Anar al contingut

EL PROBLEMA DE LA VIVENDA

Barcelona tramita 268 expedients de pisos buits de bancs

L'ajuntament els ha demanat que els posin en el mercat o els cedeixin

Si no ho fan podran ser sancionats amb 315.000 euros

Barcelona tramita 268 expedients de pisos buits de bancs

L’Ajuntament de Barce-lona ha iniciat la tramitació de 268 expedients de pisos buits de bancs i ha sol·licitat a aquestes entitats, a través d’una carta, que posin els immobles en el mercat o els cedeixin per a la borsa de lloguer social, ja que, si no ho fan, podrien ser multats amb 315.000 euros, com va succeir l’any passat en quatre casos.

El consistori va informar ahir que, si bé aquests pisos no són gaires en relació amb el total de vivendes de la ciutat, la seva concentració en certs barris sí que suposa greus problemes de convivència. Els districtes més afectats són Nou Barris (23%), Sant Martí (17%), Sant Andreu (16%), Eixample (14%) i Sants-Montjuïc (11%), mentre que a les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó i Gràcia gairebé no hi ha casos.

Davant l’«anomalia urbana» que per a l’ajuntament representen les vivendes buides, el govern de Colau va crear a l’inici del mandat la Unitat Contra l’Exclusió Residencial (Ucer), que té dos mecanismes d’actuació, segons si el pis fa més de dos anys que és buit o no.

En cas que no sigui així, l’ajuntament aplica multes coercitives, però si se superen els dos anys es considera una infracció molt greu, que permet altres sancions després que l’Administració hagi adoptat les mesures pertinents.

Encara que les primeres accions sancionadores s’estan dirigint a persones jurídiques, concretament a bancs, el govern municipal valorarà la possibilitat d’ampliar les actuacions de detecció a altres grans propietaris.

L’ajuntament també ha multiplicat per cinc les inspeccions de vivendes el 2016 i preveu que l’augment sigui encara més elevat aquest any, fet que li ha servit no només per detectar pisos buits, sinó també per localitzar infravivendes o vivendes sobreocupades.

A part de les quatre sancions de 315.000 euros cada una per mantenir vivendes buides, el consistori va aconseguir el 2016 que 16 pisos propietat d’entitats financeres fosin cedits a l’iniciar-se el procediment disciplinari.

L’ajuntament també ha fet públic el nombre de famílies que va atendre el 2016: 1.574, un 54% més que el 2015, quan se’n van atendre 1.020, i també molt superior a les 679 famílies del 2014.

MÉS DESNONAMENTS / Aquestes xifres contrasten, no obstant, amb les del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que estima que a Barcelona hi va haver 2.854 llançaments l’any passat. El consistori ha explicat que aquesta diferència es deu al fet que l’ajuntament només pot actuar en els casos que li arriben, ja sigui a través d’entitats socials, dels mateixos afectats, dels serveis socials o dels mateixos jutges.

El govern de Colau està treballant, juntament amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i la Conselleria de Justicía, en l’actualització dels protocols del 2013, que permetrien que els ajuntaments poguessin disposar de les dades sobre els processos de desnonament quan s’inicien, per poder intervenir abans i millor.

Les dades recopilades pel consistori revelen que la majoria dels afectats són inquilins i que les famílies afectades amb menors a càrrec s’han multiplicat per tres entre el 2014 i el 2016.