Víctima de la Guerra Civil

Dues sepultures d’un soldat republicà

Mort el 1939 a Bellprat, Julio Lizana va passar 83 anys enterrat on va morir fins que la Generalitat el va exhumar sense avisar la família.

Carles, Sònia y Yolanda Lizana (colocando una flores) y Pere Ventura, el pasado sábado en el Cementerio de Claravalls.

Carles, Sònia y Yolanda Lizana (colocando una flores) y Pere Ventura, el pasado sábado en el Cementerio de Claravalls. / Joan Revillas

3
Es llegeix en minuts
Toni Sust
Toni Sust

Periodista

ver +

Julio Lizana Rodríguez se’n va anar a la guerra sense avisar la seva dona. Nascut el 21 d’agost de 1907 a Barcelona, tenia un fill d’un any, Antonio, quan el 1938 va deixar casa seva per combatre al costat de la República durant la Guerra Civil (1936-1939) com a membre de la 137a Brigada Mixta. Uns quants mesos després, el 16 de gener de 1939, l’impacte d’un explosiu el va matar. Amb 31 anys, Lizana va ser enterrat on va morir, en un terreny situat entre dos camps de cultiu al municipi de Bellprat (Anoia). Allà és on va estar enterrat el cos durant 83 anys i la família mai es va plantejar canviar-lo de lloc.

Segons els tres nets, fills d’Antonio, que va morir el 2001, Lizana es va allistar sense dubtar-ho. "Era un republicà convençut", explica Carles Lizana Blaya, 61 anys, el més gran. Ell, la seva germana Yolanda, de 60 anys, i Sònia, de 53, van acudir dissabte passat al cementiri de Claravalls, a Tàrrega (Urgell), per trobar-se amb EL PERIÓDICO, juntament amb Pere Ventura, veí d’Igualada, historiador aficionat de la Guerra Civil a Catalunya i electricista de professió.

La cita va ser en aquest cementiri perquè és on Lizana ara reposa, a menys de 60 quilòmetres d’on va morir. Va fer un últim i imprevist viatge el 2022, després que l’octubre d’aquell any les restes fossin exhumades per la Generalitat de Catalunya, com una de les actuacions incloses en el pla de Fosses del Govern. El 6 de setembre passat, en una cerimònia en què va participar el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, va ser enterrat en un nínxol de Claravalls, que encara no té làpida.

¿Per què allà? Perquè Julio i la seva dona freqüentaven la zona i, amb els anys, la família hi va començar a estiuejar. Per això la família va decidir que aquest fos l’últim destí per a l’avi.

¿Com va conèixer l’Administració catalana el cas de Julio Lizana? Aquí és on entra Ventura, que coneix fil per randa com la Guerra Civil va afectar aquesta part de Catalunya i és un expert en la batalla de Santa Coloma de Queralt. Un dia es va trobar amb una creu en un camp, la que estava posada sobre la tomba improvisada del soldat mort el 1939. Van passar uns quants anys fins que va saber que allà jeia un soldat de la Guerra Civil.

Anys després, el 2020, Ventura va descobrir que algú hi havia posat el nom del mort, i sabent ja com es deia Julio, va avisar al Memorial Democràtic del Govern que, el 2022, sense haver localitzat la família, va desenterrar les restes per analitzar-les. Després de l’exhumació, Ventura va enviar una carta en aquest diari el novembre del 2022 amb què pretenia que els familiars del soldat coneguessin la situació. Està convençut que Lizana va participar en la Batalla de l’Ebre.

Investigació i comiat

Mentrestant, els familiars es van trobar amb què el seu avi havia sigut desenterrat sense que ningú els en digués res. Quan Ventura indagava sobre la identitat del caigut en combat, va conèixer la història de la mare del soldat, que es va traslladar a Barcelona després de la desgràcia.

Notícies relacionades

Al final, els nets no veuen malament que l’avi estigui al cementiri, tot i que no obliden el malestar que l’exhumessin sense avisar, sobretot quan Sònia havia enviat informació sobre el cas del seu avi al Memorial Democràtic.

Al lloc on havia estat Julio hi va quedar el forat de la primera sepultura. Ara descansa a la segona sepultura, i definitiva.