Illa artificial i paracaigudistes: les promeses més insòlites per a Barcelona

Temps de promeses. De posar el barret de copa del revés, col·locar-lo sobre la gepa ciutadana i començar a llançar proclames. Tot s’hi val, perquè no hi ha cap idea que obligui a res. Hi ha les previsibles, les que tenen a veure amb la vivenda, el comerç, el turisme, el medi ambient... I després venen les que ajuden a diferenciar-se de la resta. Aquí és on cal recórrer a la imaginació, de la ideologia. Potser aplicant allò que és bo que parlin de tu, encara que sigui malament, a dos mesos de les eleccions a Barcelona ja hi ha diverses iniciatives que criden poderosament l’atenció. Se li sumaran més, i n’hi ha d’altres que són a un xamfrà d’entrar almón insòlit. Preneu nota: una illa artificial davant de la costa, una brigada paracaigudista de la Guàrdia Urbana, i en menor mesura, transport públic gratuït, una exposició universal i uns Jocs Olímpics. Passeu i veureu.

És just assenyalar que el primer en llançar una proposta trencadora va ser l’empresari alemany establert a Barcelona Karl Jacobi. Potser no us sona el nom, però es tracta de l’home que en un acte al Cercle Eqüestre va dir-li el nom del porc al president del Parlament, Roger Torrent. Allò va passar el març del 2018. Es va animar i el desembre passat va presentar la seva candidatura a l’alcaldia de la capital catalana. Juntament amb la dona que va destapar els draps bruts de la família Pujol, Victoria Álvarez. A començaments de març, Jacobi va ser entrevistat a Rac1 i va donar la idea de construir davant de la platja una illa amb 300.000 pisos. Però no només això, l’atol, que aniria del port fins al Fòrum, hauria de formar la paraula Barcelona. Un oient que es dedica al disseny gràfic, David Vallhonesta, va escoltar la idea i li va donar forma. L’alcaldable va beneir la proposta a través del seu compte de Twitter.

Els tres intents de Trias

D’alguna manera, i salvant molt les distàncies, el plantejament evoca el que Xavier Trias ja va proposar durant les campanyes del 2007, el 2011 i el 2015: el barri tecnològic Blau@Ictinea. En aquell cas, no obstant, no es tractava tant de guanyar terreny al mar, tot i que una mica també, sinó de construir tot un veïnat en terrenys del port, a sota del Morrot de Montjuïc. Eren ni més ni menys que 2.000 vivendes i es tractava d’un projecte a 20 anys vista que incloïa centres de docència i investigació. Durant la seva etapa d’alcalde (2011-2015) no va aconseguir que l’oposició li votés el pla, que ara, amb la futura reforma de la Ronda Litoral s’hauria de reformular per complet, i traslladar-lo, per citar una possibilitat, als barris de la Marina, un dels pocs caladors de terra urbanitzable de la ciutat.

Aquest dimarts ha arribat una altra promesa trencadora. L’ha fet el candidat del PP, l’empresari Josep Bou, que ha de tenir els seus responsables de comunicació a punt de l’infart amb la seva pluja constant de sorprenents declaracions i vídeos. En una conferència al Cercle Eqüestre, el forner ha versat llargament sobre seguretat i ha proposat integrar paracaigudistes de l’Exèrcit a la Guàrdia Urbana. Els agents aeris formarien part d’una nova brigada de seguretat ciutadana, composta per 500 efectius, en què també podrien participar agents de la brigada mòbil dels Mossos. Aquest esquadró, ha assenyalat, patrullaria pels barris“amb armes llargues automàtiques i semiautomàtiques”,un equip que, ha assegurat, li han reclamat els mateixos efectius de la policia local. “Si tenim la fermesa militar, gent que fa maniobres de foc real i que ho ha escoltat tot, els envies a passejar pel Raval i hi són com a casa seva”, ha resumit. La idea no surt del no-res: el mateix Bou recorda gairebé diàriament el seu passat de “boina negra” i “cavaller legionari paracaigudista”.

La precampanya ha donat per a altres plantejaments potser no tan cridaners però que criden l’atenció per la seva complexitat o el seu llarg termini. En la primera categoria es podria incloure la proposta de Manuel Valls que el transport públic sigui gratuït per a tothom en un futur que al desembre no va arribar a determinar. Al març, no obstant, va rebaixar la pretensió i el va deixargratis durant els dies de contaminació extrema. Aquell mateix dia, era el 18 de març, va plantejar quel’aeroport de el Prat obri les 24 hores del dia. En aquest cas, la idea no té res d’estrafolari, ja que la infraestructura ja té aquest horari operatiu, una dada que potser li va passar per alt al candidat apadrinat per Ciutadans. En qualsevol cas, les competències són estatals, així que el consistori poc podria haver fet més enllà d’enrabiar-se.

Projectes de tots

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

L’exministre francès també va proposar, la setmana passada, que Barcelona sigui seu dels Jocs Olímpics d’Estiu del 2032, quatre dècades després dels de 1992. Només sis dies abans, el candidat del PSC, Jaume Collboni, va fer la promesa d’organitzar una Exposició Universal el 2030, un segle després que la va capgirar la capital catalana el 1929. Curiosament, tots dos van esgrimir les mateixes raons: tornar a unir els barcelonins en un projecte col·lectiu i convertir la col·laboració públicoprivada en eina de prosperitat social, econòmica i urbana.

Una altra de les promeses clàssiques de cada campanya ésl’increment de la plantilla de la Guàrdia Urbana. No és que sigui res absurd, ni de bon tros. Però si que és recurrent i, en vista dels resultats, certament estèril. Ha passat des de temps immemorials i tant se val l’any. Hereu en va prometre 600, Valls vol 1.500 més, Collboni diu que 1.000, Alberto Fernández Díaz va parlar de 2.400. Tot cap al barret de copa municipal. Per terra, mar i aire.