Els retrets dels sectors econòmics a Colau

Amb un passat d’activista i un programa electoral 100% social, l’inesperat aterratge d’Ada Colau a l’Ajuntament de Barcelona la va portar a donar prioritat als sectors desafavorits i a les grans causes ideològiques. Una actuació que en l’àmbit social tothom aplaudeix, però que es va acompanyar d’un inicial menyspreu cap als sectors econòmics de la ciutat, amb els quals encara ara li costa sintonitzar. Aquests agents l’han acusat de ser massa captiva de la seva ideologia i d’oblidar-se de governar per a tots els barcelonins; de passar per alt que sense generar activitat econòmica i negoci es perd capacitat d’ocupació, d’ingressos via impostos i de desenvolupament estratègic. El pols s’ha anat suavitzant en alguns casos, però encara pesen sobre Colau no pocs retrets.

TURISME 

CARA I CREU D’UN SECTOR DECISIU 

CARA I CREU D’UN SECTOR DECISIU L’assumpte turístic és un dels cavalls de batalla. Ordenar l’increment de l’allotjament amb el PEUAT era necessari per controlar el flux de visitants i la convivència veïnal. Però el sector discrepa sobre alguna de les seves eines. Per exemple, des del Gremi d’Hotels li agraeixen que «hagi entès la gravetat de les afectacions de la mal anomenada economia col·laborativa», que ha convertit moltes llars en pseudohostals –que rivalitzen amb els hotels–, però lamenten que al «no haver-se generat un marc d’estabilitat i seguretat jurídica per al sector empresarial» es perdin moltes oportunitats de fomentar i dinamitzar la seva activitat, i que Colau no hagi donat «un gir» en el seu discurs «donant valor als actius i a les aportacions de l’activitat turística».

DIÀLEGTORNAR A POSICIONAR LA ‘MARCA BARCELONA’ 

TORNAR A POSICIONAR LA ‘MARCA BARCELONA’ En cada acte vinculat a l’activitat econòmica a la ciutat, fora de micro sempre és patent i notori el rebuig de molts empresaris i moltes entitats a la tasca dels comuns per falta de diàleg. El discurs públic, no obstant, s’ha suavitzat perquè el sector busca ara la via diplomàtica. Gairebé tots els entrevistats per aquest diari li reconeixen un esforç d’acostament en els últims temps, però hi ha un clam perquè es reeditin les aliances publicoprivades que tan bé han funcionat en molts àmbits durant dècades. Mateu Hernández, CEO de Barcelona Global, l’entitat privada no lucrativa que defensa la captació de talent i negoci per a la ciutat, reconeix l’«evolució cap a posicions de més lideratge en temes clau que al principi no eren prioritats municipals, com per exemple el congrés de mòbils, les smart cities, la tecnologia, la ciència o l’aposta pel talent». Però lamenta l’«escàs diàleg que 

hi ha hagut amb el sector del turisme i el comerç» i urgeix l’ajuntament a avançar amb fermesa cap «al reposicionament de la marca Barcelona».

COMERÇDINAMITZACIÓ SENSE COMPLEXOS NI MORATÒRIES 

Notícies relacionades

Colau, un any per salvar la seva reelecció

L'oposició vetlla armes per intentar enderrocar Colau

DINAMITZACIÓ SENSE COMPLEXOS NI MORATÒRIES Per als eixos comercials més cèntrics i turístics units a Barcelona Oberta s’ha desatès la promoció de la ciutat en moments crítics; s’ha «perjudicat» l’activitat comercial, de restauració i econòmica a l’instaurar «contínues moratòries» (s’han suspès llicències d’allotjaments, comerços i altres mentre es desenvolupaven plans reguladors diversos) i no s’ha trobat solució al problema del top manta, «enquistat», es queixa el seu president, Gabriel Jené. L’empresari reclama una visió clara i valenta per rellançar la marca Barcelona, i actuacions més decidides en projectes clau per a la dinamització econòmica com la reforma de Glòries, del Paral·lel, de la Rambla, de la Gran Via, de Via Laietana, Meridiana, Diagonal i el Port Olímpic; per acollir «sense complexos» projectes com el museu de l’Hermitage... Fins i tot a la Fundació Barcelona Comerç, d’eixos de barri i que reben quantioses subvencions per a la seva dinamització, són crítics amb «les reserves que l’ajuntament segueix tenint amb l’aportació positiva de l’activitat econòmica» i amb l’«ocupació il·legal de l’espai públic», sobretot amb venda de falsificacions, indica Salva Vendrell, president de la fundació.

NEGOCISFALTA DE CONFIANÇA EN ELS AGENTS ECONÒMICS 

FALTA DE CONFIANÇA EN ELS AGENTS ECONÒMICS Un dels problemes de l’equip de Colau ha sigut una certa demagògia amb els agents econòmics, als quals ha tractat amb distància, com lobbies, encara que moltes vegades incloguessin petits emprenedors. Un cas clar va ser el de les terrasses, que després d’enfrontar el sector de la restauració amb el consistori, va acabar amb una modificació de l’ordenança de terrasses que ben aviat serà aprovada definitivament i que suposa una victòria per al sector i l’oposició, vestida d’acord amb els comuns. Roger Pallarols, director del Gremi de Restauració, es congratula per aquest final feliç, però lamenta «la falta de confiança» cap a l’activitat econòmica i els seus actors, en un moment en què Barcelona iniciava la recuperació. Reclama a l’alcaldessa –a més a més de promoció i generació de marca– que «lluny de posar impediments que allunyen les inversions, ajudi a crear riquesa i a generar una ciutat amiga amb els negocis». «Barcelona es juga ser-hi o no ser-hi», opina.