Cop municipal

Colau recula i obrirà la platja de l'Eixample

Una recollida de firmes i la resposta de l'oposició obliguen l'equip de govern a rectificar

cmontanyes30607456 torre de les aigues180530200333

cmontanyes30607456 torre de les aigues180530200333

5
Es llegeix en minuts
Carles Cols

La notícia va saltar amb sordina divendres de la setmana passada. No hi va haver comunicació oficial. Simplement, algú a BTV se’n va adonar quan va accedir a la web municipal i l’ensurt va córrer com la pólvora“Aquest any 2018 no obrirà el públic”.Es referia a la platja de l’Eixample, tota una institució des del 1987, l’interior d’illa de la Torre de les Aigües reciclada en zona de bany. Pim, pam. Una nota breu com un haiku. Res a veure amb les extenses notes oficials que arriben als mitjans de comunicació quan les notícies són per presumir. Si el pla era tancar sense controvèrsia una decisió tan inesperada, algú a l’equip de govern va errar en els càlculs. Dilluns, un veí va posar en marxa una recollida de firmes per provar de revertir el que, en opinió seva, era un disbarat majúscul. Dimecres al matí va començar a córrer de correu en correu aquest Change.org. En poques hores va sumar unes 400 firmes. L’oposició va ensumar la por. Va posar fil a l’agulla. Dimecres a la tarda, l’equip de Colau va recular. Hi haurà platja, tot i que amb condicions.

La Torre de les Aigües va ser el primer interior d’illa que es va obrir al públic. Tancar la platja podia ser ara un “perillós precedent”

El problema de fons és que s’havien enquistat des de fa anys queixes d’alguns veïns pel soroll. Els nens criden, sí. No era només una veïna, com en un primer moment es va interpretar i es va publicar. Eren diversos. La confusió en el nombre la va propiciar el fet que els tècnics municipals només van anar, sonòmetre en mà, a prendre mesures des d’una finestra. No en necessitaven més. Els decibels superaven els límits establerts en la normativa municipal i, sorprenentment, el nombre de solucions possibles es va reduir a una. Adeu a aquest equipament estiuenc. Punt final a 31 anys d’història.

Montse Ballarín, exregidor socialista de l’Eixample, assegura que està estupefacta per la simplicitat amb què l’equip de govern va creure que resoldria el conflicte. Creu que no va sospesar-ne les conseqüències, no només la reacció dels usuaris habituals del lloc, sinó també el “perillós precedent” que establia. La Torre de les Aigües va ser el primer interior d’illa que es va recuperar per a ús ciutadà. Després n’arribarien més. Tots diferents. En una trama urbana com la de l’Eixample, tan infradotada de zones per relaxar-se, aquest tipus d’espais oberts al públic són una joia. Segons la regidora del PSC, un error a la Torre de les Aigües podria donar peu a una cadena d’errors després en altres interiors d’illa si s’apliqués tan inflexiblement la normativa municipal.

Un recinte ideal

És cert que aquests últims anys la platja de l’Eixample, oberta al públic habitualment des de Sant Joan fins a principis de setembre, era com el pati d’una escola en determinades hores del dia, les que podrien qualificar-se com les hores del casal, més o menys a partir de les onze del matí i fins poc abans del dinar. És un recinte ideal. Només té una boca d’entrada, a través d’un túnel situat al número 56 del carrer de Roger de Llúria, i, a més, amb un vigilant. Així no es perden nens, el terror de qualsevol monitor.

El remei que divendres l’equip de Colau no va saber veure passa per reduir-ne l’aforament, retallar-ne l’horari i oferir els dilluns com a dia de descans

Total, que amb inusitada celeritat, l’Ajuntament de Barcelona ha trobat ara la solució que no se li va acudir divendres. Hi haurà platja, amb la sorra per a galledes i pales, com ha estat sempre norma, però amb condicions.

Notícies relacionades

En primer lloc, se’n reduirà l’aforament. L’any passat, a partir de les 375 entrades venudes no hi accedia ningú més. Aquest estiu seran 200 les places disponibles. Els dilluns, l’equipament quedarà fora de servei. I de dimarts a diumenge, obrirà les seves portes, però les tancarà mitja hora abans del que és habitual, a les vuit del vespres, amb el sol encara brillan, és cert, però val més això que res. La sort afegida d’aquesta solució d’emergència és que en vista que, com es va anunciar, l’espai aquest any no obriria les portes, molts casals ja havien buscat alternatives. Cau, doncs, el risc que l’agulla dels sonòmetres entri a la zona vermella.

L’antecedent oblidat

Colau, segons es miri, evitarà un mal moment similar a la que a finals dels 90 va estar a punt de patir Joan Clos, també per no sospesar bé que aquesta és una ciutat desagraïda per als infants i que cal anar amb tacte per no agreujar aquesta situació. Llavors, el problema va sorgir a la plaça de Sant Felip Neri. Allà hi va obrir les portes un hotel. Aquest tipus d’inversions es rebien com un mannà i es cantaven al·leluies. Tot pel turista. Els clients van protestar a recepció perquè una escola propera utilitzava la plaça com a pati d’esbarjo i la direcció de l’establiment, apel·lant a la inversió que havia realitzat, va demanar al consistori que en fes fora les criatures. Va estar a punt de passar. La bombeta del sentit comú només es va encendre en algun despatx de la plaça de Sant Jaume en l’últim minut. El que és curiós del cas és que el mateix equip de govern que ara ha estat a punt de deixar sense platja urbana els nens de l’Eixample va prendre a Sant Felip Neri l’any passat una mesura en el sentit contrari. A l’hora del pati, es tanca la plaça perquè els turistes no pertorbin la sagrada hora de l’esbarjo.

Una obra menor, però almenys intacta, de Josep Oriol Mestres.

Potser ha sigut tot culpa de <strong>la maledicció de Josep Oriol Mestres</strong>. És l’arquitecte que va aixecar la torre que dona nom a aquest pati d’illa. El part d’aquesta construcció ja va ser amb fòrceps. Els tècnics municipals del XIX, tan primmirats com els del XX i el XXI, lvan posar mil peròs a l’alçària de la torre. Si era més baixa, la pressió de l’aigua a les aixetes a les quals subministrava servei era insuficient. Va suar sang el pobre Mestres per sortir-se amb la seva.