Samarretes feministes

Em persegueix la maledicció d’arribar tard a tot arreu. Fa dies, setmanes per ser honestos, la companya Gemma Tramullas em va passar una foto de l’aparador de Christian Dior, al número 74 del passeig de Gràcia, on dos maniquins posaven davant un cartell on podia llegir-se en lletres grossetes «We should all be feminists» (tots hauríem de ser feministes), una consigna que la firma també ha estampat en una polèmica samarreta. ¿Com?, ¿els drets de la dona en una botiga per a milionetis? Va succeir allò típic: passa un dia, en passa un altre, i quan finalment et decideixes, la maison ha canviat la vitrina perquè ja està amb els ponxos d’hivern. Un bon tema per treure-li suc, mort per procrastinació i l’embolic de la vida.

    

Que la realitat no t’espatlli una crònica, diuen. Així que m’imposo descobrir com sigui què ha succeït amb la t-shirt en qüestió i entro a la boutique, on havia estat Pronovias, amb la sensació de ser una intrusa, una imitació a mig camí entre pretty woman, per la impostura, i Gracita Morales, la minyona per excel·lència en les pel·lícules del tardofranquisme amb aquella veu atiplada, «el senyoret no és a casa».

    

Però lluny d’atonyinar el visitanta cops de bossa de mà de 3.000 euros, les dependentes de Dior són simpàtiques, eficaces i expliquen amb naturalitat que la samarreta amb l’eslògan feminista s’ha esgotat i que just ara n’estan rebent el model tardoral, en negre. ¿El preu? 550 euros. ¿Quantes se n’han venut? No donen xifres. ¿Fotos? S’hauria de demanar permís a París. ¿Qui les compra? Les turistes; a les russes els encanta el prêt-à-porter, mentre que xineses i àrabs prefereixen la marroquineria i les ulleres de sol. I un altre detall: la peça no pot adquirir-se sola, sinó amb un altre drapet del couturier, ja sigui uns pantalons negres (mil euros i escaig) o l’americana (gairebé 3.000).

    

Les atentes senyoretes expliquen que la samarreta en qüestió va ser la targeta de presentació de la dissenyadora Maria Grazia Chiuri quan va assumir les regnes de Dior al setembre –la primera dona al capdavant de la firma– i va voler fer-ho amb tota una declaració d’intencions. Bé, ja és alguna cosa si el missatge queda.

    

En qualsevol cas, la consigna no és seva. La dissenyadora l’hi va demanar prestada a l’escriptora i activista nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie, que va pronunciar el desembre del 2012 la conferència We should all be feminists editada després com a llibret, aquí a càrrec de Random House. Resumint molt, l’obra subratlla que existeix un problema amb el gènere que afecta a tothom i que feminisme no significa odiar els homes, ni estar sempre cabrejada ni prescindir del desodorant.

    

Surto de la botiga i m’assec perquè em toqui l’aire en un banc de trencadís del bulevard pensant en el sentit de reivindicar igualtat mitjançant la targeta de crèdit d’un maridet que segur que deu ser tauró financer o xeic del petroli. Coses del capitalisme caníbal, que tot ho devora, tot ho banalitza i és capaç de capgirar una lluita històrica fins a convertir-la en objecte de consum. Ara, fins i tot les botigues de roba diguem més caliqueña han tret la seva versió low cost de la samarreta: Stradivarius (Everybody should be feminist, 5,95 euros), Pull&Bear (Epic Girl, 5,99), Mango (Girl Gang, 12,99), Topshop (Femme forever, 20).

«Jo també vaig ser barceloní»

Passa una bandada de japonesos darrere d’una dama amb un paraigua alçat. Moltes bosses, algun mapa, els primers gelats. Es compten amb els dits d’una mà els indígenes que transiten per la milla d’or barcelonina, on les firmes de luxe s’amunteguen una darrere d’una altra: Chanel, Bulgari, Gucci, Louis Vuitton… Diuen els que en saben que al carrer més car de Barcelona hi ha llista d’espera, si bé el local que ocupava la botiga de joguines Imaginarium, un espai de 1.000 metres quadrats al número 103, no es lloga. Fa un any i mig que està tancat sense que ningú agafi el relleu perquè els propietaris demanen 75.000 euros d’arrendament mensual.

Notícies relacionades

Aigües de Barcelona i l’AMB xoquen per una concessió de 800 milions

Antifrau investiga TMB per haver exposat dades confidencials

    

En fi, potser s’haurà d’anar pensant en una altra samarreta. Amb forats, que ara es porten, i una consigna que digui: «Jo també vaig ser barceloní».