Les bonificacions impulsen fins a xifres rècord el transport públic

Els desplaçaments creixen un 8,6%, però amb prou feines ho fan els nous usuaris. L’ATM es qüestiona si val la pena gastar 220 milions en incentius per guanyar un 1% de viatgers.

La movilidad en la región metropolitana de Barcelona en 2024

La movilidad en la región metropolitana de Barcelona en 2024

3
Es llegeix en minuts
Glòria Ayuso
Glòria Ayuso

Periodista

Especialista en economia i sostenibilitat, economia blava, transició cap a una economia descarbonitzada.

ver +
Francisco José Moya
Francisco José Moya

Infografia

ver +

Cada dia, de dilluns a divendres, es realitzen ni més ni menys que prop de 20 milions de desplaçaments a la província de Barcelona. L’Enquesta de Mobilitat que elaboren cada any l’ATM i l’Institut Metròpoli des de fa dues dècades mostra una clara radiografia de com evolucionen aquests moviments. De l’últim any, el 2024, destaca que es va registrar un nou rècord en l’ús del transport públic, amb una mitjana de 3,6 milions de desplaçaments diaris, cosa que suposa un increment del 8,6% respecte a l’any anterior.

Són molts més desplaçaments, però realitzats pels mateixos usuaris de sempre. La mateixa enquesta explica que un dels motius d’aquest increment són les bonificacions dels preus que han beneficiat els viatgers recurrents. No obstant, els usuaris només han crescut un 1% l’últim any. De la mateixa manera, l’ús del vehicle privat es va mantenir estable, i va continuar protagonitzant un terç dels desplaçaments.

"S’ha produït una migració dels usuaris de les targetes multiviatges als abonaments de tarifa plana, i les persones que ja n’eren usuàries l’utilitzen més", va explicar ahir el director general de l’ATM, Manuel Valdés, en la presentació de l’enquesta. Una tendència que continuarà ara amb la tarifa fixa de 20 euros: nou viatges al mes són suficients actualment per passar-se al nou bo en vigor des de l’1 de juliol.

Valdés va qüestionar si guanyar aquest escàs 1% de nous usuaris mereix gastar 220 milions d’euros en bonificacions, que se sumen a un sistema que ja suporta costos elevats al subvencionar una part important dels títols.

L’enquesta reflecteix també amb dades una realitat diària: la meitat de les persones van declarar haver-se trobat amb incidències en els seus desplaçaments, sense diferències entre corones. Les que més les van patir, dos de cada tres, van ser els usuaris del tren.

Valdés va destacar que en aquest augment d’ús del transport guanyen cada vegada més els desplaçaments al marge dels motius laborals. "Això significa que el transport públic ha de resoldre també els desplaçaments per motius personals, i no només els laborals, perquè els primers ja són 2,3 vegades superiors", va afegir.

Mobilitat sostenible

Així mateix, dos de cada tres desplaçaments van ser en mode sostenible. En qüestió de trasllats la guanyadora és la denominada mobilitat activa, que fa referència als desplaçaments que es realitzen sobretot a peu, així com amb bicicleta, patinet o altres vehicles de mobilitat personal. Amb 9,6 milions de desplaçaments, van representar gairebé la meitat del total. No obstant, el 2024 van caure un 7,6%.

Al pol oposat, hi ha una gran diferència en l’ús del cotxe a Barcelona i la seva Àrea Metropolitana, on només un 16% dels moviments es van realitzar en vehicle privat, respecte a la Regió Metropolitana, que inclou el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Maresme, el Garraf i les poblacions més allunyades del Baix Llobregat. En aquest cas, menys freqüències en el transport i trobar-se sovint més allunyat fan guanyar pes al vehicle privat, que va protagonitzar un terç dels desplaçaments.

Notícies relacionades

De nou, l’enquesta mostra com la dona continua sent més sostenible en els seus trasllats, amb una diferència d’11 punts. "Quan hi ha un sol vehicle a motor en la unitat familiar, qui el sol utilitzar és ell", ha explicat la responsable de l’Àrea de Mobilitat de l’Institut Metròpoli, Núria Pérez.

Un altre aspecte que reflecteix l’enquesta és que el teletreball entre la població ocupada resident a la gran Barcelona no ha retrocedit des del 2022, i el secunda entre el 9% i el 10%, un percentatge que ascendeix al 13% en el cas de Barcelona ciutat.