La presidenta de Red Eléctrica apunta a les elèctriques per l’apagada i descarta dimitir perquè a la seva xarxa «res va fallar»

Red Eléctrica continua sense poder determinar les causes exactes que van provocar l’apagada històrica a tota l’Espanya peninsular i no aconseguirà fer-ho, segons la companyia, fins que les companyies elèctriques –distribuïdores i productores d’electricitat– li facilitin tota la informació exigida per saber el que va passar. La presidenta de Redeia (matriu de Red Eléctrica), Beatriz Corredor, apunta a les elèctriques per l’apagada i assegura que a la seva xarxa elèctrica de transport, la d’alta tensió, «res va fallar»

«Tenim més o menys localitzada la causa», ha explicat Corredor en una entrevista amb la Cadena SER, en la seva primera intervenció pública des que el caos es va desencadenar dilluns passat. «Però totes les causes no es poden conèixer fins a tenir la informació de totes les generadores», ha dit la presidenta de Redeia, que ha destacat que fan falta dades de tot el que va passar en «cada mil·lisegon» abans de l’apagada, i que aquestes dades les han de facilitar les companyies elèctriques.

Red Eléctrica gestiona el centre de control central del sistema elèctric, però Corredor ha remarcat que existeixen 35 centres de control gestionats per les companyies elèctriques i que han de facilitar tota la informació requerida per identificar exactament quines van ser les plantes de generació que es van desconnectar de la xarxa i que van desencadenar el posterior col·lapse del sistema i l’apagada. Una informació que també ha sol·licitat al Govern per a la seva pròpia investigació sobre l’apagada.

Des de Red Eléctrica es reconeix des d’ahir que la seva sospita és que l’origen del col·lapse es troba en una aturada massiva de plantes solars al sud-oest d’Espanya. A les 12.33 hores de dilluns, en tot just cinc segons es van succeir dues desconnexions massives de plantes de generació elèctrica que van fer que es desencadenés el col·lapse total del sistema. «S’ha de determinar què va passar en cada mil·lisegon per conèixer quina generació es va desconnectar».  

 Corredor no reconeix cap fallada en els sistemes de Red Eléctrica ni en la seva actuació i descarta dimitir com a presidenta de Redeia, que té com a principal accionista l’Estat amb un 20% a través del hòlding públic SEPI. «Si tingués consciència que podria haver fet alguna cosa o que hagués fet alguna cosa malament, n’assumiria la responsabilitat», ha apuntat, i ha remarcat que «no hi ha hagut cap element de la nostra xarxa que hagi fallat i per això es va recuperar el sistema tan ràpid. Res va fallar». 

Sense relació amb el ‘boom’renovable

Notícies relacionades

Ecoener reforça el seu consell d’administració amb experts en energia

L’Ibex 35 tanca en màxims mai vistos en els últims 17 anys

La presidenta de Redeia ha descartat que l’apagada estigui relacionada amb l’expansió de les energies renovables al país. «Relacionar l’incident amb la penetració de renovables no és correcte. El mix de renovables és segur. És estable», ha apuntat davant les veus que vinculen el col·lapse amb un excés de producció verda, i ha assegurat que dilluns abans de l’apagada «no hi havia cap circumstància excepcional» i que el sistema ha operat en multitud d’ocasions amb les renovables cobrint gran part de la demanda i en escenaris de molta més tensió.  

No obstant, ja estudiava un escenari de risc per al sistema elèctric amb el ‘boom’de les renovables com a eventual detonant de problemes seriosos per al sistema elèctric, i d’això va advertir fa tot just dos mesos en l’últim informe anual que va remetre als inversors a través de la CNMV. La companyia va avisar el febrer passat del risc de «desconnexions severes» a la xarxa pel desplegament massiu de renovables, i fins i tot va apuntar que es tractava d’un risc probable per al «curt i mitjà termini». No obstant, Corredor ha esgrimit que l’informe anual de comptes, en què s’incloïa aquest escenari de possibles escenaris de risc, no es pot considerar un «informe tècnic» i que «no té res a veure amb els informes de riscos i d’anàlisi de cobertura de la demanda».