La moda guanya terreny al passeig de Gràcia pels seus imparables lloguers

El millor aparador de Barcelona mesura només un 1,5 quilòmetres i cotitza cada any més car. Circumstàncies que, combinades, suposen una purga natural perquè primer fossin els bancs els que es gairebé s’han extingit i ara siguin els restaurants de lloguer els que van cedint pas a la moda al passeig de Gràcia. Un eix d’or que, segons comerciants i consultores del sector, viu un bon moment de salut, tot i que afronta elrepte de mantenir una diversitat de comerços, serveis i cultura que preservi el seu atractiu. En altres paraules, els seus vertiginosos lloguers corren el risc de devorar la varietat darrere les grans –i milionàries– marques.

Una radiografia al dia detecta 190 locals a peu de carrer dels que 120 estan encapçalats per botigues de moda, mentre que la resta dibuixen un mix d’edificis culturals (com la Casa Batlló o el Palau Robert) i institucionals, hotels, restaurants, cafeteries, joieries, perfumeries, bancs i d’altres. El que abans fos el passeig de les grans entitats bancàries, s’ha quedat ara amb tot just mitja dotzena. Una mutació natural al compàs de les lleis del mercat que li coronen any rere any com a segon carrer més car (per metre quadrat), per darrere de l’hiperconcentrat Portal de l’Àngel. Tot i que amb grans diferències qualitatives, ja que el passeig de Gràcia continua sentl’únic carrer on està disposat a desembarcar el superluxe.

L’últim i exhaustiu informe anual de la consultora Ascana destacava que, malgrat haver sigut el 2017 un any convuls per a la capital catalana per l’atemptat i la inestabilitat política, les seves zones premi (la primeríssima línia comercial) continuen enganxant fort. El passeig, que ve a ser també el termòstat del nivell turístic de la ciutat, va experimentar una pujada de les rendes del 4% -i una rendibilitat per als propietaris dels immobles del 3,7%-, fins a arribar als 260 euros el metre quadrat mensual de mitjana, amb una mitjana que s’eleva a 285 euros en el seu cotitzat tram alt, on hi ha pics de fins a 370 euros el metre quadrat.

Aquests estratosfèrics costos fan que només les supermarques puguin permetre’s tirar-hi l’àncora, siguin firmes de gran consum com la 'santíssima trinitat’ que ha dibuixat Zara, H&M i Uniqlo a la part baixa amb els seus barcos insígnia, o marques de gran luxe disposades a assentar-se a grans locals de 2.000 metres quadrats com els que ostenta el tram que va de València a Diagonal. Si hi haguessin més espais de 150 o 200 metres quadrats arrasarien, assenyala María de Marco, del departament de Retail de Ascana, que segueix de prop tots els moviments a la zona.

La licitació d’aquestes multinacionals va descavalcant a projectes que no resulten rendibles amb lloguers així. Entre les defuncions recents, el gegantí restaurant Tenorio, el Navarra (en obres per acollir un altre negoci per determinar) o l’Original’s Bakery (abans Baguetina Catalana)... Alguns no són fàcils de recol·locar per diferents motius, començant pels altíssims preus. Ni al passeig de Gràcia hi ha garanties de reconversió ràpida quan un local és massa gran, massa petit, té poca façana per a aparador o no està en una ubicació estratègica. 

Èxits i riscos

Luis Sans, president de l’associació Passeig de Gràcia, creu que l’eix està en un "boníssim" de forma: la majoria de les marques més prestigioses ja hi han arrelat i els grans pendents d’aterratge esperen el local idoni; va superar el pitjor de la crisi gràcies a l’auge del turisme d’alt nivell adquisitiu en el seu moment, i pot presumir de sumar el va tirar del glamur, amb el de les 'flagships' de consum popular que mouen milers de compradors diàriament. 

No obstant, i tot i que "el passeig encara té un bon mix comercial" –òbviament sense botigues de proximitat ni alimentació–, a Sans el preocupa que es pugui avançar cap a la pèrdua de diversitat. “No volem un passeig uniforme, on només hi hagi moda, hi ha d’haver gastronomia, cultura, farmàcies, cafeteries", manté. Observa amb preocupació el que pugui acabar sent de l’antic Bulevard Rosa, que era un gresol de petits comerços amb identitat pròpia. Els seus propietaris encara negocien la divisió dels espais i les seves possibilitats amb un o un altre format, però es dona per fet que seran pocs d’operadors i amb gran atractiu popular, atesa la seva particular fisonomia interior.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

El 2018 està sent un any de molt poques operacions, destaca Domènec Casellas, associat del departament de Retail de la consultora Cushman & Wakefield per la poca disponibilitat de locals i els recents moviments. per exemple, s’ha llogat per fi el gran local del 103 al costat de Diagonal (abans Imaginarium), tot i que no ha transcendit a quin operador. El misteri plana també en l’altre extrem del passeig, en el número 2, amb obres a l’edifici de Catalana d’Occident, on hi va haver el restaurant Navarra i Swatch. I també hi ha la transformació l’antic Banc Popular que allotjarà oficines i està per decidir si un ampli espai comercial als baixos o dos de menor mida. En el cas del Tenorio, al mateix edifici hi ha un altre espai destinat a pop ups temporals (Adolfo Domínguez hi serà uns mesos mentre es recondiciona la seva botiga del 32, en una ubicació on també s’ha encaixat Isabel Marant), que quan quedi alliberat potenciaria les possibilitats de l’antic restaurant, al guanyar façana i aparador.

On va ser Intropia desembarcarà Loro Piana (ja en obres al 89), mentre que la resta de baixos d’aquest edifici, presumptament s’uniran quan finalitzi la 'pop up' de Montblanc, mentre aquest renova la seva ubicació definitiva del 99. Un dels pocs immobles presumptament lliures és el de Bakery del 58, a preus pels núvols i en negociació, mentre que el 21, on hi va ser Brandy Melville arriba Muji. Casellas assenyala que els anys 2019 i 2020 seran de bastant moviment, tant per reubicacions com ampliacions, també algun nou fitxatge, malgrat un context de "cautela" per part de les marques de cara a obrir botigues a Europa.