Barcelona ofereix al COI el 'solar dels legionaris' de Sant Andreu

L’Ajuntament de Barcelona, Consorci de la Zona Franca i Comitè Olímpic Internacional (COI) tenen sobre la taula un nou ús provisional per a 5.000 metres quadrats dels terrenys de les antigues casernes d’artilleria de Sant Andreu: una zona esportiva, que inclouria una pista d’atletisme, una de bàsquet i un rocòdrom, a més d’un aparcament en superfície. Els terrenys en qüestió, propietat del consorci, actualment estan cedits en precari a la Germandat d’Antics Cavallers Legionaris de Barcelona. Si fructifiquen les reunions, les desfilades al ritme del 'Novio de la muerte’ donaran pas als esprints i salts de la selecció d’atletes refugiats creada pel COI, a qui l’ajuntament ofereix l’espai perquè puguin preparar a Sant Andreu la seva participació en els Jocs Olímpics de Tòquio 2020. Un calendari (i una destinació) que ajudarien que el canvi d’ús es desbloquegi ràpidament. 

Aquest equip de refugiats que en “un món ideal mai hi hauria d’haver”, com va dir el president de l’organisme, l’alemany Thomas Bach, ja va competir a Rio 2016 amb una representació de 10 esportistes procedents d’Etiòpia, Sudan del Sud, Síria i la República Democràtica del Congo. Per als pròxims jocs el nombre d’atletes podria ascendir mig centenar, segons va avançar el mes d’octubre passat el COI.

Visita 'in situ' 

Des del juny passat, membres del COI han visitat els terrenys de les casernes almenys en una ocasió i s’han reunit amb representants de l’Ajuntament un parell de vegades. La relació entre aquest organisme i el consistori és estreta, segons explica la regidora de Sant Andreu, Laia Ortiz, a EL PERIÓDICO.  “El COI estava buscant una ciutat en la qual desenvolupar projectes socials i Barcelona els resulta interessant pel seu passat olímpic però també per l’especial sensibilitat de la ciutadania respecte a l’acollida de refugiats i plans com ‘Barcelona, Ciutat Refugi’”, explica la també tinent d’alcalde de Drets Socials de Barcelona.

Com a regidora del districte de Sant Andreu, Ortiz fa uns tres anys que demana al Consorci, l’ens publicoprivat propietari dels terrenys, que desallotgi la germandat de legionaris per destinar provisionalment aquest espai –mentre no arribi la transformació definitiva de la mà de l’AVE– a altres usos. “Quan el PP estava en el Govern central ens trobàvem un mur en els plens (del Consorci), però ara sembla que estan disposats a abordar un assumpte que és un clamor entre els veïns de la zona”, explica la regidora, amb referència a la designació de l’exsecretari del PSC Pere Navarro com a delegat especial de l’Estat en el consorci, un ens que presideix l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

El consorci, l’ajuntament i els representants veïnals tenen previst reunir-se el pròxim 22 de gener per tractar aquest projecte que Ortiz vol portar amb discreció perquè encara està en una fase embrionària. De fet, queden per definir detalls com el lloc en el qual s’allotjaran aquests atletes, que no tindria per què ser necessàriament al barri de Sant Andreu, explica la regidora. En aquest sentit, fonts del consorci consultades per EL PERIÓDICO prefereixen no avançar esdeveniments a l’espera d’aquesta trobada a finals de mes. Amb tot, “el Consorci de la Zona Franca estarà d’acord amb allò que l’Ajuntament i els veïns acordin. La nostra funció és posar els terrenys a disposició dels interessos de la ciutadania”,puntualitzen les mateixes fonts.

Instal·lacions obertes al barri

Veïns i entitats del territori també podran disfrutar aquestes instal·lacions esportives provisionals. El projecte del COI contempla, per no dir que exigeix, la interacció i convivència entre els atletes refugiats i locals. Aquest ús no privatiu de l’espai públic és un dels aspectes que més satisfà l’associació de veïns de Sant Andreu de Palomar. En realitat, el president de l’entitat, Santi Serra, aplaudeix pràcticament qualsevol alternativa a la presència d’associacions de tall militar als terrenys de les casernes. “Fa 12 anys que esperem la construcció de diferents equipaments per al barri en aquesta zona. No aporten res, més aviat al contrari. Ocupen un solar que limita amb una escola. Els nens petits poden veure les seves desfilades militars, imatges de Franco, escopetes...  Volem que marxin”,afirma el representant veïnal.

Tot està en l’aire, però el projecte il·lusiona els veïns: “Tot i que encara no s’ha concretat res, la idea és que les instal·lacions esportives també puguin ser utilitzades pels veïns del barri; d’aquesta manera Sant Andreu recuperarà una zona que està molt degradada i que fa temps que reivindiquem”, recalca Serra, que espera que l’arribada dels esportistes i el personal del COI pugui donar més vida a la zona nord del barri. “Això ha passat amb l’arribada a l’antic edifici d’Hisenda de Gran de Sant Andreu –continua Serra– de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, que abans eren en unes oficines de la Vila Olímpica”.

Dues dècades en el 122 de Torras i Bages

Si les entitats donen llum verda com tot sembla apuntar i el COI manté el seu interès a instal·lar-se en l’espai de Casernes, la presència delsexlegionaris i simpatitzants del cos fundat el 1920 a l’edifici situat en el 122 de Torras i Bages i els terrenys limítrofs podria acabar més aviat que tard. Els membres d’aquesta agrupació desfilen –i organitzen barbacoes i altres activitats per als seus associats– en aquest solar des de fa dues dècades. I no van deixar de fer-ho quan el 2004 el consorci va comprar aquests terrenys, part de les antigues casernes de Sant Andreu, al Ministeri de Defensa. La germandat, que fins aleshores havia passat relativament desapercebuda per als veïns, va començar a estar en el punt de mira de tota la ciutat a finals del 2013 quan el consorci, presidit llavors per Xavier Trias, els va cedir el precari les instal·lacions.

Notícies relacionades

El CZFB treu a concurs un solar a les antigues casernes de Sant Andreu

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Districte, associacions de veïns i plataformes antifeixistes fa més de cinc anys que demanen que es revoqui la cessió i que no utilitzin el retard que acumulen les obres als terrenys de les antigues casernes per mantenir la germandat en un espai públic que hauria d’acollir equipaments per al barri. Els membres de la germandat, per la seva banda, al·leguen que durant tot aquest temps s’han encarregat de mantenir net el terreny, que només tenen armes inutilitzades i que no utilitzen simbologia preconstitucional.

L’última ofensiva per part de l’Ajuntament va arribar a començaments d’any en forma de multa. En concret, el govern de Colau va imposar una multa de 2.150 euros a l’entitat per la celebració d’una Fira Militar el 2017.