31 març 2020

Anar al contingut

sorpresa a sant martí

Unes obres destapen un cementiri sota un hort urbà de la Verneda

Els arqueòlegs han descobert fins ara 23 fosses, però cap resta que anticipi l'època a què corresponen

Carles Cols

Unes obres destapen un cementiri sota un hort urbà de la Verneda

Manu Mitru

Sis arqueòlegs treballen des de diumenge sense pressa ni pausa a la confluència dels carrers de Menorca i Agricultura, just allà on en una data incerta, tot i que probablement abans del segle IX, té els seus orígens Sant Martí de Provençals, el poble al sud del Besòs que el 1897 va engolir Barcelona. Unes obres de renovació de terres van posar al descobert el cap de setmana passat un esquelet. A mig matí de dimarts, segons fonts del Servei d’Arqueologia de Barcelona, ja eren 23 les sepultures descobertes, algunes dobles. És un petit cementiri. Poc més se’n sap encara. Caldrà esperar les anàlisis del ‘CSI’ municipal, que amb les proves de carboni-14 i altres anàlisis determinaran una data aproximada d’aquesta fins ara desconeguda inhumació.

L’ocorregut aquesta vegada a la Verneda és molt comú a la ciutat. A Barcelona s’enterrava gairebé sempre a l’est de les muralles. La ciutat creixia urbanísticament cap a ponent i, molt metafòricament, deixava enrere, l’altre costat, el seu passat, els seus morts. En aquesta ocasió, no obstant, hi ha una pista clara. Les restes humanes han aparegut a escassos metres de l’església de Sant Martí de Provençals. Podrien ser sepultures relacionades amb la quotidianitat parroquial del lloc. Pot ser que fins i tot siguin restes d’antics capellans de Sant Martí. Si és així o són veïns del lloc no se sap encara, entre altres raons perquè de les primeres restes humanes trobades no sap encara ni tan sols si són d’home o de dona.

Sobre aquest desconegut cementiri hi havia fins ara (i el pla és que hi continuï havent) un d’aquests molt populars horts urbans de la ciutat. Bonics enciams, carxofes i tomàquets creixien a cura dels jubilats del barri sense que sabessin res del subsol. A la tanca d’accés a l’hort encara hi ha penjat el cartell que informa de les senzilles obres que s’anaven a dur a terme i que han tret a la llum les fosses. Es pretenia només renovar les terres, perquè pot ser que ja no fossin prou fèrtils.

Potser del segle XV

Amb les primeres pistes que una cosa inesperada s’amagava allà sota, els arqueòlegs van tenir en un primer moment una espurna d’il·lusió. Sobre els orígens exactes de l’església adjacent no se’n sap suficient. Confiaven a trobar-los. De moment, no obstant, res de res, només fosses. En contrapartida al desengany, els experts del Servei d’Arqueologia Municipal confien en el que els apunta el seu olfacte professional, que les sepultures es puguin datar al voltant del segle XV, molt abans de l’inicialment previst.

Va ser precisament a finals del segle XV quan l’església original va ser reedificada en un estil gòtic tardà de què encara es distingeixen les seves principals característiques, malgrat que el 1936 la parròquia, com tantes altres a Barcelona, va ser saquejada i incendiada.

Els textos del passat de Sant Martí de Provençals són intermitents i escassos. Sí que sembla, no obstant, que al segle XV el nucli de població era minúscul, amb prou feines unes 17 famílies. Potser alguns d’ells acaben de sortir de nou a la llum del sol.

Temes: Arqueologia