Una clínica privada evita un ERTO a l'acollir pacients de la pública pel coronavirus

El 18 de març passat, la direcció de la Clínica Sagrada Família de Barcelona va informar als seus empleats que, «degut al descens de l’activitat» del centre, planejaven realitzar un ERTO (expedient de regulació temporal d’ocupació) que afectaria una «part important de la plantilla», segons afirmava el comunicat enviat per correu als empleats.

L’endemà, el mateix centre feia enrere la mesura: el Departament de Salut va intervenir i, segons apunten fonts de Salut, va advertir a la clínica que «el recurs sanitari era necessari per fer front a l’emergència del coronavirus», de manera que finalment l’ERTO no es va executar.

No obstant, la intenció de la clínica va desconcertar els empleats, que no entenien per què davant del col·lapse que pateix la sanitat pública, i havent agafat el Servei Català de Salut les regnes de la privada, no posaven a la seva disposició els llits, mitjans i professionals del centre per atendre pacients encomanats pel Covid-19. 

«Som personal sanitari, ¿com és possible que ens en anéssim a casa mentre els hospitals públics estan desbordats, derivant pacients fins i tot a hotels, i la sanitat privada intervinguda?», es pregunta una empleada del centre que demana ocultar la seva identitat. «Ens semblava una barbaritat, era surrealista i, si s’hagués produït, hauria sigut una injustícia», afegeix. 

Llits buits i hospitals públics plens

«La clínica va complir al peu de la lletra les indicacions de la conselleria i des de dilluns es realitzen només cirurgies oncològiques o d’urgència, i molt comptades», explica la professional, que afirma que en aquests moments el 80% dels pacients ingressats són per coronavirus positiu, quatre d’ells intubats a l’uci, reservada per a aquests casos.

Aquesta restricció va fer que l’activitat quirúrgica del centre caigués entorn d’un 90%. «Vivim dels quiròfans i eren buits: havíem d’adaptar l’oferta sanitària a la demanda actual», justifica el gerent de la Clínica Sagrada Família, Joan Jeremias, que nega saber a quants empleats anava a afectar la mesura.

Intervenció de la sanitat privada

«No hi havia un nombre definitiu, potser entorn del 20 o 30% del personal, no havia de ser una reducció gaire dràstica», afirma el gerent del centre, que ocupa unes 250 persones. «Hi havia més personal que pacients, però estant preparats no volíem quedar-nos de braços plegats, era una qüestió moral», reitera l’empleada.

«Tota la sanitat privada està preparada ja per atendre a pacients amb el Covid-19 i em consta que ja s’han fet trasllats, cosa que indica que hi ha hagut un gir important, ja que fa dos dies això no es feia», opina la infermera, que aplaudeix que les dues parts s’estiguin «posant les piles». 

Coordinació amb la sanitat pública

Sobre per què no es va fer abans l’oferiment, Jeremias afirma que és Salut qui ha de sol·licitar els recursos als centres privats, i no a la inversa. «Són ells els qui ens contacten, nosaltres no teníem cap ordre de comunicar-ho a Salut; pensàvem que ens avisarien en cas que ho necessitessin i així va ser», assegura el gerent.

Des de Salut asseguren que la clínica era coneixedora de la situació d’emergència actual, pel que el departament els va advertir que legalment no podien executar l’ERTO. «Com que no ho han fet, ja no s’ha d’acudir a instàncies judicials perquè aturin la mesura laboral», assenyalen.

Trasllat de pacients

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

El centre està esperant ja rebre aquests pacients. Segons Jeremias, divendres al matí la gerència va mantenir una trobada amb l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, amb qui s’està acabant d’enllestir «els protocols de perfils d’entrades», que es començaran a produir ben aviat. 

El centre posarà a la seva disposició –en principi– una planta sencera i augmentarà l’oferta en funció del personal disponible. De moment, la paralització de l’ERTO impedirà que personal sanitari marxi a casa en plena emergència i permetrà alleujar, tot i que sigui lleument, una sanitat pública cada vegada més desbordada.