ESTUDI TÈCNIC D'UN DELS PROJECTES MÉS IMPORTANTS DE BARCELONA

Les obres del túnel de Glòries costaran 12 milions d'euros més

Una auditoria assegura que l'adjudicació de l'obra destil·la "un risc econòmic important"

L'ajuntament encarrega un informe jurídic i no descarta rescindir el contracte amb la constructora

zentauroepp36611956 barcelona 13 12 2016 estado de las obras del tunel de glorie170323202442

zentauroepp36611956 barcelona 13 12 2016 estado de las obras del tunel de glorie170323202442 / ALBERT BERTRAN

4
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La capital catalana té dues grans cicatrius a vista d’ocell:  la Sagrera i les Glòries. La primera segueix sagnant perquè Adif no troba la manera d’impulsar l’estació d’alta velocitat que permetria urbanitzar un gran parc fins al nus de la Trinitat. La segona està en mode sutura, però està maleïda. El gener passat es feia públic que el futur parc urbà que substituirà el dònut vial costarà un 40% més, 42 milions en total, respecte a la xifra que s’havia facilitat inicialment. Ahir, després de fer-se públic el contingut d’una auditoria tècnica d’aquesta obra, un estudi que va impulsar la CUP, es va saber que el pressupost de la fase primera de la construcció dels túnels viaris s’haurà d’inflar gairebé un 20%.

La tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, va ser l’encarregada de presentar les dades en una roda de premsa. L’informe és demolidor. Explica el que ja se sabia: que els treballs acumulen un retard d’un any i mig per culpa d’un munt d’imprevistos que l’empresa adjudicatària no va tenir en compte i que BIMSA, el gestor municipal d’infraestructures, tampoc va preveure a l’hora d’entregar les claus del projecte. Però diu molt més. Com per exemple que als 60 milions previstos caldrà sumar-n’hi 11,8 més (el 19,65% més, uns 72 milions en total), malgrat que Sanz, en repetides ocasions des que a l’octubre va compartir els detalls de la demora, sempre ha negat que els esdeveniments sobrevinguts comportessin un sobrecost.

SUPERÀVIT ENCOBERT

Feta la llei, feta la trampa. No hi ha sobrecost perquè el consistori barceloní pren com a origen la xifra de licitació, uns 98 milions d’euros. Com que la xifra total, malgrat els 12 milions de més, segueix estant per sota de la del concurs públic, tot està al seu lloc. Com si la suma que no arriba a aquests 98 milions fos una mena de superàvit. O això és el que sembla defensar la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, que ahir ja no va parlar d’un sobrecost zero, sinó d’un «pressupost global per sota de la licitació». 

Les obres s'haurien d'acabar el 9 de maig, però la cosa s'allarga, com a mínim fins al novembre del 2018

Amb aques panorama, si tot hagués anat com estava previst, la fase primera dels túnels de les Glòries hauria d’estar acabada el 9 de maig d’aquest any, d’aquí 47 dies. Però serà molt difícil, perquè als 25 mesos previstos ara se n’hi ha de sumar 18 més (i els que encara hagin d’arribar). Això situa el tall de la cinta en el novembre del 2018.

A tot això, el govern de l’alcaldessa Ada Colau ha encarregat un informe jurídic per aclarir les responsabilitats d’aquest desajust. Bàsicament, per establir d’on han de sortir els diners de més que no es van predir en una adjudicació que, a ulls dels autors de l’auditoria, l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (Itec), suposava «un risc econòmic rellevant» que fa «molt difícil el normal desenvolupament de l’obra». De la mateixa manera que va parlar sobre l’informe jurídic en marxa, Sanz va avançar que el govern «no acceptarà de cap manera més endarreriments ni sobrecostos». «Serem exigents en el compliment d’aquests objectius», va asseverar la tinenta d’alcalde. Entre les opcions a la vista, la rescissió del contracte, una possibilitat que la mateixa responsable municipal no va descartar, o les sancions econòmiques a les companyies que formen la unió temporal d’empreses (UTE) encarregada de la perforació de les galeries entre els carrers de Castillejos i Badajoz.

ALTRES VALORS

Els auditors recelen de l’elecció de projectes en funció de l’oferta econòmica, i en el cas d’«obres de gran complexitat», insten a fixar-se més en aspectes com «la capacitat tècnica de l’equip humà, els recursos materials disponibles o la capacitat de col·laborar amb els altres agents que intervenen» també en el projecte.

   

ALBERT BERTRAN

Extracció de terra, durant la construcció dels túnels de les Glòries.

 Sanz, que en cap moment va defugir el tema recordant que el concurs i l’adjudicació es van gestar en l’ocàs de l’era de l’alcalde convergent Xavier Trias, va explicar que la divisió en dues fases del projecte dels túnels, tal com es detalla en l’estudi, no va ser la correcta. «Es va fer una partició molt igualitària, de 25 i 24 mesos, però en realitat era necessari preveure que molts elements sobrevinguts s’han de resoldre en la primera». 

L'informe estima que el termini global de 49 mesos és correcte, però considera que les fases estan mal planificades

Notícies relacionades

L’informe mateix considera que el calendari global de 49 mesos «es pot considerar correcte». Aquests imprevistos van des dels permisos amb Adif per treballar sota el seu túnel de Rodalies fins a l’increment de la durada de l’execució dels murs pantalla o la troballa d’antigues estructures urbanístiques (no documentades) fruit de les mil reformes de què ha sigut objecte la plaça de les Glòries. Sobre el permís del gestor ferroviari, l’auditoria se sorprèn que «ni la planificació del projecte ni la de l’oferta de l’UTE no ho contemplessin com una fita important».

També reflexiona sobre l’horari de treball. Es van prometre torns de vuit hores per no parar durant tot el dia. Un problema: això està prohibit per les ordenances. I no solament això. En la pantalla que limita amb la línia de Rodalies que ve de Puigcerdà (Cerdanya) només s’ha pogut treballar quatre hores al dia. I com que era de nit i molestava els veïns, només tres dies a la setmana. Com a conclusió: «Ateses les dificultats sorgides, podríem afirmar que resulta dubtós que es pogués executar l’obra en la seva totalitat pels imports de les ofertes, fins i tot en el supòsit que l’obra es pogués acabar en el termini previst de 25 mesos». 

Un parc més car i sense tramvia