Anar al contingut

el mapa escolar

Les famílies denuncien que la mala planificació deixa nens de P3 fora de la pública a Barcelona

La FaPaC critica que el Consorci d'Educació no hagi previst prou oferta en centres públics

Sants, Eixample, Gràcia i Guinardó són les zones més afectades per l'escassetat de vacants

Helena López

Les famílies denuncien que la mala planificació deixa nens de P3 fora de la pública a Barcelona

JOAN CORTADELLAS

Malgrat que les llistes definitives no se sabran fins al 12 de juny i l’oferta disponible en segona volta fins aquest dimecres, les famílies amb nens de tres anys tenen a hores d’ara un màster en planificació escolar. Per força els pengen. No són poques les que ja saben que els seus fills s’han quedat fora –mal menor– de l’escola pública que havien elegit o –en el pitjor dels escenaris– de qualsevol escola pública al barri. La tendència no és nova, però es consolida. Les famílies confien cada vegada més en l’escola pública i no hi ha prou places per absorbir la demanda creixent. Com a resposta a aquesta situació, la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FaPaC) fa una crida a les famílies afectades per la falta de places públiques a negar-se a escollir una escola concertada. “L’administració ha de prendre les mesures necessàries perquè els nens tinguin una plaça pública i de proximitat. De les tres solucions possibles a curt termini, abans d’aquest setembre, descartem l’increment de ràtios i el pas a la concertada, opcions que invisibilitzen el problema”, assenyala Belén Tascón, presidenta de l’entitat. 

Proposen, doncs, crear ‘bolets’ –forçar línies addicionals, crear una tercera línia puntual en una escola de dos, o una segona en una d’una– als barris en què la demanda total de pública supera l’oferta, com Gràcia i l’Esquerra del Eixample,  a Barcelona. “El que no demanarem mai és posar en competència escoles públiques. L’opció del ‘bolet’, que, insistim, és un pegat, però a curt termini és el mal menor, no és vàlida als barris amb places vacants en alguns centres públics”, precisa Tascón, que insisteix que el problema és la falta de planificació d’Ensenyament.  “Aquesta mala planificació es tradueix en una privatització passiva del sistema. Els últims sis anys, el 82% de les línies tancades són de P3”, conclou la presidenta de la FaPaC, insistint en la necessitat d’augmentar el nombre d’escoles.   

Una qüestió (també) de fama 

La precisió de Tascón sobre la competència entre públiques no és en absolut sobrera. L’exemple és de Sants, però es produeixen situacions pràcticament idèntiques en la majoria de barris de la ciutat: l’escola Miquel Bleach podria ser la nova Jaume I. És a dir, una escola que fa no gaires anys tenia una baixa demanda pel que fos –malgrat que la llista de motius pels quals els barris estigmatitzen les escoles també són molt recurrents–, a la qual capgiren com un mitjó i la situen entre les més sol·licitades. “A la Miquel Bleach han quedat vacants. Si les famílies que han quedat fora de la resta d’escoles s’hi matriculen en bloc poden fer molta força per revertir l’estigma, com ja va passar també amb Cal Maiol. L’escola té un projecte atractiu”, explica Guillermo Santamaría, portaveu de les famílies de Sants sense plaça en la primera opció organitzades. Al mateix barri, prossegueix Santamaría, s’ha viscut una situació similar al Cavall Bernat. “Malgrat això, encara existeix una segregació socioeconòmica brutal dels centres”, prossegueix aquest pare.

“L’escola pública està despuntant. La percepció d’abans que la concertada era de més qualitat ha quedat superada”, afirma Santamaría. Segons els seus càlculs, 71 famílies s’han quedat fora de la primera opció pública sol·licitada a Sants, Hostafrancs, la Bordeta i Badal, 11 de les quals no entraran en cap altra pública de proximitat (el mal major). Les xifres són superiors a l’Esquerra del Eixample, on unes 60 famílies es quedaran fora de qualsevol plaça pública,  xifres molt similars a les de Gràcia. Malgrat que les xifres són menors, al Guinardó i el Baix Guinardó també estan organitzades pel mateix motiu. Laia Manchón, portaveu de les famílies afectades parla també de la injustícia de veure’s obligats a optar per una concertada per la falta de places a les escoles públiques per les quals aposten. La plataforma del Guinardó calcula que dels 54 nens sense plaça en l’escola desitjada, 44 podran recol·locar-se en places lliures en escoles que no són primeres opcions –públiques amb vacants–, per tant, com a mínim, 10 nens es quedaran sense plaça en la pública al barri. 

Contra la segregació escolar

Sobre la necessitat que no hi hagi escoles públiques de primera i de segona –escoles públiques amb llista d’espera i escoles públiques estigmatitzades–, diagnòstic en què tots coincideixen, Marta Comas, cap de l’àrea d’innovació del Consorci d’Educació de Barcelona, assegura que el compromís del consorci d’acompanyar en la transformació educativa dels centres és ferm. “Queda camí, però estem avançant molt. Es tracta d’un canvi cultural molt profund. El 2020 totes les escoles de la ciutat formaran part del programa Xarxes per al Canvi”, assenyala Comas. Programa impulsat pel consorci –organisme del qual formen part tant l’ajuntament com la Generalitat–, l’ambiciosa iniciativa neix d’un acord de col·laboració amb el lobby Escola Nova 21 (creat per estendre la innovació educativa per Catalunya), l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB i l’Associació de Mestres Rosa Sensat. “Es tracta d’un canvi de paradigma molt importantque no s’aconsegueix d’un dia per l’altre, però hi estem treballant per terra, mar i aire”, conclou Comas.

Badalona en peu de guerra

A Badalona, la federació d’ampes de la ciutat assenyala que una setantena de famílies s’han quedat també fora de l’escola pública que demanaven per “una falta de planificació que arrosseguen des de fa anys”. “Tenim cinc construccions escolars paralitzades. Dos centres en barracons, un des de fa nou anys, i tres més pendents d’un edifici nou”, assegura David Guerrero, portaveu de la plataforma. Fonts d’Ensenyament defensen que “el procés de preinscripció parteix d’una oferta inicial que preveu prou places per a la població escolar” i que “fins que es publiquin les places definitives tot és pura especulació”.