Concerts de la Mercè, vedat ideal per a caçadors de telèfons

Barcelona es converteix en un escenari gegantí de música entre el 20 i el 24 de setembre per celebrar la Mercè. Gairebé 100 concerts, alguns de tan multitudinaris com els de l’avinguda de la Catedral, el Moll de la Fusta, la plaça de Coromines, la plaça dels Àngels o, sobretot, el de la platja del Bogatell, on es reuneixen aglomeracions de desenes de milers de fans. I els Mossos d’Esquadra adverteixen que la bullícia que es concentra davant cada escenari és també un terreny de joc propici per a un tipus de carterista, de mà hàbil, que causa estralls: els lladres de telèfons mòbils. Alguns fins i tot vindran des de lluny per no perdre’s la festa major de Barcelona, una data que tenen marcada en vermell en el seu calendari laboral.

De l’alt grau d’especialització que han adquirit aquests delinqüents que aprofiten els concerts musicals per pispar telèfons als seguidors que escolten devots els seus artistes donen bona mostra els últims macrofestivals de música que s’han celebrat a Catalunya, esdeveniments de proporcions semblants a la Mercè. No els val amb qualsevol aparell, busquen telèfons de gamma alta, els últims models d’iPhone o Samsung. Per aconseguir-los segueixen l’estratègia dels camaleons: canviar per camuflar-se dins de cada entorn. Es vesteixen com els assistents. De la mateixa manera que si volen furtar en el Mobile World Congress (MWC) es posen vestit i corbata, per pispar telèfons en festivals o concerts, es posen frescos –en aquests llocs fa calor– i van amb camisa hawaiana i pantalons d’estiu. 

Luis Yáñez, cap de seguretat del Primavera Sound, explica que es tracta de «veritables professionals que aprofiten les aglomeracions i que actuen tant durant la franja diürna com nocturna». Els organitzadors tenen el fenomen detectat i col·laboren amb els Mossos per reduir una activitat que es va disparar fa tres anys. 

Guardians de paisà

Ricard Fernández i Xavier Castany, subcap de l’Àrea Bàsica Policial (ABP) de l’Hospitalet i responsable de la unitat de fures (agents de paisà), respectivament, expliquen que aquests lladres paguen l’entrada al festival –a la Mercè no els farà falta perquè són concerts gratuïts–. A l’últim Sónar van detectar bateries de ciutadans, originaris de Colòmbia i residents a Madrid, que havien viatjat fins a Barcelona i es van allotjar durant diversos dies en hotels de la ciutat. 

Malgrat els esforços per infiltrar-se, cantaven una mica «entre 15.000 anglesos», recorden Fernández i Castany. «No sabien ni qui estava tocant i si se’ls preguntava a qui havien vingut a escoltar podien citar-te un artista que feia quatre anys que no venia». No eren allà per la música electrònica. En aquesta edició del Sónar,els Mossos van arrestar 25 delinqüents: 21 eren lladres de telèfons i 4 traficants de droga. El 2018 en van detenir 23, 17 lladres de telèfons i 7 traficants. Un balanç que Fernánez i Castany atribueixen «a l’entusiasme dels agents de paisà», que durant aquells dies es vesteixen també com els assistents als festivals i fan hores extres nocturnes per sorprendre ‘in fraganti’ els lladres.

El perfil dels furtadors és el de persones amb diversos antecedents, molt hàbils i metòdiques: «El primer que fan és desfer-se de la targeta SIM del telèfon i per a això porten a sobre la punxa dels iPhone que permet extreure-la».

Tres modalitats

Existeixen tres modalitats diferents per aconseguir el botí. La primera és la més comuna. Com actuen en grups mixtos, sovint una dona –escotada– se situa darrere d’un fan que treu el telèfon per filmar la tornada que adora, i tot seguit, se’l col·loca imprudentment a la butxaca posterior. «Allà la lladre busca el contacte i aconsegueix el telèfon». El fan es gira i veu una dona amb qui ha xocat accidentalment que dissimula amb un somriure. El telèfon, a més, ja no està en mans de la dona perquè rere d’ella l’esperava un soci que recull el ’testimoni’ i es dirigeix cap a l’exterior.

La segona es produeix en les àrees de descans, quan els assistents reposen i descuiden la bossa de les seves pertinences. En aquell instant els furtadors s’acosten amb sigil i fiquen la mà a la bossa. La tercera la pateixen víctimes que donen mostres evidents de trobar-se en estat etílic o sota la influència d’alguna substància estupefaent. S’hi acosten simulant que volen ballar o confraternitzar i el que busquen és el contacte físic que els permetrà sostreure el seu telèfon.

’Mules’ fins i tot al carrer

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

Per treure els telèfons a l’exterior dels recintes dels festivals –això últim a la Mercè tampoc resultarà necessari perquè són espais oberts– utilitzenuna tercera persona que, quan és sorpresa, fingeix que «algú, un desconegut, li ha donat diners per portar aquest mòbil cap a fora». Els Mossos van descobrir en l’últim Sónar una dona que amagava en els sostenidors sis telèfons sostrets que pretenia treure al carrer.

La policia catalana aconsella tenir a mà sempre el número IMEI del telèfon (s’obté marcant *#06# en el teclat). Per tenir-lo a mà es pot enviar, per exemple, en el mateix correu electrònic per recuperar-lo des de qualsevol ordinador.  Si la víctima el facilita al denunciar la sostracció per als Mossos resulta molt més fàcil deshabilitar el telèfon i impedir que el lladre accedeixi a les seves dades personals. També a través de la companyia que ha fabricat el dispositiu es pot intentar localitzar-lo. Lamentablement, si ha transcorregut massa temps entre la sostracció i la recerca aquesta finalitza trobant el telèfon a l’estranger.