Sol·licita parada al bus i demana un desig

Allà estàs, al bus, un matí qualsevol: revisant mems de Baby Yoda i intentant oblidar la nova nadala de Leticia Sabater. Fins que vas a demanar la parada i llegeixes un adhesiu escrit a mà: Prem el botó i demana un desig.

Es multipliquen per autobusos, metros, carrers. Missatges en adhesiusque t’aixequen l’ànim més que 10 tasses de Mr. Wonderful juntes. Disfrutar és un verb que es conjuga bé amb tu. Mira el teu reflex en el vidre d’aquesta porta i recorda’t de quina manera tan bonica somrius. Amunt, vinga, posa’t dret, el que va passar ja no existeix.

Són frases amb hashtag analògic: #PalabrasPegadas. «Contacte humà, de la vella escola», defineix qui les enganxa. En paper i retolador. Paraules de passada que et donen copets a l’esquena, potser un clatellot, pot ser que t’agafin de la solapa. Al seure al metro (Seient reservat per somiar). Al beure d’una font (Set de tu). Pel barri (L’única heroïna que hi hauria d’haver al Raval és la meva mare). En una cabina (Al veure que no sonava el telèfon vaig saber immediatament que eres tu).

¿El seu objectiu? Crear un efecte de microabraçada»

Les etiqueten per internet com ara#arteurbano, #streetwords, #caligrafiaurbana, #accionpoetica. «Escrivint paraules i enganxant-les», resumeix la seva biografia d’Instagram. Fa any i mig que van aparèixer en carrers i xarxes. Avui superen els 9.000 seguidors. S’han escampat per 57 ciutats a 16 països, porta els comptes qui va idear l’etiqueta. ¿El seu objectiu? «El somriure –respon–. Alegrar. Acompanyar, generar emoció. Crear un efecte de microabraçada»

Respon per escrit. Per ‘mail’, no amb adhesius. Es nota que escriu també sense enganxar i que té a casa menys llibres dels que voldria. S’aferra al’anonimat, diu. «Soc conscient que el que faig està considerat vandalisme. I té la seva multa», es justifica. Però això és el que li agrada de#PalabrasPegadas. «Que no té gènere ni edat. No té nom, ni egos. Potser això ajuda que cada persona que les troba imagini al seu gust qui hi ha a l’altre costat. Quan t’acostes a alguna cosa i ho vius sense etiquetes, la interacció es converteix en una cosa íntima, personal».

Tot va començar entre trajectes de metge a metge per Barcelona. Estiu del 2018. «Una època de seriosos problemes de salut que es van allargar en el temps –recorda– i em van portar a perdre la feina i a estar al caire de l’abisme». Un dia, ordenant papers, van aparèixer unsadhesiusen blanc. «Els vaig omplir de paraules –relata–. I els vaig començar a enganxar en els trajectes que feia per anar a les diferents consultes sense imaginar que la gent desenganxaria els seus nassos dels mòbils i els veuria».

19 cal·ligrafies només a Barcelona

Els van veure. I se’ls van unir altres «cal·ligrafies», així les anomena. Només a Barcelona n’ha comptat 19. Porta el recompte de països i ciutats en un mapa. «No tenim una relació, ni un ideari ni som un moviment organitzat. Simplement són persones que han trobat en el # un espai on comunicar(-se)». És una cosa balsàmica i addictiva, confessa.

«Vaig canviar l’acudir al psicòleg per escriure als carrers», li dona la raó una cal·ligrafia deGetafe. «És un acte amb poder terapèutic», afirma una altra deBèrgam. «És una acció sense censura que acosta l’art, la música, les lletres i els cors de les persones», afegeix la d’Euskadi. «Aquestes paraules que et recorden el que vas oblidar».

El compte d’Instagramacumula més de 6.000 adhesius amb hashtag. Publica les fotos que la gent troba, penja o li envien. Sol afegir-ne una dotzena al dia. Sempre té cua d’espera.

Hi ha adhesius que no duren ni 24 hores d’una peça. D’altres viatgen en bus des de l’estiu del 2018. Han aparegut en banys, finestretes d’avió, a les cascades del Niàgara. Segueix un «codi èticno escrit»: «No enganxo en patrimoni artístic ni en monuments», promet. «Fins i tot hi ha conductors de bus i treballadors de TMB que en privat m’animen a continuar fent-ho».

Es llegeixen microtextos d’impacte: Cortázar,Benedetti, una conversa de la peixatera de la Boqueria. Cançons que formen part de la banda sonora d’una altra vida. Missatges motivacionals que fugen del coelhisme. Frases llegides, sentides, alguna de pròpia. Una de les mésrepostejades: Seients reservats per a gent que somriu de manera tan bonica com tu.

Notícies relacionades

Combats de boxa poètics a Barcelona

Els homes també teixeixen

«Recordo un ‘Maria, casem-nos’, una petició de matrimoni a través d’un adhesiu al bus. O una persona que va trobar un missatge tornant del funeral del seu pare. ‘Senyals’ –em va dir–. Sé que és un missatge teu i és la teva lletra, però deixa’m que senti que aquestes paraules es creuen amb mi en el moment adequat i me les envia el meu pare’».

Sent «vertigen», confessa. Moltes vegades, «pell de gallina». Fins i tot un institut de la província de Sevilla ha utilitzat#PalabrasPegadascom a eina pedagògica, explica. «És esperançador veure que en els temps dels filtres i els mòbils –apunta– una cosa tan senzilla com un paper i una cal·ligrafia continua provocant emocions en la gent».