Biciclot, els visionaris de la bici

A les seves parets no hi cap una clau anglesa. O potser és més precís dir que aquí semblen cabre-hi (i concentrar-se) totes les claus angleses de la ciutat. El taller obert al 18 del plàcid carrer de la Verneda, al Clot, és un d'aquests espais on es masteguen les històries de vida dels seus usuaris, adobades amb greix, entre centenars de desgastades rodes. Vivències amb un denominador comú: la bicicleta (o alguna part d'ella). Tot aquí -i aquí es fan moltes coses i des de fa molts anys -ni més ni menys que 30, celebració que serveix d'excusa per a aquest reportatge- gira al voltant (o sobre) una bicicleta. Projectes socials i educatius tant al barri i la ciutat, com molt més enllà. Bicicletes reparades pels veïns en aquesta vella fàbrica de plom han acabat al  Sàhara o a Cuba. La setmana que ve viatgen al Senegal a formar a mecànics per fer el manteniments de les últimes que hi van enviar. Tres dècades donen per a molt.

Comencem pel començament. Parlar d' ecologisme, de mobilitat sostenible i d'economia social a la Barcelona del 2017 no pot ser més ‘mainstream’, però anem per un moment a la Barcelona del 1987, la ciutat on el cotxe era el rei, com més ràpid i sorollós millor, on intentar desplaçar-se en bicicleta era, com a mínim, extravagant, per no dir directament ximple. En aquest context va néixer Biciclot, de la ment d'un grup de joves que no sols volien reivindicar l'ús de la bicicleta a la ciutat, sinó promoure'l de forma activa i esprémer el seu potencial social, i fer-ne, a més, la seva forma de vida. Uns emprenedors de l'economia social 'avant la lettre'.

UNA NECESSITAT GAIREBÉ FÍSICA

Es van instal·lar al Clot perquè va ser el lloc on van trobar un espai adequat. Al petit taller del número 1 del carrer de Sant Joan de Malta, a pocs metres de la vella fàbrica que encara ocupen -tenen, allà, els dies comptats- i a la qual es van traslladar el 1994 quan van sentir la necessitat de créixer (una necessitat gairebé física, ja que ja no els cabien més bicis).

Pere Serrasolses, un dels fundadors, explica que durant aquells primers anys van trobar en el llavors alcalde Pasqual Maragall un aliat. "Fins i tot abans de crear Biciclot, quan aquí ningú creia en la bici vam anar amb els Amics de la Bici a plantejar-li la necessitat dels carrils bici i ens va dir que per què no, i van impulsar una espècie de súper illes els diumenges, en què s'habilitava un carril per als ciclistes", recorda el cooperativista (també en el 94 Biciclot va passar d'associació a cooperativa).

L'ajuntament de l'alcalde Maragall va ser el seu primer client. "Només de néixer ens vam presentae al concurs 'Fes d'alcalde' i vam guanyar  amb el projecte 'La bicicleta al carrer'. De seguida ens vam ficar als col·legis. Vam entrar en l'oferta de colònies de l'ajuntament i la Generalitat oferint colònies en bici", relata Serrasolses, convençut que la llavor que porten tants anys sembrant als col·legis de la ciutat està donant els seus fruits. Quan l'ajuntament va aparcar la seva  flota de bicicletes -sí, l'ajuntament va tenir bicis abans que les del Bicing-, també els les van cedir.

UN OFICI DE FUTUR

Entre els projectes actuals, destaca l'escola de la bici per a adults -amb seu a la sucursal de la platja, a la Barceloneta, - i tastet d'oficis per a xavals amb dificultats per treure's l'ESO, mitjançant un conveni amb el consorci d'educació en què participen instituts de tota la ciutat. Nois sense interès en els estudis -moltes vegades desmotivats en general- troben en la bici "una oportunitat de potenciar les seves competències professionals i socials i millorar el seu accés a processos formatius i al mercat laboral", explica Serrasolses. Aquest dimarts han sortit d'excursió -en bicicleta, sobra dir-ho- a la central del Bicing, a veure com treballen. A veure que treballen. Que el que estan aprenent és més que un entreteniment. Que és un ofici de futur. 

Expliquen -i l'experiència els avala- que a través de la bicicleta es treballen -o poden treballar-se- les matemàtiques i la història, mentre és fomenten valors com l'esforç -tacar-se les mans-, la cooperació, la solidaritat, la importància (i utilitat) del reciclatge i l'amor pel medi ambient. 

BICICLETES SENSE FRONTERES

Notícies relacionades

La platja de la Nova Mar Bella reobre després de sis mesos d’obres

Una okupació al Llobregat Centre alerta la seva propietat

A les tardes, se centren en el taller obert d'autoreparació, punt de trobada on un no porta la bici perquè l'hi reparin, sinó que la repari un mateix. Amb les seves mans i el seu esforç (i posterior satisfacció), però també amb l'ajuda de l'altre, compartint coneixements i trucs.  "A vegades quan un acaba amb la seva pregunta què pot fer, i es posa també amb alguna de les de Bicicletes sense fronteres, ja que totes les bicis que recullen les tenim aquí. Els ajudem en la distribució", prossegueix el activista de la bicicleta.

Els actes per celebrar aquests 30 anys començaran el mes que ve amb una calçotada al pati a la qual han invitat tots els treballadors que han passat per l'espai en aquestes tres dècades. Seguiran amb diverses activitats de comiat al barri que els ha acollit durant tot aquest temps i acabaran a l'octubre, amb el trasllat al Bici Hub de la carrer de Pere IV, on les obres estan ja molt avançades.