Colau, un any per salvar la seva reelecció

En un mandat convencional d'un govern municipal amb una majoria suficient, l'any que ve presentaria les característiques típiques de l'últim curs. Amb les eleccions a 14 mesos vista, sembla un període idoni per rematar tasques i programar inauguracions. Preparar-se per a la contesa i creuar els dits perquè la ciutadania tingui en compte la feina feta pel consistori i no voti en funció d'altres claus.

És un període en què no sol ser fàcil arribar a pactes amb l'oposició, cosa que no és un problema si no se la necessita, però que ho és i molt en el cas contrari. I aquest és el cas del govern d'Ada Colau, amb 11 regidors i cada vegada menys opcions aparents d'arribar a acords amb els que han sigut els seus socis principals des de l'inici de mandat. L'any que li queda a Colau es presenta complicat. Tenint en compte l'ambient, haurà d'explicar molt bé quin llegat deixa per contrarestar el discurs dels seus detractors, que, en diferents posicions de l'ofensiva, comencen a donar per fet que no aconseguirà reeditar el seu resultat. La sensació és que el partit es pot guanyar o perdre per poc.

L'ambient

Colau té 14 mesos per revertir aquest ambient o per demostrar que no és cert. Les municipals, previstes per al 9 de juny del 2019, se celebraran finalment el 26 de maig, al coincidir amb les europees: el consell de la UE va decidir fixar els comicis al Parlament europeu entre el 23 i el 26 de maig.

Hi ha un risc evident per a l'alcaldessa: que no pugui tirar endavant cap decisió de pes d'aquí a les eleccions. Per assolir la majoria absoluta, fixada en 21 regidors, Barcelona en Comú es veu obligada a comptar amb el suport de fins a tres grups municipals, en el cas que el PDECat, amb nou regidors, no sigui un d'ells. Fins ara, en els grans temes que ha aconseguit aprovar, ha comptat amb el suport del PSC, amb quatre regidors; d'ERC, amb cinc, i de la CUP, en forma de vot favorable o abstenció selectiva d'algun dels seus tres representants en el plenari. D'un temps ençà, el regidor no adscrit, Gerard Ardanuy, antic representant d'Unió i exmembre del grup de Xavier Trias, s'ha convertit en un altre soci potencial. És un sol vot, però a vegades pot resultar decisiu.

Colau a penes pot comptar ja per a gaire amb el PSC, el seu antic soci, des que el va fer fora del govern, mitjançant una consulta interna de Barcelona en Comú, pel suport dels socialistes a l'aplicació de l'article 155 a Catalunya. El seu cap de files, Jaume Collboni, és ara el primer crític de la gestió del govern de Barcelona en Comú. De forma inesperada, el PSC es va negar a recolzar el projecte de pressupostos, i va obligar l'alcaldessa a dos tragos amargs: per un costat va haver de recórrer a una qüestió de confiança per tirar els comptes endavant, igual que fa un any; per l'altre, Colau es va veure forçada a complir amb els pactes que havia tancat amb ERC i el PDECat per aconseguir les seves abstencions en la votació, malgrat que una vegada anunciada la negativa dels socialistes ja no servien per aprovar el projecte.

En el cas d'ERC no pinta més bé la qüestió. El president del grup d'ERC, Alfred Bosch, que aspira a disputar-se l'alcaldia amb Colau i sembla convençut que té serioses opcions d'aconseguir la vara de comandament, li ha tancat l'aixeta en l'últim gran as que el govern pensava esgrimir davant els barcelonins: l'aprovació de la unió del Trambesòs i el Trambaix per la Diagonal. Les dures crítiques de Collboni i Bosch a Colau després de la suspensió de la Barcelona World Race han deixat clar el setge de tots dos a l'alcaldessa.

El ple del tramvia

El 23 de març passat, Colau va estar a prop de veure com perdia la carta del tramvia. En part ja la va perdre quan ERC va descartar oferir el seu suport a la unió per la Diagonal, una possibilitat que també el PSC va rebutjar, a pesar de ser el 'padre' del projecte, per considerar que no queda temps per iniciar-lo en aquest mandat ni marge polític per a un acord. El pla b, laminat, però els republicans de Bosch tampoc estan per la labor: denuncien que sense un conveni que fixi l'obligació, no està assegurat que l'augment d'ingressos que es derivi de l'augment d'activitat per l'ampliació de la línia reverteixi en el consistori i no en l'empresa privada que gestiona el tramvia.

Aquest 23 de març, apel·lant a la "situació d'excepció" per la sortida de Marta Rovira a l'estranger i la citació de diversos exconsellers i de l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, que després van ser empresonats, Colau va suspendre el ple fins al 10 d'abril. Barcelona en Comú intenta aconseguir dels republicans un ajornament fins al juny per salvar l'ampliació parcial del tramvia. Però aquests no semblen seduïts.

El PEUAT, la vivenda

En aquestes circumstàncies, el que té de bo l'alcaldessa és que a aquestes altures ja sap amb quines cartes podrà demanar als electors que li donin quatre anys més. El seu és un llegat marcat per la limitació que imposa tenir només 11 regidors però també perquè algunes de les seves mesures més destacades són difícils de quantificar a curt termini. Una de les joies de la seva corona és el Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics, el PEUAT, el pla pel qual el govern va paralitzar la construcció de nous hotels a la zona més turística, la va limitar en una segona zona (es pot fer un hotel en substitució d'un altre que tanqui) i la permet a les zones de menys activitat. Però haurà de passar un temps considerable abans que es pugui comprovar si la planificació dona els resultats previstos.

El pla de vivenda guarda un caràcter similar: l'aposta per la vivenda pública és clara en el discurs, però aconseguir un parc rellevant requerirà uns quants mandats. Els experts creuen que a Barcelona hi hauria d'haver 100.000 pisos de lloguer social i assequible i n'hi ha 9.000: 7.000 del consistori i 2.000 de la Generalitat. El pla de Colau preveu 8.800 pisos més fins al 2025. No és suficient per resoldre el problema, sobretot en plena crisi per l'augment dels lloguers. Però tampoc pot dir-se que sigui un repte menor: si la xifra es confirma el govern municipal haurà fet en nou anys gairebé 2.000 pisos públics més dels que tenia.

Notícies relacionades

Les municipals, nou tauler per al duel particular entre PDECat i ERC

Els retrets dels sectors econòmics a Colau

En l'agenda segueix la funerària pública, inviable si el PSC i ERC no la recolzen. L'operadora municipal elèctrica sí que sembla que prosperarà: en uns mesos hauria de subministrar energia a les seus del consistori i una mica més endavant, a 20.000 clients.

La política social

Colau podrà dir que la Model es va tancar sent ella alcaldessa, encara que la iniciativa va sorgir del grup d'ERC com a condició per a donar suport a una modificació de crèdit, i el mèrit del tancament  se li atorga a l'impuls de l'exconseller de Justícia Carles Mundó, apartat de la política com un dels efectes col·laterals del procés. L'alcaldessa sí que podrà esgrimir l'increment d'inversió en política social. Potser en tindrà prou. Potser no.