la cita amb les urnes

L'oposició vetlla armes per intentar enderrocar Colau

Els grups municipals de Barcelona dissenyen o ja han dissenyat les seves candidatures per a les eleccions del 2019

fsendra41884478 bosch collboni180401183931

fsendra41884478 bosch collboni180401183931 / FERRAN SENDRA

2
Es llegeix en minuts
Toni Sust

Els rivals d’Ada Colau es van organitzant de cara a les municipals del 2019. La imatge de la falta d’alternativa, que no hi ha un candidat clar per desbancar-la, que ha beneficiat Barcelona en Comú durant el mandat, segueix sent una esperança per al seu govern. La seva inesperada victòria en les eleccions municipals del 2015 va deixar molt tocat el PDECat, abans CiU. Xavier Trias es disposava a afrontar el seu segon mandat i es va quedar sense la vara de comandament per una diferència de 17.000 vots, un regidor. De seguida va quedar clar que Trias no seria el candidat el 2019.

Joaquim Forn, ungit successor per Trias, va anunciar la seva decisió de no presentar-se des de la presó d’Estremera. El PDECat ha activat unes primàries en què participen Neus Munté i Carles Agustí, que no semblen destinats a arrasar a les urnes. Fa uns dies va aparèixer una altra opció: el filòsof i tertulià Jordi Graupera, que es va postular com a candidat del sobiranisme, va proposar unes primàries obertes a tota la ciutadania i assumides pel PDECat i ERC per elegir un candidat unitari. Això no ha entusiasmat els exconvergents i encara menys els republicans, que ja han confirmat Alfred Bosch com a candidat.

La via de Graupera presenta una novetat, la de presentar-se a les eleccions municipals reclamant el vot independentista, recorrent a l’empenta del procés. Seria una novetat si es consolidés: fins ara, les eleccions locals han registrat un vot diferent del de les catalanes, cosa que se sol exemplificar amb les victòries alternatives de Jordi Pujol i Pasqual Maragall.

Pel mateix efecte empenta del procés, Ciutadans, tercera força del consistori amb cinc regidors, podria apostar per una cara coneguda, com la de la seva pròpia cap de files al Parlament, Inés Arrimadas, o la del seu exportaveu Jordi Cañas, que ha tornat a la política activa després de ser absolt de frau fiscal.

Notícies relacionades

Al camp socialista, el PSC ha obert primàries, i tot apunta que Jaume Collboni podrà repetir candidatura si ho desitja. Si ho fa, promet convertir-se en un dels principals flagells de Colau durant la campanya electoral. El mal regust de boca per l’expulsió del PSC del govern municipal sembla mantenir-se entre els socialistes.

Imatge de marca

Amb 27 anys de regidor en dues etapes, gairebé la meitat de la seva vida, el més experimentat del plenari és Alberto Fernández Díaz. El president del grup del PP va començar el mandat amb la decepció d’un mal resultat, va baixar de nou a tres regidors. El seu cas indica que si bé el vot és diferent en les municipals, la imatge de marca influeix: pocs neguen a Fernández Díaz el seu coneixement de la ciutat i el seu paper rellevant en el mandat de Trias com a alcalde, però el PP, amb quatre diputats al Parlament, passa les seves hores més baixes pel que fa a suport electoral a Catalunya. Un altre ressò del procés.