CONFLICTE DE CONVIVÈNCIA

El Paral·lel també envia un SOS contra la degradació de l'espai públic

Veïns i comerciants del costat que correspon al Poble Sec alerten sobre l'incivisme i la brutícia de la zona

Denuncien que la plaça de davant d'El Molino està presa per grups problemàtics que consumeixen alcohol tot el dia

jgblanco44670197 paralelo180816173240 / ALBERT BERTRAN

jgblanco44670197 paralelo180816173240
jgblanco44670212 paralelo180816173256
jgblanco44677201 barcelona 15 08 2018 incivismo en el paral lel paralelo180816173904

/

6
Es llegeix en minuts
Patricia Castán

No vol fotos, però la imatge d’Elvira Vázquez, ‘alma mater’ d’El Molino, agafant una mànega i provant de tornar la dignitat -efímera- a la plaça de la Bella Dorita (davant del seu local) diu més que mil paraules. Llança rajos d’aigua des del fàstic, provant de compensar amb implicació personal els excessos que pateix aquesta carismàtica plaça i que simbolitzen la presumpta "degradació" del Paral·lel, especialment al costat que correspon al Poble Sec (Sants-Montjuïc).

Els afectats consideren que l’altre costat de la vorera, que correspon a Ciutat Vella o l’Eixample, segons el tram, està una mica més cuidat i controlat. Per contra, la part que dona a Montjuïc encadena espais públics dels quals el veïnat se sent expulsat, sobretot des del Parc de les Tres Xemeneies fins a la zona d’El Molino. Al contrari que a la Barceloneta, que viu un estiu molt complicat per la saturació i l’incivisme, aquí no culpen el turisme -poc present- sinó l’actitud d’alguns grups, els deficitaris recursos de manteniment i neteja municipal, l’abandonament d’espais com la residència -per estrenar i sense ús- del número 63...

Un home instal·lat al matí per beure als portals d’El Molino / Albert bertran

Al migdia d’aquest dijous, una dotzena de persones ja han pres la plaça més conflictiva del moment al barri. Són difícils de catalogar perquè la majoria no són sensesostre, tot i que fan vida (i part de la nit) allà. Ni porten equipatge ni trastos. Al contrari, el seu aspecte és normal -bona part són espanyols-, amb la particularitat de passar el dia consumint alcohol al carrer, embrutant-ho tot, fent les seves necessitats, deixant escombraries, cridant i esbroncant-se entre ells”, resumeix Vázquez. En moments àlgids, relaten els veïns, els diversos grupuscles poden sumar una trentena de persones.

La seva presència -de complexa gestió perquè conviuen perfils amb problemàtiques socials amb grups molt incívics- ve a ser la gota que fa vessar el vas a la zona, pendent del pla del Paral·lel que va amb anys de retard.

Resituats i problemàtics

L’ajuntament assegura que ha redoblat els esforços per afrontar aquesta situació. Aquest col·lectiu ja es va fer tristament cèlebre a uns centenars de metres, a la plaça de Josep M. Folch i Torres (Ciutat Vella), fins que va ser reurbanitzada recentment. Durant la seva reforma, l’any passat van creuar la ronda de Sant Pau i van començar a citar-se a les àmplies voreres del carrer del Marquès de Campo Sagrado (Eixample), per a desesperació dels seus veïns. Des de fa uns mesos, encara freqüenten aquest punt però sobretot creuen el Paral·lel i s’instal·len a la plaça de la Bella Dorita. El rebuig de la seva presència és unànime, com testifiquen la mateixa Vázquez, presidenta de FEM, la Fundació El Molino; Javier Mayoral, de la Federació de Cultura Popular i Tradició del Poble Sec, o diversos empresaris pakistanesos integrats a l’entitat Pak United Federation Es, preocupats pel que passa en l’entorn. 

Dues persones dormen en un banc de la plaça de la Bella Dorita a plena llum del dia.

