Veïns denuncien la difícil convivència amb 24 menors tutelats

Les mesures que ha posat en marxa la Generalitat per acollir els menors estrangers no acompanyats (coneguts popularment amb el nom de menas) que arriben a Catalunya, la majoria procedents del Magrib, han demostrat que són simplement pedaços. La improvisació i la falta de recursos adequats han convertit l’acollida en qualsevol cosa menys res que s’asembli a la integració. 

Allotjaments en cases de colònies, sobreocupació en centres de menors on dormen en matalassos escampats a terra i lloguer de vivendes en comunitats de veïns, on les queixes no triguen a arribar. Això és el que ha passat a l’edifici del carrer de Pere IV, 76 de Barcelona. En aquest immoble del Poblenou en què resideixen tan sols nou veïns, cinc dels quals estan entre els 70 i els 90 anys, més una família amb un nadó, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), dependent de la Conselleria d’Afers Socials, hi ha allotjat 24 menors tutelats. Els menors ocupen tres dels nou pisos que té l’edifici.

Les tres vivendes, propietat del mateix propietari, les va llogar el mes d’agost passat la fundació Ibn Battuta. La Generalitat va contractar aquesta entitat, presidida per Mohammed Chaib, perquè supervisés els menors. En principi eren 27, però tres han sigut traslladats a altres espais. La finca no reuneix unes mínimes condicions. Les obres per instal·lar-hi l’ascensor van començar fa un any i mig i estan paralitzades sense que l’elevador s’hagi posat en funcionament. Els sacs de material encara no han sigut retirats de la finca. Les bombetes pengen a l’escala d’un llarg cable a l’aire, els vidres de la porta han estat un temps trencats, igual que les bústies, que estan reben-tades. Al pati de la façana posterior s’hi acumula la porqueria i fins i tot algú hi ha abandonat un matalàs.

Els veïns es queixen dels crits, sorolls i baralles que es donen sovint a l’escala, malgrat que els menors estan supervisats per educadors socials. Les trucades a la Guàrdia Urbana i als Mossos d’Esquadra són constants. Els antics inquilins eviten per tots els mitjans culpabilitzar els joves d’aquesta situació i responsabilitzen dels problemes l’Administració. «¿A qui se li acut allotjar fins a 24 adolescents en una finca de només nou veïns?», es preguntaven. I hi afegien: «Tant és que siguin estrangers que d’aquí, el descontrol seria el mateix». Els veïns asseguren que han ficat els menors «en un gueto. Així –van afirmar– no tenen la segona oportunitat que se’ls pretén donar». Aquest col·lectiu ha arribat a Catalunya buscant-hi una nova vida. 

Cop de porta de l'educadora 

Les portes dels tres pisos arrendats per Ibn Battuta acostumen a estar obertes, de manera que els menors salten d’una vivenda a una altra. De fet aquest diari va poder accedir a un d’aquests habitatges sense que aparegués cap persona malgrat requerir la seva presència. Finalment, una educadora social es va negar a contrastar la informació donada pels veïns i tot seguit va donar un cop de porta que no va fer més que ratificar que les queixes dels veïns per cops i sorolls estaven més que justificades. Aquest conflicte, malgrat que és conegut per totes les parts implicades, no s’ha resolt en gairebé set mesos de convivència. 

La DGAIA va reconèixer que és «conscient» de la situació. «Lamentem el perjudici veïnal», asseguren. Un portaveu de l’organisme va afirmar que estan intentant buscar-hi solucions, però no es preveu que siguin a curt termini. Els veïns, no obstant, rebaten aquests bons propòsits de la Generalitat perquè des de fa quatre mesos els prometen a ells el mateix i tot segueix igual. Un portaveu de la direcció general va assenyalar que hi ha «molts pisos amb menas en comunitats de veïns». No obstant, va indicar «que no s’hi han produït conflictes».

L’associació de veïns del Poble-nou també està intentant mediar en aquest tema que qualifica de «complex» i estan en contacte amb el districte. Salvador Clarós, president de l’entitat, va assegurar que han presentat una queixa al Síndic de Greuges de Catalunya perquè «hi ha diferents administracions implicades. És clar que algú està incomplint la seva responsabilitat». L’assessor de la propietat Luis M. Pahissa, amb qui aquest diari va intentar contactar per escrit i per telèfon, va remetre una carta al president d’Ibn Battuta el 23 de gener passat en la qual li anunciava que donava per rescindits els contractes d’arrendament dels tres pisos i que si no se n’anaven emprendria accions legals. No obstant, ahir divendres ningú havia fet encara les maletes.

Pisos sense condicions

Notícies relacionades

¿On són 1.281 adolescents sense família?

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

Segons es desprèn en l’escrit «la DGAIA ja havia avisat Mohammed Chaib que els pisos no reunien les condicions necessàries per al que la fundació els estava utilitzant». Pahissa va comunicar a Ibn Battuta que els educadors estan desbordats fins al punt que li han assegurat que «no poden fer res per controlar aquesta situació».

De fet, els veïns denuncien el constant moviment d’educadors: «No duren gens, cada dia apareix personal nou i així és difícil establir vincles amb els adolescents». Els menors passen llargues hores al carrer i a la porta d’una bugaderia sense res per fer. L’entitat a pesar dels nombrosos intents es va negar a contrastar la informació i no ha tornat cap resposta.