Les morts a Barcelona es disparen un 134% davant l'última dècada

El coronavirus ha disparat les morts a Barcelona un 134,44% des de l’inici de l’emergència sanitària en relació amb la mitjana de l’última dècada, un percentatge de mortalitat que s’ha acarnissat especialment amb els districtes d’Horta-Guinardó i Nou Barris.

Segons ha detallat aquest dissabte la regidora de Salut, Gemma Tarafa, des de l’1 de març fins al 9 d’abril a la capital catalana van morir un total de 3.758 persones, mentre que la mitjana dels últims deu anys en aquell mateix període era de 1.603 persones, cosa que mostra un «excés de mortalitat», ha dit, de 2.155 veïns.

Aquestes dades, que responen a la crisi de Covid-19, no es distribueixen de manera homogènia entre els barris de la ciutat, sinó que han afectat especialment els districtes d’Horta-Guinardó i Nou Barris, així com determinades àrees censals de Sant Adreu, Ciutat Vella i Sant Martí.

Més presència policial

El consistori ha engegat un pla de xoc precisament als barris d’aquests districtes per reforçar la presència policial de la Guàrdia Urbana i millorar la informació sobre el confinament.

També intensificaran els serveis de neteja als voltants de centres sanitaris i residències i es reforçarà la desinfecció de contenidors amb una solució d’hipoclorit sòdic, cosa que actualment ja es fa en alguns districtes.

En concret, el pla de xoc contempla intensificar la presència de la Guàrdia Urbana al carrer per actuar en situacions d’«indisciplina» i reforçar la informació bàsica de neteja, protecció i confinament, que se sumaran als vehicles de megafonia que recorren els carrers de la ciutat amb missatges informatius sobre l’estat d’alarma.

Raons d’edat i socioeconòmiques

Notícies relacionades

Barcelona celebra la vida amb la Desfilada de Catrinas

Martin Grinberg: "Barcelona combina tradició i modernitat"

Segons Tarafa, el nombre més elevat de morts  i contagis en aquests districtes es deu a raons d’edat, com a Horta-Guinardó, ja que hi solen viure persones més grans, així com a motius socioeconòmics, que es noten especialment a Nou Barris.

«Hi ha persones que viuen en llars on és més difícil fer el confinament i que han hagut de sortir a treballar més que en altres barris», ha afirmat, abans d’agregar: «És una barreja entre l’edat i el nivell socioeconòmic».