07 d’abr 2020

Anar al contingut

EL PROBLEMA DE LA VIVENDA

Colau imposa quatre multes de 315.000 euros a la Sareb, el BBVA i el Santander per tenir pisos buits

Dues sancions són per a l'anomenat banc dolent i dues més per a les altres dues entitats bancàries

Toni Sust

Colau imposa quatre multes de 315.000 euros a la Sareb, el BBVA i el Santander per tenir pisos buits

L'Ajuntament de Barcelona ha anunciat aquest dilluns que ha imposat quatre sancions de 315.000 euros a tres grans tenidors de vivenda per mantenir pisos buits durant més de dos anys, i que ho ha fet després de diversos requeriments i de multar els ara ja castigats en tres ocasions més amb sancions de menor quantia: 5.000 euros la primera vegada, 10.000 la segona i 15.000 la tercera.

Segons ha precisat el regidor de Vivenda, Josep Maria Montaner, dues de les sancions de 315.000 euros, les màximes previstes, són per a la Sareb, l'anomenat banc dolent, per tenir dos pisos buits a Sant Martí. Les altres dues són per dos pisos situats a Nou Barris, un del BBVA i un altre del Santander.

Montaner ha subratllat que l'objectiu últim no és que es paguin les multes, sinó que es mobilitzi vivenda. De fet, ha explicat que el BBVA ha pagat les multes anteriors, però que no ha justificat que el pis al·ludit segueixi buit, i que per això és igualment sancionat.

CANVI DE RITME

El consistori ha decidit agilitzar el procés. Segons Montaner, aconsellat pels serveis jurídics, el govern municipal elimina dos dels passos previs a la sanció més gran, de manera que la primera multa serà de 5.000 euros i la segona serà ja de 315.000 euros. Això reduiria el procés des de la primera multa al final de 18 a 12 mesos.

El regidor ha donat per fet que els sancionats presentaran al·legacions. Segons els tècnics municipals, si els bancs no paguen la multa, el consistori pot recórrer a la via executiva, l'embargament. Si malgrat tot, la vivenda en qüestió segueix buida, diuen que pot ser expropiada.

El BBVA no comprèn la sanció: afirma que va cedir el pis en qüestió a la Generalitat al juliol per a lloguer social

UCER

Montaner ha recalcat que la Unitat Contra l'Exclusió Residència (UCER) no solament s'ocupa dels desnonaments i de reallotjar els que els pateixen sinó també de la via disciplinària, i ha donat dades de quin camí s'ha recorregut en aquest àmbit: hi ha 207 procediments oberts; s'han imposat 13 multes de 5.000 euros (10 d'elles recorregudes); 8 de 10.000 (cinc recorregudes), i dos de 15.000. Les primeres multes de Colau als bancs van arribar el setembre del 2015.

Les multes es basen en la llei de la vivenda que el Parlament va aprovar el 2007, en la seva època no sols criticada sinó ridiculitzada per no pocs. Al final la norma ha resultat decisiva, perquè el consistori va tirar mà de la llei 24/2015 del Parlament, la que va néixer d'una iniciativa legislativa popular (ILP) contra els desnonaments i la pobresa energètica, suspesa parcialment pel Tribunal Constitucional.

VERSIONS CONTRADICTÒRIES

La primera reacció dels sancionats ha corregut a càrrec del BBVA, que ha mostrat la seva sorpresa per la multa, ja que, segons relaten fonts de l'entitat bancària, el seu pis presumptament buit a Nou Barris va ser cedit a la Generalitat el juliol passat, dins d'un lot de 1.800 vivendes i per un període de vuit anys, perquè fos utilitzat per l'Administració catalana per al lloguer social. És a dir, que sí que tenia ús, i i per això la sanció no tindria sentit. El banc ha presentat al·legacions en aquest sentit contra el principi de procediment de sanció de l'ajuntament.

ELS FRONTS DE LA VIVENDA

El de garantir la vivenda a qui no tingui mitjans per accedir a ella no és només un dels reptes prioritaris per al govern municipal, és l'objectiu que va marcar l'activisme d'Ada Colau abans de ser activista, i va ser el mitjà que la va portar a la política. També és, en conseqüència, un dels aspectes que seran mirats amb lupa quan es jutgi la gestió de l'alcaldessa, que ha defensat en un tuit la decisió de l'ajuntament.

El consistori s'ha proposat ampliar el parc de vivenda social mitjançant acords amb grans tenidors de vivenda (es considera gran tenidor a partir de 1.250 metres quadrats de propietat), mitjançant la mobilització de vivendes actualment buides i atraient propietaris que temin riscos de cobrament: se'ls abona un preu una mica inferior al del mercat (al voltant d'un 20% menys), als que s'ofereixen ajudes a la rehabilitació i per cobrir deutes no assumits per antics inquilins.

Un dels principals reptes en aquest camp és l'obertura d'una empresa publicoprivada que construirà vivenda de lloguer assequible, una mesura anunciada per al 2017 que s'emmarca en el Pla per al Dret a la Vivenda (2016-2025) presentat per l'ajuntament a 10 anys vista (i amb això un canvi d'inquilí a l'alcaldia podria portar a modificar-lo). El pla compta amb una previsió pressupostària en una dècada de 1.666 milions d'euros aportats per l'ajuntament i contempla la participació de la Generalitat i del sector privat. L'objectiu per part del consistori és la construcció de 8.854 pisos en aquest període.