BARCELONEJANT

Carta d'amor al bocí de sol

És hivern, fa fred i determinades coses comencen a dependre de cap a on apunten els rajos de sol

zentauroepp46501528 sol barceloneando190122135934

zentauroepp46501528 sol barceloneando190122135934 / JORDI COTRINA

3
Es llegeix en minuts
Mauricio Bernal
Mauricio Bernal

Periodista

ver +

El bocí de sol cotitza a l’alça. És un bé escàs. L’estrella traça diàriament la seva breu corba hivernal ila possessió d’un bocí en general dura poc;el sol sempre acaba amagant-se darrere d’alguna cosa. Si es pot, els cigarrets es fumen a l’empara d’un bocí de sol, la gent s'atura a parlar per telèfon a l’empara d’un bocí de sol, els vianants es mouen deu centímetres a l’esquerra peresperar la llum verda banyats per la llumd’un bocí de sol. Una discussió de parella pot interrompre’s breument perquè l’un empeny l’altre cap al bocí de sol, i els conductors es permeten trepitjar amb el cotxemig pas de vianantssi així s’asseguren trenta segons –i trenta centímetres– de bocí de sol. L’espectacle dels vianants d’estiu cobejant els trams d’ombra es torna a l’hivernuna inclinació massiva per les voreres assolellades. Si pesessin, pesarien més les voreres de sol.

Els amos de terrasses beneïdes pel bocí s’organitzen segons les hores de llum

Hi ha gent que sap perfectament entre quina hora i quina hora entra la llum del Sol per la seva finestra, o dit d’una altra manera,de quantes hores de bocí estan beneïtsper disfrutar al dia. En el món de la restauració és pràcticament una ciència. “Ho tinc perfectament calculat”, diu el Joan, un dels dos germans responsables delbar i restaurant Bauma, a la cantonada de Roger de Llúria i Diagonal. “¿I sap per què ho tinc perfectament calculat? Perquè hi podria haver sol, no ho sé, a partir de les onze, però hi ha un edifici que em tapa. Aquest, ¿ho veu? Una mica més alt que els altres. Però a dos quarts de dotze ja hi ha sol i pot durar fins a les quatre o fins a dos quarts de cinc”. El Bauma té una terrassa que a l’hivern els seus propietaris ni es molesten a cobrir. Per a què. Cinc hores de Gran Bocí no es toquen. Cinc hores de Gran Bocí, a l’hivern, són un tresor. De nit no s’hi asseu ningú, algun insensat, algun noruec, però en les hores de Gran Bocí la terrassa és plena.

Moviments tectònics

El tema adquireix proporcions extravagantsen llocs com la plaça del Sol, a Gràcia, on sembla que tot es mou al so que toca el bocí en quüestió. La corba solar il·lumina successivament una terrassa rere l’altra, peròdifícilment dues terrasses alhora–o dues terrasses completes alhora–, i segons el Giois, cambrer italià del Sol de Nit, no és només que l’ocupació de les taules depengui majoritàriament de les vicissituds lluminoses (“primer s’omple aquesta, després aquella, després aquella altra...”), sinó quehi ha gent que segueix fidelment el bocíi canvia de terrassa per continuar disfrutant dels seus favors. “Per alguna cosa es diu plaça del Sol”, riu. Només una càmera ràpida captaria amb detall l’envergadura del fenomen. Qui sap, potser detectaria algun enamorat del bocí quecomença el dia en una terrassa i l’acaba en una altra, a l’altre costat de la plaça. Probablement ebri, però, feliç.

Hi ha cambrers que certifiquen el moviment permanent de clients a la recerca del raig de sol

Notícies relacionades

“Aquí nosaltres ens preparem per al sol”, diuun cambrer d’Els Tres Tombs, el local de Sant Antoni que compta entre els seus atributs amb un generós tractament per part del bocí. El bocí els estima: se situa ben d’hora a la part de la terrassa que dona al carrer de Sant Antoni Abat i quan es desplaça ho fa per il·luminar l’altre tram de terrassa, que dona al mercat. “Movem les taules i ajustem els tendals, perquè els clients puguin disfrutar del sol, només faltaria”. Una mica més amunt per la ronda de Sant Antoni,el propietari del Bar Cafetería BCN Roberto Sánchez–tres taules al sol, però n’eren sis en l’era pre-Colau, es queixa– ho expressa –expressa aquesta condició de tresor del bocí de sol– de la següent manera: “Tinc clients que no apareixen en tot el dia, però que en les hores de sol surten com bolets”. I més amunt encara, alBar Estudiantil de la plaça Universitat, un cambrer explica: “Mentre hi ha sol, no hi ha tendals. Se’n va el sol i els posem”.

“Alma de mi alma, vida de mi alma, gota de almíbar, cachito de sol”. Com canta Agustín Lara.

Temes:

Barcelonejant