Anar al contingut

conflicte d'interessos

Venedors immigrants amb botiga demanen al 'top manta' que compleixi la llei

Afirmen que no hi ha racisme en la plataforma d'afectats, que només rebutgen la competència deslleial

Patricia Castán

Venedors immigrants amb botiga demanen al 'top manta' que compleixi la llei

ALVARO MONGE

Cada moviment per frenar el ‘top manta’ a les voreres de Barcelona se sol replicar des del col·lectiu de venedors amb al·lusions a racisme, discriminació o excessos policials. Després de la roda de premsa de fa uns dies del Sindicat Popular de Venedors Ambulants i algunes crítiques a l’ofensiva encapçalada pel cinquè tinent d’alcalde, Albert Batlle, per erradicar la venda il·legal, ara és la Plataforma d’Afectats pel Top Manta qui demana la paraula per desterrar unes acusacions que consideren “infundades”. “Aquí no parlem de cap tipus de racisme, sinó de ser iguals en drets i obligacions”. I qui ho diu és un dels venedors immigrants que hi ha darrere de la Plataforma que aglutina a desenes d’associacions de comerciants i veïns contraris a la venda ambulant de tot Barcelona.

Alok Lahad és l’actual vicepresident de l’entitat. D’origen hindú, fa 22 anys que viu a Barcelona. La major part de la seva vida ha viscut del comerç, però, tot i que va debutar en una joieria, la crisi el va portar a reconvertir el seu negoci abans d’arruïnar-se. “Estava a la zona de la Sagrada Família i vaig pensar que la sortida era el turisme”, relata. Així que va fer un gir a la seva oferta i actualment porta dues botigues de records, entre altres productes variats per complir la normativa municipal que permet als negocis (no especialitzats) despatxar un màxim del 20% de ‘souvenirs’.

Facturació a la baixa

Ell és un dels molts immigrants alineats a la plataforma que no solen tenir visibilitat pública. Per això ha volgut sortir a la palestra a puntualitzar que després de les seves queixes contra el ‘top manta’ no hi ha discriminació ni comerç elitista. “Els meus treballadors, que són immigrants, diuen que es guanyen molts més diners de manter que en una botiga”, argumenta. Ha hagut de deixar de vendre molts productes, com ara samarretes oficials del Barça (no Nike), relata, perquè el seu preu de cost era superior al preu de venda de les falsificacions que hi ha sobre la manta, pocs metres de la seva botiga. “La nostra facturació ha baixat molt i ara només puc tenir dos dependents, però he d’apujar els salaris perquè no se’n vagin al ‘top manta’”, afegeix.

A la plaça de la Sagrada Família, els caps de setmana (ara menys, després del dispositiu de Batlle, avalat per Colau) la venda ambulant està protagonitzada per pakistanesos i xinesos. “Dona molts diners, i hi ha gent que prefereix no tenir papers i no haver de pagar Seguretat Social ni cap impost”, afirma Lahad. “És una gran competència deslleial perquè als venedors amb botigues ens fan inspeccions contínuament, paguem impostos, lloguers caríssims, contractem personal i intentem complir amb la normativa”, insisteix, cansat de la polèmica.

“Només demanem que tothom compleixi, no té a veure amb l’origen ni la pell. Ni tan sols amb la zona on s’instal·lin, perquè si ja han comprat al port no compraran res quan arribin a la Rambla o a la Sagrada Família”, addueix. I amb “la imatge que es dona de Barcelona”, amb tanta mercaderia falsificada sobre el terra, opina.