Tots ells citen aquest diari per explicar el seu dia a dia els últims mesos. "Ahir als crits i baralles s’hi va sumar un concert de música a les quatre de la matinada", es lamenta Zakar Abbas, del mateix col·lectiu pakistanès i amb 17 anys de trajectòria al barri. Creuen que hi ha coses que han millorat al Paral·lel i el seu entorn durant l’última dècada, però que ara conflueixen una barreja d’incivisme, amb falta de neteja i seguretat. Tot i que puntualitzen que les últimes setmanes Guàrdia Urbana i Mossos fan el que poden, quan els agents desapareixen la conflictivitat despunta. Amb la policia catalana al costat "un d’ells va robar el mòbil a un turista l’altre dia", relaten. Els furts són comuns en aquest àmbit.

Al comerç el preocupa la imatge que dona el barri i, òbviament, la seva repercussió en la clientela. "Si hi ha baralles i brutícia la gent no es vol asseure a menjar al costat", argumenta Mohammad Jhangar. El polèmic grup ocupa bancs de la plaça i també del carrer de Vila i Vilà, per on es passegen sense vergonya i amb cerveses de litre de bon matí.

Aquest assumpte és el que més desvetlla els residents de la zona. "Tenim molts problemes per aconseguir permisos per a activitats culturals a la via pública, l’ajuntament sempre hi posa pegues, i en canvi aquí hi ha una ocupació contínua de l’espai que expulsa els veïns", es queixa Javier Mayoral. A uns metres, un grupet de jubilats ocupa un banc. Però són els únics, ja que el ‘botellon’ matutí imposa als veïns, que no s’atreveixen a acostar-s’hi gaire. 

Certament, i tot i que Vázquez acabi de regar bona part de la plaça, a la una del migdia ja hi ha ampolles i llaunes per terra. I desenes de coloms atrets pel pa moll que algú tira per terra, empastifat de molles i caca de les aus. Els respiradors de la instal·lació elèctrica sota terra estan farcits d’escombraries i pixades; com els escocells dels arbres, i un calaix de serveis està corroït de suportar tants pipís. Tot i que la zona es va reurbanitzar fa menys d’una dècada, el perímetre del paviment està esquerdat.

Mal passeig

Aquesta falta de manteniment molesta els residents, que veuen les voreres del Paral·lel plenes de clots perillosos per al passeig. A les Tres Xemeneies, paradís del grafit i l’‘skate’, hi pot haver ‘botellon’ a qualsevol hora, però de nit és un quadro. "No hi ha cap veí que s’hi acosti", apunta Mayoral. 

També té un aspecte desolador l’enorme edifici aixecat al número 63 com a residència de gent gran el promotor de la qual va provar de reconvertir en residència d’estudiants i que a falta d’ús llueix tot el seu perímetre cobert de pintades i un espai tancat ple d’escombraries. Molt a prop, al 71, la vidriera d’un edifici de la Generalitat tancat per vacances va ser rebentada fa un parell de dies, el seu interior llueix vidres trencats i altres restes i encara fa més sensació de terra de ningú.

Vidriera trencada d’un edifici públic al 71 del Paral·lel. / Albert bertran

Curiosament, al desmillorat teixit comercial del Poble Sec l’il·lusionaria la idea de veure arribar un turisme de qualitat. Però de moment el viatger que hi arriba s’allotja en grup en pisos turístics il·legals, on entren i surten "carregats de bosses del súper i sense consumir a la zona", apunta Jhangar.

Notícies relacionades

En horari nocturn, per garantir cert ordre als freqüentats carrers, una trentena d’empresaris des de Nou de la Rambla fins als locals de lleure del final del passeig o de Blai paguen de la seva butxacaagents cívics que recorren la zona fins a les set del matí.

Vázquez ja es cansa de retirar matalassos i netejar les restes dels qui s’instal·len al portal d’El Molino quan està tancat. Envia un SOS abans que sigui massa tard.

L’ajuntament diu que ha reforçat neteja i assistència social

Els grups que es reunien primer a Folch i Torres i ara al costat del Paral·lel estan perfectament identificats per l’ajuntament. Fonts municipals asseguren que es treballa amb aquest col·lectiu des de fa temps, en un enfocament eminentment social, però també des d’altres àmbits. El <strong>Servei d’Inserció Socia</strong>l s’ha activat en nombroses ocasions per assistir-los. El col·lectiu és una cosa desigual, però en general es defineix pel seu alcoholisme i degradació física.