Combats de boxa poètics a Barcelona

Comença a sonar Eye of the tiger. Així que el teu cos es posa automàticament més en guàrdia que amb una trucada de Vodafone.Hi ha un ring, dos boxejadors amb gorra de llana, a l’estil deRockypujant escales, i un àrbitre que crida amb més èpica que Roncero després d’un gol del Madrid. «Senyoreeees i senyoooors, siguin benvinguts a l’espectacle del mil·lenni: unalluita acarnissadaentre dos colossooos». Campana, cling-cling-cling. «No vullversosbaixos», adverteix l’àrbitre. «Res derimetesper l’esquena». Els púgils assenteixen, xoquen els guants, escalfen la gola. Decideixen amb una moneda a l’aire qui comença a colpejar. Dir que les cares són unpoema sonaria massa redundant. En aquest quadrilàter elsganxoses donen només de boca.

Combat poètic a cinc assalts. Està en joc elCinturó dels Versos Pesants. Cada boxejador –versador– escup un poema per round, com si fossin híbrids de Mike Tyson i Cyrano. S’enfronten dos pesos pesants de la poesia. «Cada vegada més pesants», diuen esbufeguen ells.

Són dos referents delpoetry slam, la nova poesia de masses. Fa anys quePoetry Slam Barcelona acull cada mes mig miler d’espectadors al CCCB. Punt de trobada de joglars urbans. Slammers, els anomenen ara. És una competició depoetes en directe on es deixen anar versos amb deix deshowmanipunchde raper. Forma part d’una lliga nacional i internacional. A l’àrea metropolitana de Barcelona ja s’organitzen quatreslams. Han oberthome slams(seus oficials) a Sant Boi, l’Hospitalet i Santa Coloma. Els poetes ja parlen de l’«slamília».   

Sala Almazen (Guifré, 9).El ring poètic s’instal·la cada 15 dies en aquest espai polivalent autogestionat per artistes (pròxim combat: 2 de novembre).   

En una cantonada del quadrilàter, «¡el raper de l’Hospitalet!», crida l’àrbitre. Dani Orviz, 42 anys, en fa 10 que deixa anar poemes en escenaris. Xaman alfabètic, es defineix. És l’actual campió d’Espanya depoetry slam. Va guanyar la medalla de bronze de la copa del món el 2013. Dirigeix l’Sl’ham Poetry(el de l’Hospitalet). Es dedica a convertir en vers la vida de la gent. Fins i tot ha oficiat casaments. 

A l’altra cantonada delring, «l’home capaç de portar-te a l’abisme», anuncia l’àrbitre. Un altre poeta d’impacte que deixa anar versos amb intensitat de metralladora: Salva Soler, 43 anys, 5 en el poetry slam. També va ser bronze en la copa del món, el 2015. Quan no està recitant, és professor de l’escola d’art dramàtic Eòlia.  

A buscar el Cinturó dels Versos Pesants 

«¡Agafin-se fort als seients!», adverteix l’àrbitre,Héctor Huve. Quan et descuides també et deixa KO amb alguna rima. Es pot victorejar, esbroncar, insultar, anima el públic. Són els espectadors els que decideixen qui s’emporta a casa el Cinturó dels Versos Pesants.

Round1. «¡Fight!». Cling-cling-cling.

El Dani salta alring i arracona el Salva entre les cordes amb un poema hipnotitzant.«El rellotge, tic, tac [sona com una busca dels segons] et posa de sobte dempeeeeus, [imita un despertador]...». El boxejador va deixant anar onomatopeies inesperades amb un gran joc de cames.El Salvacontraataca amb versos que t’agafen de la solapa: «Retira la tira que portes als ulls perquè no et deixa veure la mentida...».

És un combat en el qual el públic tampoc pot abaixar la guàrdia. Fa vergonya fins i tot tossir. Se’t posen més pèls de punta que a un jubilat al sentir parlar de pensions. 

Ara el Salva deixa anarun poema construït només amb títols de pel·lícules.Ara el Dani escup versos amb ritme. «Hi ha altres maneres de fer poesia», es justificaran després. Allà on els veus tenen milers d’espectadors a Youtube. «Internet ens ha ajudat molt», asseguren. Alguns dels seus poemes s’han fet virals.

Notícies relacionades

Els homes també teixeixen

L'últim temple petardo de Barcelona

«A tu –el Salva llança de sobte uncop amb la dretasentimental–, que em vas regalar les meves millorsperiències. I ho vas fer sense la més mínimaigència. A tu, que em vas provocar incendis que no van apagar ni 300tintors. Que el fum del nostre llit va vèncer a milions detractors». Dos minuts més amb paraules entretallades i el poeta deixa anar el seu ganxo de KO: «No puc tinguir-te, fumar-te, polsar-te, acabar-te. No puc ni tan sols nomenar-te».

Sí, es pot viure de la poesia. «Tens dos exemples al davant», asseguren els versadors. Sempre que siguis auster, diuen rient. «Jo parteixo del fet que la poesia és una cosa intrínseca que portem tots a dins», assegura el Salva. «Al final –afegeix el Dani– és aquest desig humà de compartir el que portes dins».