Anar al contingut

CRIM A SANT ANDREU

L'execució d'Edu Colmena al Baró de Viver de Barcelona

L'home assassinat pels 'Santiago' el 22 de desembre era l'únic veí que no es va deixar acovardir per aquest clan

Les seves germanes, la Xènia i l'Ágatha, lamenten que ningú actués contra una família que havia jurat a crits que el mataria

Guillem Sànchez

L'execució d'Edu Colmena al Baró de Viver de Barcelona

JOSEP GARCIA

Eduardo Colmena va morir al Baró de Viver de Barcelona a les 22.00 hores del 22 de desembre després de rebre tres trets per arma de foc. L’home que va empunyar la pistola es diu Pedro Santiago i havia jurat a crits que el mataria. Va ser arrestat un mes més tard, el 22 de gener, al sud d’Espanya, on havia fugit amb la resta de la seva família després de cometre el crim. 

Els 'Santiago' 

Pedro Santiago és un dels quatre fills que va tenir Jesús, el patriarca dels 'Santiago'. La família va desembarcar al barri del Baró de Viver fa sis o set anys, després d’un periple que havia començat al ser expulsada de Can Tunis per les excavadores preolímpiques, i va voler presentar-se al barri traient brillantor al sobrenom amb què aspirava a ser temut, ‘Els pistoles’. Jesús es va situar al centre de la plaça, va treure una arma i va disparar diverses vegades contra el cel. Les detonacions, que van ressonar amplificades pels edificis que custodien el parc, anaven acompanyades d’un missatge: aquell espai comunitari seria a partir de llavors un vedat privat per als seus nets.

L’aspecte malaltís d’aquell home, sumat a una motxilla criminal (per tràfic de drogues i tinença d’armes de foc) que compartien tots els membres de la família, conferia als 'Santiago' la inquietant aurèola de les persones que tenen poc a perdre. Una combinació que va provocar que Baró de Viver, un barri en la seva immensa majoria de gent treballadora i difícil d’espantar, triés no creuar-se en el seu camí. L’Eduardo va fer tot el contrari. 

Edu el 'Cuellopato' 

Eduardo va ser el tercer de quatre germans. Fill d’un pare de Baró de Viver i d’una mare nascuda a Gràcia, va escollir quedar-se a viure amb el seu progenitor quan va fer els 14 anys. Diagnosticat d’una síndrome d’hiperactivitat TDAH, que li acabaria provocant una invalidesa reconeguda del 65%, no va poder amb els estudis, però sí amb l’esport. Eduardo va ser subcampió d’Espanya i campió de Catalunya en lluita grecoromana. La disciplina li va llegar un cos musculat, de braços hipertrofiats i coll tan ample que li va valer un sobrenom afectuós: Edu el 'Cuellopato'. La feina que més temps li va durar va ser la del port de Barcelona, aixecant bastides flotants per als barcos. Va treballar també en una empresa de demolició i al gimnàs del Baró, de monitor.

Eduardo, a l’hospital quan va néixer la seva filla en una foto cedida per la seva família. 

"De criatura les mestres trucaven a casa espantades perquè s’enfilava per qualsevol paret i es llançava a terra. Semblava haver nascut sense por de res, com si cregués que era de goma", expliquen les seves germanes, la Xènia i l’Ágatha. Però no ho era. Es va acabar lesionant de gravetat els dos genolls, arruïnats per anys de competició, i es va quedar a l’atur. No cobrava la invalidesa i últimament sobrevivia amb la dependència que rebia el seu pare, uns 300 euros. Sense consciència del perill, sensible, incapaç de contenir-se davant situacions injustes i proveït d’una força física devastadora. Així el recorden les seves germanes, que hi afegeixen una cinquena cosa: L’Edu estava enamorat del seu barri.

El Baró de Viver 

El Baró de Viver és un barri de 2.500 persones on resulta gairebé impossible arribar-hi i no ser detectat com un foraster als cinc minuts. Pertany al districte de Sant Andreu i va ser aixecat fa un segle, construït com un conjunt de cases barates al costat del riu Besòs. Un conglomerat de blocs que, en forma de ferradura, envolta el parc central, principi i final del Baró.

Potser és el nucli de Barcelona que registra un índex de delinqüència més baix. En una ciutat assetjada pels lladres de cases, cotxes i establiments comercials, al Baró no es denuncien robatoris amb força. Els seus veïns, quan detecten un estrany que ve amb males intencions, l’expulsen, aclareixen fonts policials. La qual cosa no significa que no hi hagi delinqüència. Existeix, però és endogàmica i per als Mossos d’Esquadra extirpar-la no és tasca senzilla. "Intentem venir sempre amb dos o tres cotxes patrulles i si és possible, reforçats amb antiavalots perquè ja ens han rebut a perdigonades o amb pedres algunes vegades", explica un agent. 

