30 nov 2020

Anar al contingut

la precampanya municipal

La campanya americana de Colau

Barcelona en Comú posarà en pràctica de cara a les municipals un porta a porta electoral bevent de l'estil dels nord-americans Sanders i Ocasio-Cortez

Toni Sust

La campanya americana de Colau

Miguel Rajmil

Falta mig any llarg per a les eleccions municipals, que a Barcelona es presenten com les més ajustades de les últimes dècades. És cert que les del 2015 es van concloure amb un resultat inesperat, el que va aixecar a l’alcaldia Ada Colau, però d’entrada el partit no semblava tan obert.

En aquesta tessitura, Barcelona en Comú es disposa a pugnar per mantenir i augmentar els seus 11 regidors, a allunyar el risc de quedar a l’oposició o, mal menor, com a soci minoritari en un govern de coalició. I una de les eines estrella amb la qual els comuns volen estimular el seu electorat potencial és un porta a porta que arriba dels EUA, una “tècnica de mobilització social”, com la defineixen Beatriz Martínez i Enric Bárcena, coordinadors territorials de Bcomú, que han assistit a formacions i experiències, tant als EUA com aquí, així com fent servir la tecnologia per accedir als que ja coneixen l’experiència. És, a més, una aposta de la qual ja han fet una prova pilot a la capital catalana.

Els referents

En el cas dels de Colau, l’exemple és l’ala més esquerrana del Partit Demòcrata, o, més ben dit, d’alguns dels seus candidats més esquerrans, com Bernie Sanders, qui va perdre contra Hillary Clinton  en la carrera cap a la candidatura a la presidència dels EUA, en la qual va ser al seu torn derrotada, de forma relativament inesperada, per Donald Trump. Una era en què potser l’aparició política més esperançadora per als demòcrates hagi sigut la d’Alexandria Ocasio-Cortez, que va participar en la campanya de Sanders i que, als 28 anys, després de guanyar unes primàries del seu partit a Nova York sense que molts hi apostessin, pugnarà per un lloc al Congrés al novembre.

El porta a porta com a mètode de mobilització, relaten Martínez i Bárcena, està vinculat amb Working Families, un moviment que acostuma a apostar pels candidats situats més a l’esquerra del partit Demòcrata. L’estratègia no té res a veure amb la venda, ni de bíblies ni de missatges, tot i que com en alguns d’aquests casos són dues les persones que acudeixen als domicilis. No van a cases de votants o simpatitzants coneguts, la qual cosa podria servir per lubrificar la trobada.

No els explicaran què ofereix Colau. Preguntaran què és el que el ciutadà necessita, quins problemes considera més rellevants: “Així identifiquem problemes que no haguéssim identificat”, diu Martínez. Les trobades es mantenen a la porta: la idea és no molestar, no envair l’espai vital de la persona visitada, no entrar a la seva vivenda. Com es tracta de fer un diagnòstic del que preocupa al possible votant, i no de vendre-li la moto a aquest, no és una pràctica que serveixi per passar el rasclet electoral molt de pressa en els 15 dies previs a les eleccions. La idea de Barcelona en Comú és començar a fer-ho mesos abans de les eleccions.

Sant Antoni

La prova pilot va ser realitzada a Sant Antoni, una de les zones en les quals els últims anys no han sigut els més idonis per als veïns, que han vist com la pressió de la pujada del lloguer n’expulsava molts. Expliquen els coordinadors que en aquella prova es va trucar a 1.000 portes i que en la majoria de casos la resposta va ser positiva.