Agenda 2030: un full de ruta per afrontar reptes globals cada vegada més urgents

836 milions de persones viuen en la pobresa extrema. Més d’un terç dels aliments  del món es malgasten. L’escassetat d’aigua afecta més del 40% de la població mundial. L’Agenda 2030 sobre el desenvolupament sostenible és un full de ruta que intenta donar resposta a aquests fenòmens globals i molts d’altres com l’educació, la igualtat i la lluita contra el canvi climàtic. Però, ¿què s’entén per un desenvolupament sostenible? Aquest terme fa referència al desenvolupament que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les futures generacions per satisfer les pròpies.  

Sota aquesta premissa, el document consensuat internacionalment per l’Assemblea General de les Nacions Unides el setembre del 2015 s’articula a partir de 17 objectius per al desenvolupament sostenible (ODS) que s’interrelacionen entre si.17 objectius per al desenvolupament sostenible (ODS)  Per parlar d’aquest pla global, amb objectius tan fàcils de compartir com complexos d’aconseguir, la Generalitat de Catalunya i EL PERIÓDICO va organitzar aquest dimarts un debat a la sala Pau Gil del recinte modernista de Sant Pau moderat pel redactor en cap d’Economia, Agustí Sala.

La iniciativa va comptar amb la participació de representants de l’administració pública, empresa privada, sindicats, escoles de negoci i universitats. Junts van reflexionar sobre els reptes, actuacions i transformacions que hauria d’aconseguir Catalunya per tirar endavant aquest pla. “Com indiquen els científics i estem comprovant nosaltres mateixos, hi ha una sèrie de reptes que cada vegada són més urgents i requereixen un enfocament transversal, la participació de tots els actors i no només dels governs”, va explicar el director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya, Arnau Queralt i Bassa, que reconeix que quan parla de l’Agenda 2030 “una part del públic desconnecta perquè associen aquest informe amb política internacional, allunyada de la seva realitat. “Els objectius del desenvolupament sostenible són a tots els nivells, i per això diem ‘transformar Catalunya per millorar el món’. Som un país desenvolupat, però part de les nostres accions tenen un impacte a l’exterior”, va prosseguir el director.

Els joves, líders del futur

En aquesta mateixa línia, la directora del programa de Salut i ODS d’ESADE, Eva Jané-Llopis, va afirmar que un dels grans reptes en el sector privat, però també en el públic, és “maximitzar l’impacte positiu i minimitzar el negatiu”. Des de l’escola de negocis ja es treballa en aquest sentit per preparar “els líders del futur” perquè la innovació social i el desenvolupament formen part del seu ADN, va afegir la també membre de la Plataforma Multifactor de la Comissió Europea sobre els ODS. “No és tan fàcil com ens agradaria, però es poden fer moltes coses a nivell individual –va explicar–, petits canvis quotidians sense ni tan sols aixecar-se del sofà, com els que apareixen en la coneguda Guia del mandrós per canviar el món, poden tenir un impacte molt important”, va afegir.

Les universitats, espais de creació i transmissió de coneixement, exerceixen un paper decisiu per aconseguir aquests objectius, com va explicar el secretari executiu de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), Josep Maria Vilalta, que considera que les universitats poden ser “fòrums de debat, espais de trobada neutres”, allunyats del partidisme i ideologia d’alguns governs i dels interessos purament econòmics d’algunes empreses.

Vilalta va fer autocrítica al considerar que les universitats han estat durant molt temps tancades, veient el món des de la seva talaia de coneixement. Això ha canviat per una pressió externa, de la societat, però també interna. “Cada vegada hi ha més professors que creuen que no ens podem limitar a publicar ‘papers’, treballs que utilitzem per classificar les universitats; la investigació ha de tenir un impacte real en les persones”, va afirmar amb un clar to optimista. “Els alumnes cada vegada tenen un compromís social més fort”, va afegir.

Lluny d’entendre aquest full de ruta com una trava per als seus negocis, les empreses han de veure aquests objectius com una oportunitat, segons la directora general del Cercle d’Economia, Marta Angerri.  “L’empresa ha d’avaluar l’estratègia del seu negoci i intentar integrar aquests objectius a la seva estratègia. Sona estranyíssim i sembla dificilíssim, però ja no és una opció. És un repte que l’empresa ha d’adoptar perquè de planeta només en tenim un i si no fem un esforç no en tindrem cap altre”, va afirmar la també presidenta de la Comissió Agenda 2030 de Foment del Treball Nacional. “Si al segle XX es va posar de rellevància la Responsabilitat social corporativa o empresarial com una cosa que tenia sentit gairebé disgregada del motor de l’empresa –va continuar–, els ODS és la millor manera que l’empresa realment sigui responsable socialment”.

Dels ODM als ODS

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

La secretària d’Internacional i Cooperació de Comissions Obreres Catalunya, Michela Albarello, va celebrar la transformació dels anomenats Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), centrats a aconseguir el desenvolupament dels països més desfavorits, en els ODS fixats per l’Agenda 2030 a través del consens. “Ja no és tant un tema de cooperació com una cosa més global”, va dir Albarello, que també va aplaudir l’aparició del concepte treball digne en aquest full de ruta: “No es parla només de treball, que és un dret i un valor per a les persones, sinó de la creació de treball amb condicions dignes, el respecte als drets laborals, el diàleg social i garantia de la protecció social”.

“Els ODM tenien una visió nord-sud, de país desenvolupat a país en vies de desenvolupament... El paradigma ha canviat i sabem que hi ha molts nords dins del sud i al revés”, va afegir el director general de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, Manel Vila. En la seva intervenció també va remarcar el compromís de l’administració catalana per destinar el 0,7% del PIB a l’assistència oficial per al desenvolupament el 2030, si bé puntualitza que aquesta aportació continuarà sent insuficient. “Demanem ajuda als estats, administracions, tercer sector, empreses, universitats... per aconseguir els objectius; superant la idea que només les oenagés es dediquen a la cooperació. Avui ningú discuteix que les universitats i els sindicats, per exemple, també són agents de cooperació”.