01 nov 2020

Anar al contingut

CULTURA

Barcelona salva els petits clubs de música

L'aprovació de la categoria Espais de Cultura Viva reivindica, protegeix i potencia la funció social de desenes de locals

Nando Cruz

Música en directo, en el local Jazz Sí, en Barcelona.

Música en directo, en el local Jazz Sí, en Barcelona. / MONICA TUDELA

Després de dècades batallant i veient desaparèixer locals emblemàtics de la ciutat, després d’anys estudiant casuístiques i legislacions arcaiques, aquest divendres s’ha aprovat la normativa que protegeix els establiments culturals de petit format mitjançant la creació de la categoria d’Espais de Cultura Viva. La normativa va entrar a votació in extremis en el penúltim plenari de la legislatura, tot i que al final tots els partits es van posicionar a favor d’una llei que blinda uns espais fonamentals per cohesionar el teixit social, enfortir la creació de base i potenciar la cultura de proximitat. 

A l’ajuntament aquest divendres s’ha parlat de “moment històric”. I és normal. Aquesta normativa marca, ara sí, l’inici d’una nova era per a la música en viu a Barcelona. Creant la categoria Espais de Cultura Viva es protegeix, s’impulsa i, sobretot, es legalitza el que el document defineix com “uns establiments de petit format i de proximitat” que desenvolupen una “programació cultural estable” i tenen una “funció d’articulació social del territori entenent la diversitat com a element fonamental”. Som davant la reivindicació definitiva d’un teixit cultural vital, però tradicionalment condemnat a l’alegalitat sota la teoria que la música altera la convivència.

El malson s’ha acabat

Una de les persones més felices era Daniel Granados, a qui l’Institut de Cultura de Barcelona va encomanar aquesta tasca ja fa tres anys. No era l’únic. Per a Cristos Kafaslas, propietari del DioBar, un dels locals amb més i més diversa activitat musical, també va ser un gran dia: “El malson s’ha acabat, sí”, va confirmar. “S’ha acabat anar cada dia a treballar pensant que potser és l’últim”, va afegir, i va recordar les multes i amenaces de precinte que va rebre no fa tant. “Això ens dona molta força i seguretat als que organitzem els concerts i als músics, que són els nostres companys de batalla. Ara ja som un espai cultura. Per fi sortim de l’ombra”, va proclamar content.

La categoria d’Espais de Cultura Viva, inèdita a la resta d’Espanya, es crea per protegir locals amb un aforament màxim per a 150 persones i que programin un mínim de 40 actuacions a l’any, però no només incumbeix a locals de música. També protegeix espais que aposten per altres arts escèniques i manifestacions de cultura popular. Podran acollir-s’hi bars, restaurants, galeries d’art, llibreries, cines, teatres i, en general, espais de difusió cultural, tant existents com nous. En funció de les seves condicions d’insonorització, podran programar música amplificada, acústica o semiamplificada. Aquesta tercera innovadora opció intermèdia flexibilitza el vell marc i és una invitació més a esponjar l’activitat musical als barris.

Per garantir la convivència veïnal, els concerts hauran d’acabar a les onze de la nit. Per recolzar la seva subsistència, els locals sense llicència de bar podran muntar una barra, només durant les actuacions, que no superi el 35% del local. I, perquè els comptes surtin millor que ara, als músics i als amos dels locals, els que entrin en la categoria Espais de Cultura Viva, podran ampliar el seu aforament durant el concert, de manera que s’acaba amb aquella absurda situació en què locals amb capacitat per a 100 persones només hi podien deixar entrar 35 espectadors sota risc de ser multats i, fins i tot, clausurats.

La precarietat laboral

Però no tot són felicitacions. Des de SMAC, el Sindicat de Músics Activistes de Catalunya, Albert Costa considera que només es podrà celebrar la normativa “si serveix perquè en aquests locals es contracti els músics i es pagui un salari digne”, ja que en molts treballen “en una situació laboral deplorable”. El sou mitjà s’acosta als 50 euros per concert, tot i que hi ha locals on el músic cobra en funció de les entrades que es venen o per taquilla inversa.

La possibilitat de fer obres d’ampliació sempre que no se superi el 50% de la superfície existent permetrà reforçar l’economia d’alguns locals i, es pot esperar, la dels músics. Però tot i que la normativa no entra en aquest punt, Granados avança que les subvencions per als Espais de Cultura Viva afavoriran els que promoguin “bones pràctiques socioeconòmiques amb els músics”. I mentre s’aprova l’Estatut de l’Artista que reguli la situació  laboral, adverteix que en aquests locals no es podrà pagar “en negre” al músic.