L'Arnau renaixerà com un "fòssil" de l'edat d'or del Paral·lel

Roger Todó, membre d’H Arquitectes, l’equip guanyador del concurs, va explicar que l’Arnau és l’últim vestigi d’una manera de construir teatres «molt ràpida i provisional», que va marcar tota una època al Paral·lel, en el qual les barraques per oferir espectacles a l’avinguda més canalla florien gairebé com bolets. «El nostre objectiu és mantenir i reforçar aquesta característica estructura de fusta, que es mantindrà gairebé com un fòssil. Es tracta de mantenir la vida atrapada en aquest espai, però adaptant-lo a la normativa i al context actual», va resumir ahir l’arquitecte en la presentació de la seva proposta, escollida entre més de 20 candidatures i 10 finalistes.

El jove arquitecte va parlar acompanyat de la regidora del districte de Ciutat de Vella i de Participació, Gala Pin, el comissionat de Cultura, Joan Subirats, i Toni Ramon, membre del grup motor que s’ha passat dos anys debatent i reivindicant els usos que ha de tenir l’espai, abandonat des de fa 18 anys. Una presentació coral per escenificar que el dibuix presentat a la veïna sala Barts –titulat Boca a Boca– és fruit d’un treball conjunt. «El projecte integra tres eixos per a nosaltres imprescindibles. Fusionar les arts escèniques, recuperar la memòria i convertir-se en un nou espai comunitari per als barris del Poble-sec, el Raval i Sant Antoni», va dir Ramon.

 Pin no va voler parlar de la inversió que requerirà la rehabilitació, la gran pregunta del projecte, ja que en un primer moment el govern va descartar la reforma després dels primers estudis tècnics per la seva «inviabilitat». «Fins que no tinguem el projecte executiu no podem parlar de pressupost», va afirmar. «És molt complex parlar de pressupost davant la realitat amb què ens trobem, però és indiscutible que és important conservar el teatre», va afegir Todó.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

La redacció del projecte està prevista per al 2018 i l’inici de les obres, per al 2019, sense més precisió. La futura gestió tant del teatre com de l’imponent ateneu encara no està determinada. L’edifici mantindrà la característica façana, la boca d’escena, la forma de ferradura de la sala, la barana de l’amfiteatre i tota l’estructura de fusta, afegint-hi els mínims elements necessaris. Mantindrà també la disposició d’un soterrani, un semisoterrani, planta baixa i dues plantes que, segons Todó, seran «espais multifuncionals preparats per albergar tot tipus d’espectacles contemporanis i adequats per modificar el lloc en funció de les necessitats».

Es reconstruirà així la façana original, recuperant la composició i les portes que s’han anat alterant amb els anys, i s’hi afegirà un espai annex obert a la ciutat: l’ateneu, on una gran boca d’escena a la façana converteix la plaça en escenari i viceversa. Sorprèn dels dibuixos la importància de la llum per a un interior de teatre, normalment fosc. Segons els seus dissenyadors, aquest aspecte facilitarà la varietat d’usos de l’edifici.