Joves gitanos planten cara a l'antigitanisme

El tàndem és implacable. Helios F. Garcés posa la teoria i María Rubia les entranyes. La suma dels seus discursos sacseja alguna cosa més que la consciència. D’això es tracta. «S’explica amb orgull com mares sacrificades han pagat els estudis dels seus fills fregant escales. ¡Aquelles heroïnes! En canvi, si una gitana ven calces pel carrer per fer el mateix està cometent una activitat il·legal i fomentant l’economia submergida... Però… ¿qui ficarà a casa seva una dona gitana? ¿Per què, per què li robi?». La bufetada de realitat la dóna Rubia, jove gitana que presideix l’Associació Nakeramos, en la qual també col·labora Garcés.

Rubia i Garcés són dos dels joves que han decidit fer posar vermells els paios, fent miques prejudicis i tabús, posant al damunt de la taula urgències com la necessitat d’un cens gitano. «El discurs políticament correcte és que va contra els drets humans; que seria una manera d’assenyalar-nos...; però és un discurs trampa que busca invisibilitzar-nos. Un cens seria indispensable per començar a treballar seriosament. Diuen que a Espanya hi ha 750.000 gitanos, però és una xifra que no es creu ningú. Som molts més. ¡Si som els que més fills tenim!», reflexionen Rubia i Garcés, que subratllen que són «la minoria majoritària». 

El seu discurs, i el d’altres, com el de Paqui Perona, de l’Associació Veus Gitanes, de la Mina, ha calat en la comissionada d’Immigració, Interculturalitat i Diversitat de l’Ajuntament de Barcelona, Lola López, que ha assumit el repte de canviar el relat en el qual se sustenten les polítiques públiques amb el poble gitano a la ciutat, que es materialitzarà en un pla contra l’antigitanisme (seguint l’estela del que han començat a treballar contra la islamofòbia). «La vulnerabilitat i precarietat del poble gitano s’explica per diversos motius, entre els quals la discriminació i l’antigitanisme són capitals», assegura López.

MEMÒRIA I REPARACIÓ

Entre les reivindicacions dels joves gitanos, que l’Ajuntament de Barcelona es compromet a treballar en el marc del citat pla el 2017, hi ha la necessitat de recuperar la memòria històrica, «indispensable per a la reparació», assenyala Garcés. «Entre els anys 1499 i 1978 el nostre poble va viure 479 anys d’opressió, durant els quals es van redactar 2.500 lleis contra el poble gitano», precisa el jove activista. «La memòria històrica té límits racials i ètnics. L’antigitanisme no va acabar l’any 78. No hi ha hagut un treball de reparació. El que s’ha buscat des d’aleshores és la integració, és a dir, que desapareguem», prossegueix.

Ja l’any 2014, la tenacitat d’aquests –i altres– gitanos va aconseguir que Barcelona reconegués de forma oficial el dia 2 d’agost com el Dia de l’Holocaust Gitano, reconeixement que la Comissió Europea va oficialitzar el 2015. En aquella data del 1944, en un sol dia, al voltant de 3.000 dones, nens i avis gitanos van ser assassinats a les cambres de gas d’Auschwitz. Una altra data que posen al damunt de la taula és la gran batuda del 30 de juliol de 1749, l’operació més important per exterminar el poble gitano a Espanya, en la qual es va intentar empresonar tots els gitanos per exterminar-los.

PROVA PILOT A L’INSTITUT

«Caldria una assignatura als col·legis. Nosaltres estem treballant en una prova pilot en un institut amb una optativa sobre Interculturalitat a segon d’ESO», apunta Rubia, que fa 12 anys que està fent treball social a Barcelona.

Notícies relacionades

Alguns herois gitanos

Condemna a una advocada per enganyar l’Associació d’Avis del Bon Pastor

Fonts municipals asseguren que buscaran la col·laboració del comissionat de Memòria per incloure els temes gitanos en l’agenda. «El que ens demanen, i volem fer, és passar de tractar la realitat del poble gitano des d’un punt de vista assitencialista a fer-ho des d’una perspectiva de justícia social i drets de ciutadania», acaba dient López. Destaca, això sí, que la participació a través del Consell Municipal del Poble Gitano existeix des del 1988.

A més del canvi de discurs, fonts municipals apunten que han augmentat en 420.000 euros, que se sumen als 150.000 del mandat anterior, el pressupost en temes educatius, de promoció i reforç escolar (una de les grans assignatures pendents) en el col·lectiu. Un col·lectiu del qual es desconeix el nombre exacte, tot i que Joan Valentí Garcia, conegut per tots els gitanos d’Hostafrancs com el Joanitet, assegura tenir una fórmula infal·lible per comptar-los. «Els casaments gitanos no van per invitació, com els dels paios. Quan es casa una parella de les nostres, tots ho saben i hi assisteixen –explica el pastor–; així sé que de gitanos catalans a Hostafrancs, en som uns mil».