Una desena d'escoles de Barcelona fan l'esbarjo al carrer

Imagini tenir una casa que li falta alguna dependència clau i hagi d’anar a la del veí per disfrutar-ne. Aquesta és la rutina que segueixen molts nens l’escola dels quals té un pati tan petit que s’han de quedar a l’aula o sortir al carrer. Almenys 10 escoles de Barcelona compten amb recintes tan petits (alguns, ubicats en un terrat) que no poden fer allà l’esbarjo i es veuen obligats a fer ús d’espais públics pròxims. Segons dades del Consorci d’Educació de Barcelona, la majoria d’aquests centres estan ubicats a Ciutat Vella, tot i que també n’hi ha a Gràcia, Sants-Montjuïc i Les Corts. Alguns han trobat solucions a través dels districtes municipals per utilitzar places, poliesportius o parcs públics en horari de pati, però no tots els espais estan condicionats i s’adapten a les seves necessitats. 

Aquestes escoles amb minipatis estan ubicades en edificis històrics o en construccions on l’entramat urbà no els dona més alternativa. Per aquesta raó no tenen prou espai per desenvolupar activitats acadèmiques com Educació física, la qual cosa els ha portat a enginyar-s’ho per resoldre el problema. Una mostra d’això la posa el centre Àngels Baixeras (Ciutat Vella), que comptava sol amb una terrassa com a pati. Després de molt temps reivindicant-ho, docents i famílies d’aquesta escola van aconseguir l’any passat que les ruïnes d’un edifici esfondrat es convertissin en una àrea de joc, la plaça de Carme Simó. Se cedeix a l’escola de nou del matí a tres de la tarda i és d’ús públic en horari extraescolar i els caps de setmana. El recinte està a cura de la mateixa escola i dels serveis municipals de neteja.

Sant Felip Neri

Un altre cas semblant al mateix districte és el de l’escola Sant Felip Neri, que des de fa uns tres anys tanca la plaça històrica que porta el seu mateix nom amb tanques que els mateixos alumnes col·loquen per poder jugar de 10.30 a 11.30 hores, evitant així la circulació de turistes. Feia 60 anys que l’utilitzaven i es feien càrrec de la plaça, que amb el pas del temps s’ha convertit en una visita obligatòria per a molts guies turístics. Abans de tancar-la arribava a saturar-se amb la presència de visitants i alumnes. Avui els grups turístics«ja coneixen la situació i respecten l’horari que han acordat amb el districte», comenta una professora mentre vigila els dos cursos que els toca sortir a l’esbarjo. Palmades i tornen a classe, els nens s’organitzen i recullen les tanques, deixant l’espai impol·lut.

Però no tots els centres de la zona compten amb la mateixa sort. L’escola Castella porta des del 2016 demanant a l’ajuntament alternatives per disposar d’una zona d’esbarjo en condicions, ja que la seva terrassa queda curta per als seus 225 alumnes, que es veuen obligats a alternar els diferents cursos per sortir a la plaça Castella. Mentre uns són a l’exterior, els altres es reparteixen entre la terrassa i alguna aula. El problema és que la plaça no és un lloc idíl·lic per als nens. Resulta habitual trobar-se amb gent fent ‘botellón’, drogant-se o fent les seves necessitats en un racó. També hi ha persones dormint al carrer i són freqüents les baralles, i és per això que el centre ha demanat «poder disposar d’un tros de plaça», explica la directora, Glòria Bertran, que es compromet a cuidar i habilitar l’espai per als nens.

Els més perjudicats d’aquesta situació són els més petits del centre, ja que les seves aules donen al carrer i han de conviure amb l’olor a ambientador que llancen els mestres per dissimular les olors externes. Moltes vegades es veuen obligats a baixar fins i tot les persianes per evitar el soroll o els aldarulls que s’hi produeixen. Les poques mesures que s’havien pres consistien en visites esporàdiques dels Mossos d’Esquadra i dels serveis de neteja. Avui dia, després d’una reunió amb l’Administració, compten amb dos tècnics socials facilitats per l’ajuntament que vigilen la plaça i intervenen en cas d’incidència. «La situació no ha empitjorat, però no és suficient», lamenta la directora. 

El pati, més que una via d’escapament

Notícies relacionades

Esplugues estudia prendre accions legals contra el president del PP

Augmenta la superfície restringida al trànsit a l’entorn del parc Güell

Davant la impossibilitat de poder construir patis, l’alternativa que s’està duent a terme és habilitar espais públics pròxims, tot i que sigui una petita part on els nens puguin estar. «Les dimensions són importants però no essencials», comenta l’Imma Marín, presidenta de la fundació Marinva, experta en educació i noves tecnologies per a l’entreteniment. Aquesta especialista, a més, recalca que el pati s’ha d’entendre com una extensió del sistema educatiu i no com una via d’escapament, ja que els patis són espais lúdics que influeixen directament en els nens, en les relacions que s’hi estableixen, en la seva curiositat, en la seva capacitat creativa i en la seva autonomia. Tal com destaca en el seu estudi realitzat el 2008 titulat ‘Els patis de les escoles: espais d’oportunitats educatives’, els nens passen en els esbarjos les mateixes hores que en assignatures com Matemàtiques; són espais molt importants on es continuen desenvolupant les capacitats dels nens i s’han de cuidar. 

Davant la falta de patis adequats i l’alternativa de cedir espais públics, Marín opina que la comunitat s’ha de comprometre amb cuidar les zones cedides i hi ha d’haver un treball tant per part del districte com dels establiments i les associacions de veïns. Considera que la presència d’agents cívics o de neteja és un afegit que s’hauria de treballar. «El pati és importantíssim per als nens. La falta de patis és com la falta d’aules o de menjador, hi ha molt poca normativa sobre els patis; molts centres no la compleixen i l’ajuntament no fa res», lamenta l’experta. I recalca que aquesta situació afecta directament els alumnes, doncs pugen els nivells d’estrès i d’ansietat i hi ha un auge de conflictivitat i de falta de concentració i això dificulta l’aprenentatge.