Revolta de famílies a l'Eixample per no quedar fora de l'institut Balmes

La inscripció escolar no és una cosa menor. És una decisió que molt probablement marcarà i ajudarà a modelar la vida dels nostres fills. Per això, quan hi ha algun problema, quan les coses no surten com estava previst, quan les preferències xoquen amb la burocràcia, els nervis salten pels aires. A l’Eixample, un grup de pares i mares s’han unit per reivindicar el dret a triar l’educació pública. Preveuen que quedaran fora del’institut Jaume Balmes, la seva elecció, i reclamen a l’Administració que afegeixi una línia. El Consorci d’Educació de Barcelona els diu que els seus drets estan garantits, però a l’institut Fort Pius. 

Acaba la primària, que també va ser un mal de queixal per trobar el centre adequat, i arriba la secundària. El districte més poblat de Barcelona exhibeix una evident manca d’oferta d’instituts públics, amb 264.000 habitants i només cinc instituts de titularitat pública: els dos ja citats mésl’Ernest Lluch, el Viladomat i el Poeta Maragall. A Sant Martí, per allò de l’odiosa comparació, hi ha 11 centres públics de secundària. Malgrat això, qui més qui menys, totes les famílies aconseguien adaptar-se a la paleta de places disponibles. El Jaume Balmes ocupa, sense cap dubte, el primer lloc quant a volença popular. Així ho verbalitzen les gairebé 30 famílies que temen quedar-se sense la seva primera opció. Josep Maria de Llobet parla per totes elles. “Ens sentim estafats perquè no ens permeten escollir, Han canviat les normes de joc”.

La lògica de les promeses

La raó principal de l’‘overbooking’ al Balmes rau en el fet que aquest any s’ha ampliat a sis la llista d’escoles de primària adscrites. Al Carlit, Concepció, Tabor i Ramon Llull se li han unit Fort Pienc i Encants. De quatre a sis, i és clar, això genera un efecte embut que en altres ocasions s’havia resolt amb la creació d’una nova línia de primer d’ESO, tot i que amb menys alumnes perquè l’edifici dona per al que dona. En les mateixes jornades de portes obertes, els responsables del Balmes informaven els pares de la possibilitat de crear aquesta nova classe. Més aviat ho donaven per fet. Era un cas de manual: si hi ha gent que vol entrar i omplim una aula, demanem aquesta ampliació al consorci i aquí pau i després glòria. Va passar fa dos anys. I fa quatre. La dels directius de l’institut no era una falsa promesa, sinó un comentari portat per la lògica. Però sense saber que l’Administració tenia altres plans. 

Un portaveu del consorci explica que el Fort Pius arrossega un “dèficit de demanda”. Assenyala que moltes de les famílies que van posar el Balmes com a primera opció van col·locar el Fort Pius de segona, o sigui que, tal com ho veuen ells, “no s’atempta contra el dret a triar l’educació pública”. Afirma que cada any “es fa una planificació diferent” i que el tema encara no està del tot tancat. És a dir, que quan surtin les adjudicacions, a començaments de juny, és possible que la cosa es torni a negociar. Aquesta és la raó per la qual la directora del Balmes atén amablement aquest diari, però prefereix no aportar el seu punt de vista, a l’espera de poder resoldre l’assumpte.

Després i no abans

Sorprèn, no obstant, que la decisió d’ampliar una línia en aquest institut s’hagi fet abans de conèixer les llistes i no després, com era habitual. El normal és moure les peces quan saps quines són les demandes de les famílies, tret que tinguis un full de ruta propi, com per exemple, muscular un centre que no gaudeix tant del favor del públic. “El Fort Pius ha fet un avenç espectacular i no té res a envejar al Jaume Balmes”, argumenta el portaveu, que insisteix que molts el van col·locar de segona opció. Malgrat que el consorci va presentar el febrer passat un pla contra la segregació, aquesta veu afirma que aquesta decisió respon més a la “voluntat de comptar amb una planificació més ordenada”.  

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

El col·lectiu de famílies ha redactat una carta en la qual qualifiquen l’oferta d’instituts a la Dreta de l’Eixample com a “amarga i desigual”. No entenen que passant de quatre a sis escoles adscrites, el Balmes mantingui el mateix nombre de places ofertes, 90. Consideren “inaudita” la proposta del consorci, ja que es tracta d’un centre, diuen, “al qual li sobren places”. “Aquesta decisió –diu la missiva– pot provocar que algunes famílies acabin optant per l’escola concertada si no se’ls ofereix una plaça pública en un projecte educatiu que els convenci”. Com a conclusió: “Aquesta no és una elecció en peu d’igualtat que respecti el dret a escollir. Com a famílies d’escoles adscrites a l’institut Jaume Balmes, ens sentim exclosos del sistema i demanem una solució consensuada”. 

Es van reunir fa alguns dies amb la gerent del consorci, Mercè Massa, que es va endinsar en la voluntat d’omplir places al Fort Pius, però no al Balmes. Saben que les pròximes tres setmanes, fins que surtin les llistes, seran clau per exercir pressió. I que la cita electoral, d’alguna manera, per allò d’evitar problemes quan les urnes són calentes, juga al seu favor. “Tenim la solució perquè la mateixa escola, la que volem, diu que està en condicions d’obrir una nova línia. ¿Per què ens la neguen”, diu De Llobet.