LLUITA CONTRA L'EXPULSIÓ DE POBLACIÓ A BARCELONA
La resistència a la mort del Gòtic com a barri s'atrinxera a Correu Vell
Una plataforma va okupar dissabte l'enèsima finca buidada de veïns de tota la vida per reformar-la, i hi va reallotjar gent del barri sense alternativa habitacional
Denuncien la destrucció del teixit veïnal que provoquen aquestes operacions i la falta de polítiques de l'administració per assegurar el dret a la ciutat
zentauroepp41641734 barcelona 17 01 2018 sociedad reportaje sobre los ocupantes 180118102944 /
Beatriz Riera té 29 anys i una nena de cinc. Es va criar al barri Gòtic, al número 3 del carrer dels Còdols, on vivia amb el seu pare, la seva germana i la seva àvia. Un fons inversor va comprar l’edifici i els en van fer fora. Llavors se’n van anar al Raval, on a la seva àvia sí que li van oferir una vivenda des dels serveis socials. Va trobar una parella, va marxar del barri i va tenir la seva filla, a qui cria sola des que es va separar del pare, quan la nena tenia pocs mesos. Va ser llavors quan va voler, va necessitar, tornar al barri i va veure que era impossible. El preu dels lloguers ho feia impossible. Des de dissabte passat, Beatriz és una de les noves veïnes de Correu Vell, 3. Una finca que, com la de la seva infància, va ser buidada dels seus vells inquilins a finals del 2016, alguns a l’edifici des de feia més de 30 anys, i comprada per un altre fons inversor. El pa de cada dia en el gentrificat barri Gòtic (i cada vegada més a tota la ciutat). L’alcaldessa Ada Colau va assegurar al novembre que a Barcelona hi havia 38 blocs en mans de fons d’inversió «que especulen amb la vivenda com voltors».
«NO ENS N’ANIREM»
El més destacat del cas és que els veïns, agrupats a la plataforma Resistim al Gòtic, van decidir dir prou. «No marxarem». I han «recuperat» –així anomenen ara l’ocupació clàssica– l’edifici buit per respondre a urgències com la de Beatriz i la seva filla, i per mostrar la massacre del teixit social de les operacions especulatives.
Beatriz Riera en un pis del número 3 de Correu Vell /
La formada per Beatriz i la seva filla no és l’única família que s’ha instal·lat a l’edifici acabat d’ocupar. Comparteixen la primera planta, de quatre, amb una parella molt jove, també del barri, amb un nen de setmanes. Va néixer el dia de Nadal. «La prioritat eren les famílies, per això els dos pisos que estaven millor i requerien menys obres han sigut per a ells, perquè puguin viure en condicions tan ràpid com sigui possible; però aquest projecte també vol visibilitzar que el problema de la vivenda és transversal. Per això hi ha famílies amb nens, persones grans –un jubilat– o joves a qui els és impossible emancipar-se», resumeix Martí Cusó, membre de Resistim al Gòtic.
Van triar aquesta finca entre moltes de buides i propietat de fons d’inversió perquè coneixien i tenien molt fresca la seva història, i «recuperar-la per a la gent del barri» era gairebé justícia poètica. «Em vaig assabentar que l’havien buidat a finals del 2016, quan Manuel, el seu últim veí, ho explicava a la carnisseria», explica Cusó. Tot i el lacerant barricidi, 15.000 persones segueixen vivint –resistint– al Gòtic i explicant-se les alegries i desgràcies en el poc comerç de proximitat encara no reconvertit en negoci turístic.
VISITA DELS MOSSOS
Li van fer llavors un emotiu vídeo en què, a través de la seva història, la d’un veí del barri des del 1962, quan va arribar a Barcelona, allunyat de la seva casa de sempre i del seu entorn per un fons d’inversió, es reflectia el canvi d’un barri que havia sigut de classe popular, amb un teixit veïnal fort, en el que ara és, i contra el qual lluiten des de Resistim al Gòtic.
Ángelo, al terrat de l'edifici 'recuperat' al carrer del Correu Vell / ELISENDA PONS
Ángelo, de 68 anys, serà un altre dels nous veïns de Correu Vell, 3 mentre duri el projecte (dilluns ja van rebre la visita de dos mossos per comunicar-los que la propietat havia denunciat l’ocupació).
Fa dos anys i mig que està apuntat al Patronat Municipal de l’Habitatge, en llista d’espera per entrar en un pis per a més grans de 65 anys, però ja l’han advertit que optar-hi és molt complicat. «Cobro una pensió no contributiva i amb aquests ingressos és impossible trobar una vivenda al barri», assegura l’home, llibreter, traductor i veí de Ciutat Vella des de fa 20 anys. «Aquest projecte és molt interessant per les relacions que es poden crear entre tots els veïns, de perfils molt diferents. A més a més d’una recuperació, és una acció política, una denúncia», conclou.
Notícies relacionadesA l’altre extrem, els més joves provenen de l’Assemblea de Joves de Ciutat Vella. Com el Lluc, estudiant d’Història: «El turisme i els lloguers abusius obliguen els joves a marxar si volen emancipar-se, però nosaltres ens plantem. Ens neguem que ens facin fora».
«El barri Gòtic és un dels barris que més pateix l’expulsió de veïns i l’especulació salvatge. Mentre no tinguem lleis que protegeixin els inquilins i evitin l’especulació, és comprensible que els veïns s’organitzin per fer front a aquesta situació», respon la regidora del districte, Gala Pin, al ser consultada. La intenció de la propietat és fer-hi una reforma integral. Ja hi ha cales a les parets i tenen una llicència d’obres majors concedida.
- Els Boixos Nois, la cara catalana del fenomen ultra
- El somriure de l’‘Un, dos, tres…’ que va viure amb el dolor
- Educació a catalunya Mireia Dosil i Carles Granell: "Urgeix un grau d’Educació Matemàtica i l’especialitat a primària"
- Catalunya es proposa integrar la immigració barri a barri
- Francesc Castellana: "La meitat dels 1,2 milions de treballadors de BCN viu fora"
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Benestar i ocupació I ara, salut mental a la feina
- El Barça suma una treballada victòria en la visita al Laguna Tenerife (91-95)
- Ruth Chepngetich firma una marató per a l’eternitat
- Sinner reafirma el número 1 de l’any al guanyar Djokovic