Barcelona aprova imposar a les promocions privades un 30% de vivenda social

Tres mesos després d’iniciar el tràmit municipal, l’obligació que els promotors privats destinin un 30% dels pisos que construeixin a Barcelona a vivenda assequible –un punt mitjà entre el preu de mercat i el social– ha sigut aprovada de forma definitiva pel ple de l’Ajuntament de Barcelona. La mesura, que inicialment va generar dubtes i rebuig en diversos grups de l’oposició, ha acabat obtenint un recolzament majoritari, tot i que no unànime. Tots els grups hi han votat a favor menys Ciutadans, que ha considerat que la iniciativa requeria un estudi previ més gran i s’ha abstingut. Amb arguments similars, Alberto Fernández Díaz ha defensat el vot negatiu del seu grup. Malgrat considerar que s’hauria d’haver anat molt més enllà, la CUP hi ha votat a favor.

El grup del PDECat se suma a l’acord que ja tenien Barcelona en Comú, ERC i el PSC, després de demanar a canvi que es respectin una sèrie de mesures, entre les quals, que el promotor no hagi d’entregar necessàriament un 30% de la finca en concret que està construint, i que pugui aportar un espai equivalent en immobles del mateix barri. El grup de Xavier Trias reclama també que a la llarga l’àmbit acabi sent el districte. Aquests pactes són compromisos acordats entre el governd’Ada Colau  i els exconvergents: el temps dirà com cristal·litzen en la configuració definitiva de la modificació del Pla General Metropolità que implica la nova norma.

El PDECat considera, a més, que la mesura ha de regir a l’àrea metropolitana, i no només a Barcelona. Una reclamació que lliga amb la posició mantinguda sobre la nova norma per part del conseller de Territori, Damià Calvet.

Segons la previsió del consistori, el preu d’una vivenda assequible d’uns 80 metres quadrats és de 512 euros de lloguer i 136.000 euros en cas de venda.

Subcomissió d’Urbanisme

La iniciativa encara ha de rebre l’últim plàcet, el de la subcomissió d’Urbanisme de la Generalitat, que és la que pot modificar-ne alguns aspectes. Segons va anunciar Calvet, l’òrgan disposa de quatre mesos per pronunciar-se, tot i que l’objectiu és escurçar aquest termini.

La cessió d’un 30% per a vivenda protegida serà obligatòria en els casos d’edificis plurifamiliars, en noves promocions i reformes que incloguin noves vivendes que en total superin els 600 metres quadrats. En queden exempts els edificis protegits i en àmbits en què ja hi hagi una reserva de vivenda protegida. El consistori calcula que la xifra total de pisos anuals que es construeixen cada any en noves promocions i reformes és de 1.114, per això considera que la norma del 30% donarà cada any a Barcelona 334 vivendes protegides noves.

La tinent d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, ha afirmat que les vivendes tindran un cost mitjà de 130.000 euros.

Venda o lloguer

El propòsit de Colau era imposar el lloguer a aquest 30% de vivenda que engrossirà el parc públic, però no és possible, per això una de les vies que sembla més que probable en el futur és que el consistori acabi comprant i destinant a lloguer les vivendes. Per fer-ho, compta amb el dret a tempteig i retracte a tota ciutat, una altra modificació aprovada en aquest ple de forma paral·lela a la del 30%.

Notícies relacionades

Una carrera solidària per a famílies i gossos

El cotxe que multa vehicles en carrils bus comença a sancionar avui

Barcelona en Comú va aconseguir el recolzament d’ERC i el PSC a canvi de renunciar a una moratòria a l’estiu amb què el govern ja volia frenar llicències que no prevegessin el 30%. Els socialistes i els republicans advertien que es corria el risc d’una aturada en la construcció que causés paràlisi i pèrdua de llocs de treball.

Colau, entre llàgrimes

Els grups han agraït el paper als grups impulsors de la iniciativa, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, l’Observatori DESC, l’Assemblea de Barris pel Turisme Sostenible i el Sindicat de Llogaters. També ho ha fet Colau, que s’ha reservat els últims minuts del debat per enaltir la iniciativa aprovada i agrair, entre llàgrimes d’emoció, la pressió de les entitats i el pas fet. En fi, que ha plorat.