La fàbrica de creació de Sant Andreu inicia una nova etapa

Les xemeneies del’antic recinte fabril Fabra i Coats, al cor del barri de Sant Andreu, ja no emeten fums, sinó creativitat. Fa ja una dècada que Barcelona va decidir reconvertir aquest complex industrial en una fàbrica de creació, una iniciativa impulsada perl’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB),oberta al veïnat i a la ciutat. Aquest racó, vestigi del Manchester català, continua sent un gran desconegut per al gran públic, però això podria canviar a partir de l’any que ve amb el full de ruta de la seva nova directora. 

La fàbrica, els orígens de la qual es remunten a 1839, quan l’empresari Ferran Puig i Gibert i el seu soci Jaume Portabella van decidir fundar una fàbrica de filats coneguda com a Vapor de Fil, és ara molt més que un contenidor d’espectacles oberts al públic, molt més que els festivals, exposicions, fires i la popular Fàbrica dels Reis d’Orient que acull la planta zero. Això només ésla punta de l’iceberg, la part visible d’un tot en contínua transformació. Les seves quatre plantes, rehabilitades gairebé integralment, acullen avuiun viver d’empreses i espais de treballper a artistes i creadors de diferents disciplines. «Volem acabar amb aquesta diferenciació entre cultura i empresa perquè fa més mal que bé; com el concepte emergent, que al final només genera frustració», puntualitza la nova directora de la Fàbrica de Creació Fabra i Coats, Joana Hurtado, que és al càrrec des del maig passat i espera donar un nou impuls al centre. «Tot projecte requereix el seu procés de gestació –continua Hurtado– i fins ara m’he dedicat principalment a reunir-me i a escoltar totes les persones i entitats que hi són o han passat per aquest espai. Espero que al febrer es puguin començar a notar els canvis».

Actualment l’edifici alberga uns 90 projectes diferents, i la idea de la nova directora –no substitueix ningú perquè abans el centre estava dirigit des de les oficines de l’ICUB al Palau de la Virreina– és augmentar la rotació perquè arribi a més persones interessades en desenvolupar la seva carrera i, entre altres novetats, oferirà serveis molt demandats com assessoria legal i fiscal. Els projectes escollits, a més,no hauran de pagarper desenvolupar el seu treball a la fàbrica. «Ara estan pagant una cosa raonable, un preu públic, però entenem que ha de ser gratuït. Si per mi fos, estaria becat, remunerat. Això potser arriba més endavant», avança Hurtado, també al capdavant del rellançat Centre d’Art, fins ara sense una direcció clara i molt menys un projecte a llarg termini. De portes cap enfora, la nova directora vol potenciar la programació pròpia i millorar la comunicació externa.

Sinergies i participació 

Un cop d’ull ràpid a la primera planta de la Fàbrica de Creació Fabra i Coats, amb totes aquestes taules i sales de reunions, sofàs i màquines de ‘vending’, pot fer pensar que allò no és més que un altre ‘coworking’. Ni ho és ni es pot convertir en això.  Aquesta fàbrica de creació és l’única de les 11 repartides per tota la ciutat100% municipal i multidisciplinària. La gestió és directa però la comunitat també hi participa. Víctor Jiménez, un dels usuaris, explica el funcionament. «Aquí hi ha comissions de treball i un Consell Plenari. Una part de la gestió del dia a dia es fa col·lectivament amb assemblees», explica el cofundador de Bitlab, una cooperativa sense ànim de lucre dedicada als projectes d’innovació cultural. «Porto des del 2012 per aquí, primer amb altres projectes i des de fa uns tres anys com a Bitlab. Nosaltres estem dins de la comissió de processos col·lectius com una de les entitats que integren la Xarxa d’Economia Solidària (XES) de Sant Andreu, també ubicats en una nau de Fabra i Coats», afegeix Jiménez. 

Aquí les famoses sinergies entre companys no només apareixen, sinó que es busquen i es fomenten de manera activa, tant dins com fora de les parets de la fàbrica. «Es tracta de mantenirl’ecosistema viu», assegura Jiménez. Respecte a l’exterior,Maria Masolivé,la tècnica encarregada de les residències artístiques de la fàbrica, remarca les sevestres dimensions.«És un equipament molt implicat al seu territori, però és un projecte de ciutat i amb voluntat de projectar-se internacionalment», assegura el referent de les residències artístiques, convençut de la necessitat de «reformular» el model i solucionar algunes carències. Entre d’altres, enumera, invertir en material tècnic, millorar la il·luminació d’algunes sales dedicades a les arts escèniques i la insonorització de les destinades a l’experimentació sonora.

Jornada de portes obertes

Una bona prova d’aquesta voluntat d’obrir-se al barri, i una bona oportunitat per deixar-se sorprendre, és‘La fàbrica en obert’, una programació especial que se suma als actes de celebració de la festa major de Sant Andreu.Fins al diumenge 8 de desembre, el recinte acull una infinitat d’activitats culturals entre les quals destaca la jornada de portes obertes de dissabte al matí i l’espectacle ‘El present no està escrit’,una peça coral per a tots els públics que fusiona diferents formats artístics com la música, el moviment, el vídeo o la paraula. Un dels directors d’aquesta obra ésEdi Pou,també artista resident. «Es tracta d’una sèrie de trobades d’improvisació que recorreran les diferents plantes, començant per la tercera, cada una amb una temàtica relacionada amb el catastrofisme i les solucions», explica el 50% dels projectes Za! i Los Sara Fontán.

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

«Vaig arribar aquí fa bastants anys per preparar, per explorar, una col·laboració entre Mishima i Za! Va ser puntual, uns tres mesos. Després em vaig quedar com a artista associat i a canvi vaig fer un retorn a la fàbrica i al barri oferint tallers d’improvisació, concerts, col·laborant amb altres artistes, fent un programa de ràdio a l’emissora Ràdio Fabra... M’agrada molt el seu caràcter multidisciplinari perquè ofereix moltíssimes possibilitats», explica Pou, que segurament no es presentarà a les noves convocatòries però estarà encantat de col·laborar puntualment amb els nous residents.

Hurtado sospita que el veïnat encara no coneix massa Fabra i Coats, que potser és a l’ombra de la veïna biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra, un equipament molt valorat. «Igual que tothom pot trobar el seu llibre –assegura Hurtado–, l’art contemporani també és per a tothom».