26 febr 2020

Anar al contingut

UN PETIT MONUMENT URBÀ DELS ANYS 60

SOS per l'última cabina de Barcelona

L'únic telèfon públic del model amb porta de la ciutat resisteix en un carrer d'Horta-Guinardó

Una exprofessora reuneix 1.500 firmes perquè es preservi aquest símbol urbà

Óscar Hernández

Una exprofessora intenta que no desaparegui. / J CORTADELLAS / EL PERIÓDICO

Hi ha turistes que pugen els costeruts carrers del barri de Sant Genís dels Agudells, a tocar de la Vall d’Hebron, per fer-s’hi fotos. També petits traficants de drogues que se senten més segurs contactant des d’allà amb els seus clients per no deixar rastre. I immigrants que prefereixen utilitzar aquest petit espai per parlar amb les seves famílies a l’altra banda de l’Atlàntic. I fins i tot avis que quan passen pel costat pensen que si tenen una urgència sempre poden acudir a ella, amb monedes és clar.

I és que la cabina de Telefónica, ara Movistar, número 8595 A instal·lada al carrer del Lledoner, 2 (Horta-Guinardó), acaba de sortir del seu anonimat i enfila el rumb cap a la immortalitat gràcies a l’exprofessora d’institut, de Religió i Física per més senyes, Anna Farré Llorca (Barcelona, 1967), veïna de l’Eixample. «L’any passat van dir que les cabines desapareixerien i llavors vaig veure en un diari que a tota la ciutat només en quedava una del model amb portes, perquè les altres no són cabines, sinó telèfons públics. I m’hi vaig venir de seguida», explica emocionada.

Farré, que ara és terapeuta Gestalt i que ha estat fent cooperació internacional a Mèxic, va pensar que havia de fer alguna cosa. «Vaig veure que funcionava. Si ha sobreviscut és perquè està en un barri apartat. Per això és important que segueixi al seu lloc», afegeix. Un amic la va animar a acudir a Change.org, lloc web especialitzat en recollida de firmes per a bones causes. «Els va encantar la idea i em van ajudar. Ja hem recollit 1.452 firmes a Salvem l’última cabina de Barcelona».

CESSIÓ A LA CIUTAT

Malgrat que el desembre de l’any passat el Govern va obligar Telefónica-Movistar a prorrogar el manteniment de les cabines durant un any més, el temor que l’última de Barcelona desaparegui persisteix. A tot Espanya queden 18.300 telèfons públics i a Barcelona, 500 (499 del model de suport amb cobert, no de cabina). «N’Hi ha 12.000 que perden diners i la meitat d’elles no registra ni una trucada», explica un portaveu de Movistar, companyia que seguirà cuidant la del carrer del Lledoner (dilluns dos tècnics de Cabitel li van fer el manteniment).

«Un representant de Cabitel em va dir que estarien disposats a cedir la cabina a la ciutat per sempre. No pot desaparèixer. Una cabina va més enllà del barri, forma part d’una època», insisteix Farré que té moltes idees per jubilar aquesta espècie d’armari de vidre i alumini: «Fer trucades i donar el que es recapta a una oenagé, muntar una exposició amb anècdotes de cabines, o passar pel·lícules famoses amb telèfons públics com a protagonistes». És com si els que recorden La cabina, dirigida el 1972 per Antonio Mercero i protagonitzada per José Luis López Vázquez, haguessin transformat la desconfiança en nostàlgia i complicitat.

«Fa un mes vaig baixar a trucar-hi perquè se’m va espatllar el mòbil. Tenir-la aquí ens dona cobertura psicològica. Sense la cabina, ens sentiríem desprotegits. És fins i tot un punt de referència. ‘T’espero a la cabina’, diu la gent». Qui ho viu així és Gabriel Llamas García, taxista retirat de 57 anys que s’acosta a felicitar l’exprofessora pel rescat de la cabina. «Visc aquí des del 1959 i crec que la van instal·lar el 1964, quan en aquest barri de Sant Genís no hi havia res, ni parades d’autobús», afegeix.

«De funcionar, funciona. La gent entra a demanar-me canvi», apunta la farmacèutica Stella Calderon, que treballa al davant. «A mi aquest interès em va molt bé. Acabo de reformar la farmàcia i així vindrà més gent», diu. Mentre no se l’emportin amb algú a dins... Almenys, la 8595 A no té porta. ¿Per què no la reposen?

Temes: Telefónica