11 d’ag 2020

Anar al contingut

política municipal

El ple exigeix a Colau una decisió «clara i definitiva» sobre l'Hermitage

L'oposició recrimina a l'ajuntament moure's per «ideologia» i l'insta a «reflexionar» sobre el seu veto al museu abans de dos mesos

Natàlia Farré

El ple exigeix a Colau una decisió «clara i definitiva» sobre l'Hermitage

L’Hermitage ha entrat en el ple de l’Ajuntament de Barcelona d’aquest divendres. Dues proposicions, un debat, els arguments ja escoltats, a favor i en contra, i l’acord unànime de demanar al govern de la ciutat una posició «clara i definitiva» sobre l’obertura, o no, de la franquícia –substantiu que no tots els grups comparteixen al definir el projecte– a Barcelona en un termini màxim de dos mesos. La petició l’ha presentat el grup del PP després que el consistori fes pública, dilluns passat, la seva negativa a autoritzar la ubicació del museu –una altra definició que no és del grat de tots– a la nova bocana del port després d’haver encarregat quatre informes que ho desaconsellaven. I després de l’apunt posterior de l’ajuntament en què assegurava que estaria obert a estudiar de nou la iniciativa si es reformulava el projecte cultural i es buscava un nou emplaçament.

La segona resolució presentada aquest matí, per part de Barcelona pel Canvi, demanava més: instava a donar el consentiment a l’actual projecte. Però Manuel Valls l’ha retirat, no sense polèmica pel mig, abans que hi hagués recompte de vots. Tot apuntava a una més que probable desestimació. En aquest context, se suposa que l’ajuntament té temps fins a principis d’abril per «reflexionar» –petició feta pel PP– i manifestar una posició «clara i definitiva» sobre l’obertura o no de l’Hermitage, però ja es veurà. Doncs el projecte dansa des de fa vuit anys i les proposicions dels grups municipals en el ple es debaten i s’aproven, però no són vinculants.

Arguments a favor i en contra

Entre el principi del debat i la resolució de les dues proposicions, hi ha hagut discussions sobre si el projecte és un museu o una franquícia, lliçons sobre la importància de la col·lecció artística de la pinacoteca de Sant Petersburg i la confusió entre el que és privat i públic. El projecte de l’Hermitage Barcelona és privat, però pretén aixecar-se en sòl públic; la relació de la iniciativa de Barcelona amb el museu rus se circumscriu al préstec d’obres, i el centre que pretén obrir-se a la ciutat no tindrà ni col·lecció d’art pròpia, ni conservadors ni curadors, i per això el govern municipal posa en dubte la seva categoria de museu i la rebaixa a la de franquícia o sala d’exposicions.

Hi ha hagut, també, molts retrets cap a l’ajuntament. Al capdavant, per repetits, els de donar suport a una «cultura ideològica» i de «falta d’ambició» que «devalua» la ciutat i la deixa «fora del mapa cultural» europeu. A més de la recriminació, també unànime entre l’oposició, d’encarregar uns informes sobre la idoneïtat del projecte de l’Hermitage –que ni són obligatoris ni vinculants– amb l’únic objectiu de justificar una decisió prèviament presa: la de no voler el museu rus. I com a resposta municipal, una infinitat d’arguments ja sabuts (problemes de mobilitat i urbanístics, i dubtosa viabilitat econòmica i cultural) per vetar «per responsabilitat» l’actual projecte de la nova bocana del port.