Accidents a la via pública: Barcelona només assumeix el 14% de les reclamacions

12 de desembre del 2015. G.B. circula a les 21.00 hores amb la seva motocicleta per l’avinguda de Josep Tarradellas, a Barcelona, direcció a l’estació de Sants. A l’altura de l’avinguda de Sarrià la roda de davant del seu vehicle es queda clavada en un sot i el seu cos acaba impactant a la calçada. La moto, destrossada. Els infermers del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) li van diagnosticar polierosions, però tres dies després va haver d’anar a urgències perquè els dolors anaven en augment. Patia una tendinitis de l’espatlla dreta. El mes d’octubre passat, gairebé tres anys després, l’Ajuntament de Barcelona va estimar parcialment la seva reclamació d’indemnització per la via extrajudicial, una cosa “veritablement excepcional”, segons la seva advocada, Liliana Villanueva.

La llei estableix que el responsable de mantenir en bon estat la calçada i les voreres de la ciutat és l’ajuntament. “El més difícil és relacionar l’accident amb el mal estat de la via pública”, explica Villanueva, advocada amb uns 10 anys d’experiència en reclamacions patrimonials davant de l’Administració pública.

Només el 2018 els serveis jurídics de l’ajuntament de la capital catalana van tancar 874 expedients relacionats amb accidents a la via pública, dels quals només se’n van estimar totalment o parcialment 129, un 14% del total. D’aquests 874 expedients, 34 es van recórrer en la via judicial, puntualitzen fonts municipals. “Hi ha moltíssimes caigudes i accidents a la via pública, ja sigui pel mal estat d’una carretera, la presència de gasolina a l’asfalt, la falta d’una barana... Però aquesta vegada és la primera vegada que em trobo que l’ajuntament admet la seva responsabilitat sense arribar a judici”, explica Villanueva, del bufet Vosseler Advocats.

Indemnització variable

La quantia d’una indemnització depèn de l’accident i les lesions o pèrdues materials com a conseqüència d’aquest. Si la indemnització sol·licitada supera els 50.000 euros, els serveis jurídics del consistori emeten una proposta de resolució i abans de dictar una resolució definitiva es consulta amb la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya perquè emeti un informe.

L’import total pagat el 2018 per part de la companyia d’assegurances de l’ajuntament va ascendir a 580.488,08 euros. D’altra banda, durant l’any passat es van iniciar 856 expedients de responsabilitat social amb unes indemnitzacions sol·licitades que sumen 232.861.034 euros. 

En el cas de G.B., els seus advocats van demanar 2.457,50 euros per danys personals i materials, dels quals 1.882,46 euros estaven acreditats amb un pressupost de reparació de la motocicleta (el reclamant no disposava de mitjans econòmics per fer front al total de la reparació sense la indemnització). Per danys personals, els seus advocats van reclamar 257 euros en concepte de lesions, corresponents a quatre dies de caràcter no impeditiu. La companyia d’assegurances de l’ajuntament, per la seva banda, va indicar que la quantitat per satisfer el perjudicat hauria de ser d’1.703,55 euros i el bufet va presentar al·legacions.

Les pèrdues han de ser avaluades en termes econòmics i per aquesta raó resulta fonamental guardar l’informe de lesions i totes les factures (o pressuposots, si no n’hi ha). “Als nostres clients els demanem que guardin tots els tiquets o comprovants de despesa. Des dels taxis per tornar a casa o els estris que pateixen desperfectes: roba, sabatilles, jaqueta i casc en el cas d’un accident de moto”, explica l’especialista en reclamacions patrimonials de Vosseler Advocats.

Un procés molt llarg

La majoria de les reclamacions, com indiquen les xifres facilitades per l’Ajuntament de Barcelona a aquest diari, són desestimades. El motiu principal: la falta de relació de causalitat. És a dir, els serveis de l’ajuntament no es poden fer responsables del mal causat perquè han respost als estàndards de qualitat o a les cartes de serveis. Així, un petit desperfecte a la vorera no és suficient per reclamar perquè un vianant en condicions normals, no distret, hauria de ser capaç d’esquivar-lo. La incapacitat del reclamant per demostrar que el mal es va produir a la via pública, per falta de testimonis o avís als serveis d’emergències, també sol acabar en reclamació desestimada.

Una vegada desestimada la resolució es pot presentar un recurs a l’Alcaldia en el termini d’un mes, i si torna a ser desestimat es pot presentar un recurs contenciós administratiu per la via judicial.  Durant el 2018, 134 expedients de responsabilitat patrimonial iniciats en anys anteriors han arribat a la via judicial, dels quals la majoria estaven relacionats amb vianants que queien a la via pública (45), caigudes de l’arbratge (43) i caigudes a la via pública d’un vehicle (17).

L’atestat policial, clau

Notícies relacionades

BCN dona llum verda a les obres de la Biblioteca Provincial

Retirats un 30% dels anuncis de pisos de lloguer

¿Per què van estimar la reclamació de G.B.? L’atestat elaborat al lloc dels fets va jugar a favor del reclamant. S’hi podia llegir el següent: “La patrulla actuant, després de realitzar els treballs de recollida d’informació, investigació i anàlisi de dades, arriba a la conclusió que la causa probable de l’accident és el mal estat del ferm de la calçada”. En aquest atestat els agents també van detallar que es trobava a faltar una senyalització advertint del clot. “L’administració té l’obligació de mantenir les carreteres en bon estat de conservació i si existeixen perills, els han de reparar o, almenys, senyalitzar fins que siguin reparats”, apunta l’advocada, que remarca la importància dels terminis. “La reclamació –continua– s’han de presentar en el termini d’un any des que es produeix el fet o es manifesti el seu acte lesiu”.

Aquest informe policial va ser clau, perquè un informe pericial posterior tindria menys credibilitat. En aquests casos de caigudes, tant siguin vianants com conductors, els advocats recomanen no moure’s del lloc i trucar a la policia i al servei d’emergències, que podran fer fotos i acreditar el dia, lloc i hora de l’accident.  Villanueva explica que molts reclamants abandonen el lloc de l’accident i van sols a l’hospital, la qual cosa fa que sigui molt complicat demostrar que l’accident està relacionat, per exemple, amb un estat anòmal de la calçada.