Anar al contingut

CAOS EN UN MITJÀ DE TRANSPORT

El viacrucis de l'L1

Les alternatives ofertes per TMB al tall en la línia de metro comporten una gran pèrdua de temps per als usuaris de la zona nord de BCN

La FAVB blasma la falta de diàleg prèvia amb "agents socials" ja que consideren que era possible trobar "alternatives més idònies"

Luis Benavides

El viacrucis de l'L1

FERRAN NADEU

Un trajecte de 15 parades, les que separen el metro de Santa Coloma i Universitat, al cor de Barcelona, podia suposar uns 25 minuts fins la setmana passada. Ara, des que el 29 de juny van començar les obres per substituir les velles vies de la línia 1 de metro entre les estacions de Clot i Fondo, es requereix, en el millor dels casos, el doble de temps. La intervenció durarà fins al 30 d’agost. En el cas dels veïns de Trinitat Vella la inversió de temps és encara més gran: dels 20 minuts que tardaven fins ara a recórrer les 10 parades que els separen fins a Universitat, ara passen entre 55 minuts o una hora i 10 minuts, segons l’alternativa.

“Ahir vaig caminar fins a la parada Can Zam de l’L9, i allà vaig anar amb metro fins a Sagrera. Vaig agafar la línia blava fins a Diagonal, vaig pujar als Ferrocarrils de la Generalitat fins a Plaça Catalunya i vaig caminar fins a Universitat. En total, una hora i quart”, explica una usuària, Celeste Muñoz, investigadora de la Universitat de Barcelona, que continuarà provant altres alternatives fins a trobar la més ràpida i,si és possible, còmoda. “No han tingut en compte que la classe treballadora no té dos mesos de vacances –continua la usuària– i aquestes obres ens compliquen molt la vida perquè les alternatives no són viables”.

Una altra veïna de Santa Coloma de Gramenet, Lucía Miñarro, afronta aquests dies amb grans dosis d’estoïcisme l’odissea en la qual s’ha convertit el transport públic en la zona nord de Barcelona. En el seu cas, va i ve cada dia un parell de vegades. Treballa en el sector de la neteja i el primer torn el té en el centre de Barcelona, a la plaça de Catalunya, a primeríssima hora. “Abans tardava uns 25 minuts i ara tardo molt més. Estic anant amb autobús fins al barri de la Salut, allà faig una parada en l’L10 del metro fins a Gorg i llavors faig transbord en l’L2 fins al Clot, on ja agafo la línia vermella fins a Catalunya”, explica Miñarro, que desfà el camí al migdia amb una altra combinació: metro fins a Clot, bus llançadora fins a Sagrera i allà L9 fins a Can Zam. A la tarda, més. Al final del dia, aquesta treballadora de neteja hauria invertit gairebé quatre hores a sobre un vagó de metro o autobús.

Alguns, segurament els menys, han provat altres mitjans de transport com el Bicing. És el cas de Mireia Forner, una veïna del nucli antic de Sant Andreu. “Abans anava en la línia 1 fins a Glòries i allà agafava el Tram fins a Ciutadella per anar a les dues torres –plaça dels Voluntaris, a la Vila Olímpica– i tardava uns 45 minuts a arribar. Des que van començar les obres i a causa de les males connexions ofertes vaig decidir tornar a agafar el Bicing. Tardo 30 minuts justos”, celebra Forner, que treballa en una multinacional farmacèutica i reconeix que pedalar té avantatges i inconvenients. “És saludable però hi ha trams sense carril bici, com a Gran de Sant Andreu i Gran de la Sagrera, que els cotxes no respecten els ciclistes i algun ja ha tocat el clàxon”, afegeix.

Crítiques de la FAVB

Aquest dimecres, tercer dia feiner sense metro entre Clot i Fondo, va acabar amb uns tímids talls a l’avinguda de Meridiana cap a dos quarts de vuit de la tarda. Uns 200 veïns de Trinitat Vella i Santa Coloma de Gramenet, amb el crit de “menys directius i més autobusos”, van voler visibilitzar el seu enuig per les alternatives ofertes per Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).  Aquests residents denunciaven que desplaçar-se diàriament s’ha convertit en una llarga i extenuant gimcana no apta per a totes les edats. Algunes variants requereixen caminar durant molts minuts –sota un sol de justícia, suportant unes temperatures molt elevades– i fer diversos transbords. 

Només 24 hores després d’aquesta acció de protesta, la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) ha mostrat públicament el seu recolzament als usuaris afectats. La federació ha criticat durament la manera com s’han plantejat les obres de rehabilitació d’aquest tram. “És del tot evident que el gran trastorn que suposa per als usuaris i usuàries supera de llarg les molèsties raonables que tots entenem que s’han d’assumir davant unes obres necessàries”, critica la FAVB en el seu comunicat.

L’entitat retreu a TMB que la planificació no fos compartida amb els agents socials “per consensuar les alternatives més idònies” i apunta que al tractar-se d’unes obres sense una “urgència imperiosa” es podrien haver desdoblat en dues fases: de Fondo a Fabra i Puig aquest pròxim mes d’agost, per exemple, i la resta fins a Clot durant l’agost del 2020. Així mateix, la FAVB critica que les alternatives ofertes comporten una gran complexitat, principalment per a “moltes persones que a causa de la fractura digital no tenen accés a les indicacions 'online'”, i les deficiències denunciades per diferents col·lectius de persones amb problemes de mobilitat.

Una de les parades del bus llançadora  en el Clot amb passatgers que venen de Fondo / FERRAN NADEU

Les discutides llançadores

Alguns veïns, com els impulsors del tall de la Meridiana, segueixen defensat la connexió amb autobús de les parades de Fondo i Clot, una espècie de metro en superfície que va ser descartat des del primer moment pels tècnics del TMB. Els autobusos, van assegurar fonts de l’empresa, mai podran absorbir el mateix volum de passatgers que el metro i els dos busos especials estan pensats per enllaçar principalment amb estacions ferroviàries com Sant Andreu Comtal (R2, R2 Nord), Sant Andreu Arenal (R3, R4), La Sagrera-Meridiana (R3, R4) i el Clot (R2, R2 Nord). Són busos dobles, gratuïts i surten cada cinc minuts aproximadament. Completar el recorregut des de Fondo a Onze de Setembre, passant per Trinitat Vella, són uns 25 minuts. L’altra llançadora discorre per la Meridiana i necessita uns 15 minuts per connectar les estacions de rodalies Sant Andreu Arenal, a Fabra i Puig, i el Clot.

L’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar han proposat a TMB una solució intermèdia: que el bus llançadora que comença i acaba a Fabra i Puig baixi pel carrer de Rovira i Virgili fins a Onze de Setembre. Allà, les persones grans, que solen preferir l’autobús per comoditat, ja que no han de pujar i baixar escales, podrien agafar l’altra llançadora fins al Clot. “Entenem perfectament cobrir tot el tram afectat per les obres és impossible, però ara les persones grans o amb problemes de mobilitat han de caminar uns 15 minuts per la rambla de Fabra i Puig”, explica Santi Serra, president de l’entitat veïnal, qui recorda que l’onada de calor agreuja la situació.