Els nous títols del transport públic

La targeta de plàstic T-Mobilitat substituirà totes les actuals de cartró en un any

Els usuaris de la T-Usual provaran els documents tipus targeta de crèdit a partir de l'abril que ve

zentauroepp46408250 barcelona 2 enero entrevistas a viajeros que estrenan la uni190102164233

zentauroepp46408250 barcelona 2 enero entrevistas a viajeros que estrenan la uni190102164233 / juan camilo moreno

4
Es llegeix en minuts
Óscar Hernández
Óscar Hernández

Periodista

ver +

Després de molts anys de retard i del temor de les diferents administracions competents en el transport públic (Ajuntament de Barcelona, Generalitat i Àrea Metropolitana) per les contínues aturades en el projecte d’una única targeta permanent de transport, ja hi ha data per a la flamant estrena de la T-Mobilitat. Serà l’1 de gener del 2021, segons ha afirmat avui el conseller de Territori, Damià Calvet, en la presentació de les tarifes per a l’any que ve. «Però a més al llarg del 2020 hi haurà novetats de les quals anirem informant puntualment», asseguren fonts del seu departament, que no volen deixar anar més detalls. L’Autoritat Metropolitana del Transport també ha refusat facilitar més informació.

La notícia de la data de llançament és important. Primer perquè s’acabarà el calvari de l’ús de la targeta actual de cartró, molt més vulnerable físicament. Moltíssims usuaris l’han de canviar sovint perquè es doblen, es desgasten per l’ús i si, per exemple, es mullen, queden inservibles. El problema s’agreuja si són d’ús mensual i s’han d’introduir un centenar de vegades en les validadores. O pitjor encara quan es tracta d’un abonament trimestral, com passa amb la T-Jove. L’error fonamental és que es va dissenyar el mateix tipus de carnet de cartró  per a un abonament de 10 viatges (T-10), i per tant d’una vida útil molt curta, que per a un de trimestral, el desgast del qual és infinitament superior.

Darrere d’altres ciutats

Altres ciutats han solucionat aquest problema utilitzant abonaments en targetes plàstiques, tipus format de targeta de crèdit, resistent a tot, com serà la T-Mobilitat, en una de les seves versions (n’hi haurà una altra per a telèfons mòbils). I no fa falta anar-se’n a Londres, on des de fa anys funciona amb èxit la targeta Oyster, que permet pagar amb recàrregues de diners o directament pagant l’import a través del compte corrent de l’usuari. Aquestes experiència està moltíssim més a prop. Lleida, Tarragona i Girona disposen d’un sistema similar de targeta sòlida permanent per pagar el transport públic. 

Notícies relacionades

Barcelona i la seva àrea metropolitana semblen haver-se posat per fi les piles per solucionar aquesta carència. I entre les «novetats» que prometen per a aquest 2020, i que no revelen oficialment, figura l’emissió abans del mes d’abril que ve de les primeres targetes rígides per pagar els viatges freqüents a la xarxa pública de transport, com els que permet la T-Usual. De fet, ja hi ha màquines preparades, per exemple, a Ferrocarrils de la Generalitat i Renfe per registrar el pas d’aquestes targetes tipus ‘contactless’, que no s’han d’introduir a cap ranura, sinó només acostar-les a la validadora. Quan tots els mitjans de transport i a totes les seves entrades, o vehicles en el cas dels autobusos, tinguin instal·lades les validadores per contacte, ja es podran distribuir les targetes. Així començarà la prova de foc del nou sistema.

Més ús, menys preu

¿Quins avantatges portarà, a més, la T-Mobilitat? Al marge del tema físic i de la durabilitat del document, destaca la seva tarifació més intel·ligent. Amb aquest nou títol desapareixeran les zones de transport, és a dir, les corones en què es divideix la zona metropolitana. La facturació es farà partint de dos criteris, la distància recorreguda, i la recurrència. L’objectiu és que el viatger freqüent pagui menys. És a dir, es tracta d’incentivar l’ús del transport públic en detriment del privat. A més, el sistema proporcionarà milions de dades sobre el moviment de passatgers de forma col·lectiva i individual, una cosa que Administració i empreses podran aprofitar, com a mínim, en nom d’una eficiència més gran.

Els municipis de zona 2 que paguen com a zona 1 reben el nou impost metropolità

<a href="https://www.elperiodico.com/es/barcelona/20190102/tarifa-plana-transporte-metropolitano-7226214">Quan l’1 de gener passat va entrar en vigor el pas de la zona 2 a la zona 1 per a 18 municipis de l’àrea metropolitana</a>, com Sant Cugat i Cerdanyola del Vallès, els seus veïns ho van celebrar. Era una vella reivindicació que suposava, d’entrada, deixar de pagar uns dos euros per viatge amb la T-10 per anar a Barcelona a abonar just la meitat. Però l’alegria ha durat poc. Els veïns de Sant Cugat, per exemple, van rebre fa tres setmanes a les seves bústies el rebut del nou impost metropolità d’uns 120 euros de mitjana per vivenda per compensar el que deixa de recaptar l’Autoritat del Transport Metropolità per aquesta baixada de de preus. Tot i així, un usuari que faci dos viatges diaris des d’aquests municipis de l’antiga zona 2 a Barcelona (un d’anada i un altre de tornada) surt guanyant amb la diferència. És a dir, ara paga menys.  No obstant, l’impost grava tots els veïns propietaris de vivendes, independentment de si utilitzen o no el transport públic. L’impost metropolità ha generat ja protestes ciutadanes i l’anunci de nombrosos recursos en contra.