Descobert un Metro inacabat dels anys 30 a Nou de la Rambla

El Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona ha localitzat les estructures soterrades del projecte inacabat del Metro que havia de creuar el barri del Raval al carrer Nou de la Rambla, de l’any 1931, ha anunciat aquest divendres l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub) en un comunicat.

L’ha localitzat per sorpresa durant els treballs per instal·lar una xarxa de recollida pneumática d’escombraries a l’encreuament entre Nou de la Rambla i Est, i ha trobat el pou d’atac i part del túnel d’un projecte iniciat el 1930 i que havia d’enllaçar l’estació llavors existent de Liceu amb una de nova a l’avinguda Paral·lel.

La intervenció arqueològica, que es realitza des de març, està sent dirigida per l’arqueòleg Walter Alegria –de l’empresa Global Geomàtica–, i fins al moment ha permès documentar diverses restes constructives relacionades amb l’urbanisme d’aquesta zona durant els segles XVII i XVIII.

El projecte inacabat –executat llavors per la concessionària S.A. Funicular de Montjuich– pretenia executar una nova línia de metro per sota de Nou de la Rambla, però finalment se li va denegar el permís d’obres que s’havia concedit el 1934, per vagues de treballadors, contratemps econòmics i dificultats tècniques.

Projecte inacabat

A l’acabar la Guerra Civil, el 1939, la concessionària va voler reprendre les obres, però el permís se li va denegar per motius financers, per la qual cosa el projecte va quedar inacabat: només es van acabar les cotxeres, els tallers i la subcentral transformadora a Nou de la Rambla amb Vila i Vilà i part de l’estació de Paral·lel.

El pou d’atac –cambra subterrània per muntar la tuneladora per perforar el túnel– té unes dimensions de 3,5 per 2,5 metres i una profunditat de 12,5 metres, i actualment gran part de la cambra és plena d’aigua, que va generar problemes ja llavors i el 1933 es va cobrir sense acabar les obres.

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

Del túnel només es va executar un tram de cinc metres de llarg, connectat amb el pou d’atac, del qual no s’ha pogut estudiar el fons atesa la presència d’aigua, per la qual es va contactar amb la Unitat de Subsol dels Mossos d’Esquadra per poder inspeccionar i documentar l’estructura amb els mitjans tècnics i de seguretat necessaris.

El Servei d’Arqueologia municipal ha destacat també la col·laboració de la Unitat Subaquàtica dels Mossos, que va accedir a l’interior del túnel per poder documentar-ho, i ha agraït el treball de documentació realitzat per la policia catalana, que ha confirmat la informació extreta de l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.