María Teresa Machado: «¡La gent em preguntava si havia vingut amb autobús des de Veneçuela!»

EL PERIÓDICO fa, amb Barcelona Global, entrevistes a professionals internacionals que han triat viure i treballar a Barcelona. Són persones nascudes i formades a l’estranger que per experiència, capacitat i creativitat poden donar una visió diferent de la ciutat. 

---

Maria Teresa Machado, d’origen veneçolà, era estudiant universitària quan es va enamorar per primera vegada de Barcelona a començaments dels anys 90. Ara ja fa més de 18 anys seguits que viu a la ciutat, dedicant gran part de la seva vida laboral a l’àmbit de l’economia circular i del reciclatge. Forma part del grup de 300 líders que van participar a la Cimera d’Economia Circular el juliol passat a Madrid junt amb Barack Obama. Actualment és la directora de la Fundació Palo Alto, el centre de referència artístic i cultural de Barcelona que va crear l’artista Javier Mariscal i que avui allotja més d’una trentena d’empreses.

¿Com va ser el seu amor a primera vista per Barcelona?

Al 92, just després dels Jocs Olímpics, vaig fer un viatge amb la universitat en el qual començàvem per Madrid i anàvem passant per diferents ciutats. A Còrdova vaig conèixer un valencià i un català, i allà ja em vaig enamorar dels catalans. Havia d’estar tres dies a Barcelona i al final es van convertir en un mes.

¿Què va passar després?

Després del 1992 vaig estar venint cada any de vacances a Barcelona, fins que un dia sent a Veneçuela em vaig preguntar: “¿Què puc fer per estar molt temps a Barcelona? ¡Un doctorat! M’hi vaig quedar fins al 1998. Després vaig tornar al meu país, però no vaig poder adaptar-me, Veneçuela ja era una altra. L’any 2000 vaig decidir que a Barcelona és on volia estar. Va ser un canvi fort. La ciutat estava saturada d’arquitectes i alguns volien que els de fora treballéssim gratis, així que vaig començar en una empresa dedicada al reciclatge, tractament d’aigües, sostenibilitat.

¿Com era la Barcelona que va veure per primera vegada?

Al principi dels 90 era molt més tancada i poc coneguda. ¡La gent em preguntava si havia vingut amb autobús des de Veneçuela! Vaig arribar en el ‘boom’ de la Barcelona del disseny i per a mi, com a arquitecta, era fabulós. Per on anaves es respirava disseny, art, arquitectura...

I ara, ¿com la veu?

Més bruta i descuidada, amb més desigualtats. La massificació del turisme ha generat una pèrdua del seu caràcter, d’allò de tota la vida, del caliu. No tot ha de ser etern, però és important mantenir àncores que recordin al passat. Em fa por que es perdi tot allò de la ciutat que va enamorar gent de fora com jo. D’altra banda, la barreja entre allò local i de fora fa que sigui una ciutat més oberta, cosmopolita. Té aquesta paradoxa entre el que s’ha perdut i el que s’ha compensat.

¿Com va anar a parar a Palo Alto?

El juny passat, just en un moment en què m’estava replantejant el meu futur, em va trucar un caçatalents que buscava cobrir la direcció de la fundació. No vaig dubtar a dir-li que m’interessava. Per mi Palo Alto ha sigut un referent des dels anys 90 per molts motius. Aquí em dedico a la direcció executiva i el meu compromís és defensar el projecte del nou Palo Alto que es presentarà l’any que ve. En paral·lel, també vull promoure l’àmbit educatiu i de formació a nens i adolescents amb el concepte d’economia circular, del reciclatge, ‘visual thinking’. Vull barrejar la meva àrea de sostenibilitat amb una part més creativa.

¿Quin és l’objectiu del nou Palo Alto?

El projecte Fàbrica XXI busca ser un referent del sector tant a Barcelona com a nivell internacional. D’altra banda, vol obrir l’espai Palo Alto a les escoles de la ciutat, i transmetre als més petits valors del món del disseny i la creativitat, així com als veïns del barri per generar comunitat.

Notícies relacionades

Mark Freeman: "Barcelona té el potencial per ser un centre de referència per al bé comú a nivell global"

Caballé i Mercury es retroben a les Glòries

¿Què troba a faltar de Veneçuela?

El Nadal d’allà: Carib, ball, música, família i amics. Allà els amics són família. Ara no tant, però al principi trobava a faltar ser María Teresa Machado. Quan arribes aquí no ets ningú, no tens una història. Cal començar de zero...