Una jutge atribueix a les presses els sobrecostos a l'estació de la Sagrera

La construcció de la plataforma de l’AVE al Nus de la Trinitat i els accessos i l’estructura de l’estació de la Sagrera van produirsobrecostos per obres “imprevistes i urgents de realització”amb una “voluntat de prioritzar” els terminis d’execució pactats i continuant les tasques, reservant fins al final el cobrament total dels treballs. Aquesta situació no suposa que s’hagi comès un delicte de malversació de fons públics, ja que no es van desviar els diners a altres tasques. Així justifica la jutge de Barcelona María del Carmen Suárez l’arxiu de la causa oberta el 2016. La Fiscalia Anticorrupció exposa en el seu dictamen, en el qual va reclamar el sobreseïment, que “hi havia presses en l’execució de les obres perquè s’havien marcats els terminis concrets”.

L’inspector general del Ministeri de Foment, ja jubilat, va reconèixer davant el jutge que “per les presses i pel compliment de terminis que s’havien fixat des de les instàncies polítiques” no es van respectar els procediments administratius, tot i que va afegir: "No entenc que sigui il·legal". “Jo sospito que darrere de mi algú els ha dit que corrin més i que facin coses que posteriorment s’han de regularitzar”. Gràficament va recalcar: "Moltes vegades es posa el carro davant dels bous".

La Guàrdia Civil va practicar el 14 de juny del 2016 15 registres a Madrid i Barcelona i va detenir 13 persones, entre ells directius de l’empresa pública Adif. Aquesta investigació i els plets presentats per constructores per reclamar quantitats van provocar quatre anys d’aturada a les obres de l’estació de l’AVE. La denúncia de la fiscalia que s’havien detectat mesuraments diferents que reflectien diferències substancials entre l’obra certificada com a realitzada i la que en realitat s’havia executat. Així, segons la seva opinió, s’haurien emès certificacions d’obres amb uns imports molt superiors als treballs efectuats per les empreses contractistes. L’acusació va xifrar el sobrecost en 82 milions d’euros.

Després de tres anys d’investigació, la mateixa Fiscalia Anticorrupció, a la qual s’ha sumat l’Advocacia de l’Estat, és la que va sol·licitar l’arxivament de la causa. La jutge de Barcelona María del Carmen Suárez ha recollit la tesi de la fiscal Marta Marquina i d’advocats defensors, entre ells Rafael Entrena i José Luis Rosillo. Segons la interlocutòria, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, de les diligències practicades es desprèn que les “irregularitats” i “deficiències detectades” durant la realització de les obres no es desprèn que s’“encobrissin” diferències de geometria o mesurament, “sinó d’avaluació i valoració”.

Notícies relacionades

13 detinguts en els registres a Adif i empreses pels sobrecostos en les obres de l'AVE a Barcelona

Preocupació a Badalona pel caos de cotxes a l’entorn de Can Ruti

La magistrada afirma sobre les certificacions d’obres que no ha quedat acreditat que s’hagués ocasionat cap “pertorbació” o “alteració”, al no haver-se generat “engany, error o confusió”, d’acord amb la declaració dels testimonis i de les proves pericials que acrediten les quantitats degudes a les contractistes per part d’Adif. Segons la jutge, el gestor ferroviari no ha patit cap perjudici itampoc hi ha hagut “menyscapte” de fons públics. En definitiva, hi ha diferències en la valoració dels treballs. La resolució ressenya que el cobrament per part de les constructores “no ha tingut lloc en la seva integritat” i el litigi dirimeix en la jurisdicció contenciós administratiu.

La fiscalia i advocats defensors han posat en relleu la “gran indefinició dels projectes”, la qual cosa va implicar “grans” complicacions a les obres. L’acusació pública n’enumera algunes: errors del pla inicial que van requerir modificacions, obres que es van realitzar abans que fossin aprovades, treballs que s’executaven a mesura que s’anava calculant i "greus deficiències” en la reubicació d’operadors ferroviaris o l’estabilitat d’edificis limítrofs. Per tant, al seu entendre, “l’evolució de l’obra peculiar i anormal va comportar una sèrie de deferències quant als preus” i que l’“única finalitat era evitar una aturada i aconseguir la seva entrega en el termini pactat”.