Explosió de colors a la ‘Capella gitana’

El MNAC va incorporar el febrer passat al seu fons gairebé 40 peces obra d’Helios Gómez que "canvien la col·lecció" del centre dedicada a la Guerra Civil i la dictadura, segons va explicar llavors Pepe Serra, el seu director.

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va definir la Capella gitana com un "tresor patrimonial que ha estat massa temps ocult" i un "símbol de la memòria gitana". No és casualitat que els treballs en curs es presentessin un 31 de juliol: en aquesta data de 1749 va iniciar el marquès de la Cala, ministre de Ferran VI, la Gran Batuda contra el poble gitano amb l’objectiu final d’exterminar-lo. La consellera de Cultura, Sònia Hernández, va qualificar de "modèlica" la restauració d’unes pintures de "gran valor artístic" i que "donen protagonisme a les veus silenciades".

Més de 10 capes

El descobriment de les pintures amb tècniques de neteja mecànica i química va començar el desembre del 2024 i està sent "molt difícil", segons va assenyalar la directora del CRBMC, Mireia Mestre, a causa de les nombroses capes de pintura que les amagaven, més de 10 en algunes parts baixes de la cel·la.

Pere Rovira, coordinador de l’actuació, va explicar que la sorpresa la van trobar al sostre del calabós, on va aparèixer un cercle amb motius religiosos al mig d’un cel estrellat. Helios va fer les estrelles amb el paper d’estany dels embolcalls de les xocolatines que li portaven familiars i amics, va dir Rovira, i les va enganxar com si d’un collage es tractés. El restaurador va destacar els colors "molt vius" de l’obra. La documentació gràfica coneguda de l’oratori original és en blanc i negre, de manera que xoca l’explosió de grocs, blaus, roses, verds i ocres, emprats per a les pells de les figures.

Notícies relacionades

L’ús del ‘burquini’, imposició o no

El cineasta i propietari dels Méliès Carles Balagué mor als 76 anys

Helios tenia prohibit pintar a la Model. El capellà del presidi, el mercedari Bienvenido Lahoz, li va demanar que pintés a la primera cel·la del primer pis de la quarta galeria un homenatge a la Verge de la Mercè, la patrona dels presos. S’ha de suposar que al comunista llibertari li va semblar una broma pesada. S’hi va negar, va indicar Gabriel. No obstant, va acabar per acceptar la proposta, a la qual va fer un gir gitanista i per tant subversiu. Els personatges, començant per la Verge i el Nen Jesús, tenen trets gitanos. Els condemnats postrats als peus de mare i fill evoquen la persecució dels gitanos segle rere segle, que acabava de viure un episodi salvatge amb el genocidi per part del nazisme. Davant aquest altar, sobre la porta d’entrada a la cel·la, quatre àngels ballen amb gest flamenc i dos toquen una guitarra i una pandereta, respectivament. Excepte al grup de condemnats, on queda bastant per destapar, l’operació està avançada.

Helios, va exposar Gabriel, va acceptar finalment la invitació de Lahoz perquè a la quarta galeria hi havia llavors els condemnats a mort. "A sobre de les portes de les cel·les hi posava P. F. M., sigles de Petició Fiscal de Mort –va assenyalar–. Cada nit portaven uns quants a ser afusellats al Camp de la Bota". La possibilitat de brindar consol a aquests homes hauria fet canviar d’opinió Helios.