al lluminós en el recompte de gols. Acostumen a ser les que surten en les fotografies, en els resums. En aquest clàssic, Cata no només «va salvar el Barça», sinó que va donar una lliçó a tots. Viure a prop del perill té la seva gràcia sempre que sigui amb ella a prop.