Anar al contingut

Ernest Maragall suspèn els contactes amb Ada Colau

Emplaça els comuns a triar entre el pacte amb ERC o la carambola "aberrant" del PSC i Valls

L'última oferta republicana és una vicealcaldia i un govern municipal de Barcelona al 50%

Xabi Barrena

"Ens havíem de fer respectar”. Així va ponderar un alt càrrec d’ERC la mesura presa per Ernest Maragall d’“obrir un parèntesi” en els contactes amb l’alcadessa en funcions Ada Colau. Una suspensió temporal, que mai una ruptura de les negociacions, que pretén pressionar Barcelona en Comú (BeC) perquè es defineixi i elegeixi entre, paraules del mateix Maragall, “un projecte de ciutat progressista que generi estabilitat amb ERC, i l’invent de l’aberració del vot i la inestabilitat d’un govern supeditat i sempre pendent i condicionat per la figura i el vot de Manuel Valls".

En l’executiva nacional dels republicans algunes veus es van alçar per preguntar-se si potser ERC no estava anant massa a poc a poc en les negociacions per aconseguir l’alcaldia de Barcelona i s’estava deixant massa marge a Colau. A la tarda va venir la primera mesura correctora, la petició de reunió de Maragall amb Jaume Collboni per demostrar que entre socialistes i republicans un mur altíssim s’aixeca. El PSC l’hi va posar més fàcil a ERC negant-se, si més no, “a asseure’s amb el guanyador de les eleccions”, va descriure Maragall. 

Ernest Maragall, en roda de premsa. / nazaret romero (Acn)

Amb tot, dimarts ja gairebé fora del ‘prime time’, Ada Colau, aparentment aliena a la urticària mútua entre socialistes i republicans, va emetre un nou vídeo en el qual va percudir, una vegada més, en la seva proposta de govern municipal tripartit entre ERC, la seva força i el PSC.

El domini d’ICV

“Colau està en mans d’ICV”, va analitzar una veu dels republicans amb referència al poder que atresora el que en altre temps va ser el partit que representava l’esquerra transformadora i que va ser, en primera instància, embegut pel moviment popular de Colau. “I el que pretenen és allargar la farsa de la proposta del tripartit, que és impossible, per arribar al dissabte 15 sense acords aparents, proposar com a alcaldessa Colau i que, màgicament, sigui elegida passivament amb els vots del PSC i Valls”.

 Davant d’això, i “després de l’activació de l’‘operació Casta’”, ironitza una font republicana amb l’“interès de determinats poders econòmics per ajudar el retorn” de l’alcaldessa en funcions, ERC va decidir sortir dimecres a la palestra i suspendre els contactes fins que BeC decideixi si vol negociar i pactar amb els republicans o bé amb els socialistes i Valls. “Que es defineixi i que cessi en la subhasta de l’alcaldia que està realitzant”, va asseverar Maragall.

El candidat republicà, que va oferir a Colau reprendre immediatament les negociacions, va detallar els eixos de l’oferta republicana amb què pretenen seduir tant Colau com els militants de BeC que veuen amb summe desgrat deure una eventual alcaldia a l’exministre francès, molt en la línia del que va dir la mateixa Colau en campanya. De fet, ERC pretén que aquesta oposició interna dels comuns davant del ‘favor’ de Valls exerceixi de contrapès a l’acció darrere el poder municipal d’ICV

Una cosa semblant a vicealcaldia

D’una banda, ERC ofereix un govern paritari entre les dues forces, com a reflex de l’expressat per les urnes, que els dos partits van empatar a 10 regidors i l’avantatge d’ERC no va arribar als 5.000 vots.

I sobretot, l’exconseller va anunciar la creació d’una nova figura institucional "del més alt nivell polític i de representació" dins del govern municipal per donar un rol "especial i específic" a l’actual alcaldessa, dins d’un eventual govern de coalició entre republicans i comuns. "És una figura que no hi ha hagut mai a l’Ajuntament de Barcelona, com no ha existit fins ara un escenari electoral com el que hi ha ara a la ciutat", va explicar Maragall.

Maragall no ha volgut entrar a concretar com imagina aquesta figura, però sí que ha deixat anar que potser caldria fer "adaptacions reglamentàries internes" per donar-li cobertura. De tot l’anterior es dedueix que aquest nou càrrec s’assembla molt més a una vicealcaldia que a una tinença d’alcaldia.

En la seqüència que imaginaven els republicans –si ells no obligaven a definir-se a Colau– es transitava cap a una consulta interna a Bec “en què es blanquejaria el recolzament de Valls” i  merament es preguntaria per la voluntat que Colau torni a ser o no alcaldessa.

Fonts republicanes reconeixen que la decisió està en mans de Colau i tampoc posen el crit al cel si no poden aconseguir, ara, la gaire anhelada alcaldia de Barcelona. “Això és una cursa de fons i el dia 16”, el matí següent a l’elecció de l’alcalde, “caldrà governar Barcelona”, sentencia una veu clau en l’entramat republicà a la ciutat.