El conflicte 

L’Edu i el Jesús Santiago van topar per primera vegada el 2014, quan va sorprendre el patriarca aixecant el seu bastó contra una veïna a qui li prohibia que la seva filla jugués al parc "dels seus nets". L’Edu li va arrabassar el bastó i el va trencar contra la seva cuixa. El gest va fer embogir el Jesús. Aquella nit desenes de familiars dels 'Santiago' que van interpretar la ruptura de la vara com una humiliació, van convertir el Baró de Viver en una olla de pressió per caçar el 'Cuellopato'. Els Mossos van desplegar al barri els antiavalots i van aconseguir rescatar-lo traient-lo d’amagat de casa. 

Els enfrontaments entre tots dos, amb intermitències llargues, serien freqüents a partir de llavors. L’assassinat d’un gitano del clan dels Baltasares a finals de gener del 2016 va portar un període de calma. Després d’aquell crim, unes cinc-centes persones emparentades amb els autors van fugir per no patir la venjança dels Baltasares. Els 'Santiago' no eren 'Pelúos' com les famílies desplaçades, el seu clan és el dels 'Andalusos’, però un membre de la seva família s’havia casat feia dècades amb un dels 'Pelúos' i, pels dubtes, van optar per afegir-se a la fuga. Quan van tornar, els frecs amb l’Edu es van reprendre. 

Les coses es van complicar del tot quan van sortir de la presó el Pedro, fill de Jesús, i la seva dona l’Olga. Als Mossos els va tocar intervenir en diverses ocasions, fins i tot a través de processos de mediació. "No era cap tema de drogues o de bandes, els 'Santiago' eren delinqüents però l’Eduardo no tenia cap antecedent. Era un conflicte veïnal que no cessava", remarquen fonts policials.

Els últims tres dies

L’episodi final va començar el dijous 20 de desembre, quan l’Edu va saber que el Pedro li havia donat una bufetada a una amiga i va respondre tornant-li el cop. Va donar peu a una espiral d’amenaces dels 'Santiago' que van incloure gestos amb la mà en forma de pistola i juraments a crits que aquesta vegada sí que el matarien. L’Edu va denunciar les amenaces el divendres 21 de desembre. 

Els Mossos, el dissabte 22 al migdia, hores abans de la seva mort, van parlar amb l’Edu i el van aconsellar marxar una temporada. Però ell s’hi va negar, "era el seu barri". La Xènia i l’Ágatha creuen que hi havia indicis de sobres que presagiaven el que estava a punt de passar i lamenten que no s’enviessin patrulles a la zona per evitar-ho. Alguns veïns havien gravat els 'Santiago' en companyia de familiars desconeguts al barri, en formació de guàrdia pel parc 24 hores abans del crim. Va córrer el rumor, a més, que per preparar la venjança s’havien emportat els nets i al Baró s’havien quedat només els adults.

Els Mossos, per la seva banda, recorden que aquell no era un episodi tan diferent als anteriors. En semblava un més d’una seqüència llarga carregadíssima d’amenaces greus que, per fortuna, no arribaven a complir-se. Aquell dissabte, després d’escoltar resignats que l’Edu no volia anar-se’n, els agents es van retirar després de remarcar-li que els havia de trucar de seguida si passava qualsevol cosa. 

Espelmes a terra dipositades per honrar l’Edu Colmena. / MIQUEL CODOLAR 

Cap a les nou de la nit, a l’Edu li va fer l’efecte que la normalitat tornava als carrers del Baró i va suposar que els 'Santiago', després d’hores rondant i angoixant el barri, haurien marxat. Va sortir de casa, sol, a passejar el gos. Va entrar a la plaça i va creure confirmar que ja no hi eren. Però per l’esquena, sense que ho percebés, se li va acostar el Pedro amb una pistola a la mà. Li va disparar quatre vegades i en va encertar no pas menys de tres. L’últim tret va ser al cap.  Una execució.  

Després de l’assassinat, el Pedro i els 'Santiago' van fugir. Els veïns, enfurismats, van cremar el seu pis. Fins aleshores a l’Edu li havien faltat aliats que testifiquessin en el seu favor en les denúncies que havia posat contra el clan del Jesús. Pesava massa el pànic que despertaven els 'Santiago'. La seva mort va canviar les coses. Els Mossos van arrestar el Pedro un mes més tard. A les seves germanes, la Xènia i l’Ágatha, els dol que ningú actués abans contra els 'Santiago'. Dayra, la filla d’Edu, ha fet 3 anys aquest diumenge.