L’AMB licitarà per 800 milions la concessió d’aigua a vuit ciutats

Aquests detalls, que avança EL PERIÓDICO després de confirmar-los documentalment a través del Pla de Contractació 2025 de l’AMB, cobraven notorietat ahir a l’haver-se aprovat inicialment –amb vots en contra dels Comuns i ERC i abstencions de PP i Junts per Tiana– en el Consell Metropolità de l’AMB tant l’estudi de viabilitat com la fórmula de gestió indirecta del subministrament domiciliari a, a més de Sant Cugat, els municipis de Cervelló, Corbera de Llobregat, la Palma de Cervelló, Tiana, Sant Andreu de la Barca, Molins de Rei i Ripollet. En algunes d’aquestes ciutats, les concessionàries (Sorea –Grup Agbar– a Sant Cugat, Corbera i Cervelló, per exemple, o Aqualia a Molins de Rei) han seguit operant malgrat haver caducat els contractes fa anys.

"Reducció de costos"

El mecanisme legal de l’AMB per vertebrar la nova concessió de concretament 795,2 milions serà el de la denominada gestió indirecta, a través de la qual traurà a concurs un contracte a 25 anys perquè un operador privat ho assumeixi sota la supervisió pública de l’AMB, escenari que obrirà el mercat a la competència entre concessionàries. L’AMB ha optat per aquesta fórmula pels seus "avantatges de reducció de costos per economia d’escala, de simplificació d’estructura o de compartició de despeses comunes", esgrimeix l’ens. La inversió necessària que calcula l’AMB per a aquests municipis és de 168,7 milions, cosa que comptarà amb la garantia que el primer any de servei es mantinguin les tarifes i que "repercuteixi en la factura" a partir del segon any.

Un límit d’aquest concurs és que no s’hi podrà presentar l’empresa mixta Aigües de Barcelona –integrada pel Grup Agbar (70%), Criteria (15%) i la mateixa AMB (15%)–, que dona servei a la capital catalana i 22 ciutats més del seu entorn, però sí que podrà fer-ho el Grup Agbar amb una altra estructura societària. L’actual concessió a Aigües de Barcelona culmina l’any 2047, mentre que la previsió d’aquest nou contracte és acabar el 2051, quatre anys després.

D’aquesta manera, l’AMB desestima l’alternativa de crear una empresa pública per gestionar el subministrament i també la de replicar l’actual model d’una nova empresa mixta amb major o menor participació de l’administració metropolitana. Aquest punt, de fet, va ser el principal motiu de discussió en el Consell Metropolità d’ahir, en què el PSC i els Comuns, els dos socis del govern metropolità juntament amb ERC i Junts, van escenificar una confrontació que reedita les de plens anteriors.

L’oposició més fèrria a la gestió indirecta de l’aigua en aquestes vuit ciutats la va exercir la portaveu dels Comuns, la regidora barcelonina Janet Sanz, que va tornar a portar a col·lació un estudi tècnic de l’AMB el 2022 –consultat per aquest diari–, quan l’exalcaldessa Ada Colau liderava l’Administració, que concloïa que un model de gestió directa "genera menys conflicte d’interessos" i permet tarifes entre un 7% i un 10% més baixes. "Assistim a la crònica d’una privatització anunciada d’un dret bàsic i humà", va criticar Sanz, que va defensar que el millor model en termes de preus assequibles i eficiència per a la gestió de l’aigua és una empresa pública o, almenys, una empresa mixta en què l’AMB tingui més del 15% de participació, proporció que va titllar de "vergonya".

"Consens" del govern

La rèplica del govern metropolità la va donar el vicepresident executiu de l’AMB i alcalde de Cornellà de Llobregat, el socialista Antonio Balmón. "Quan una administració concessiona no està privatitzant. Aquí no hi ha privatització, sinó un sistema de control públic. Podem discrepar, però no pot ser que una concessió que no li agrada sigui privatitzar i una altra que li agrada, no", va contestar a Sanz.

Notícies relacionades

El Tast a la Rambla avança al maig el seu festival gastronòmic

Cues de cotxes des de la matinada a les gasolineres de Barcelona per a repostar i omplir generadors

Sobre la disputa entre dos socis del govern quatricolor de l’AMB, Balmón va garantir que "el consens d’aquest govern està assegurat, té bona salut". I va aprofitar, juntament amb la vicepresidenta de Cicle de l’Aigua de l’AMB, l’alcaldessa de Sant Joan Despí, Belén García (PSC), per recordar que decisions de l’AMB que va liderar Colau han costat processos judicials contra Aigües de Barcelona, com els que s’han saldat amb un deute metropolità de 32 milions per costos de sanejament impagats.

Els vuit municipis esmentats es troben entre els que han traspassat la competència de l’aigua a l’AMB després d’una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’octubre del 2020, que va ratificar la competència metropolitana de l’aigua en la conurbació barcelonina de 3,3 milions d’habitants. Una competència en poder dels consistoris fins a la resolució.