El fantasma de Don Paco

Construït l’any 1900 amb el nom de les Delícies, el Talia va ser el segon teatre construït al Paral·lel, després de l’Espanyol (el més antic, construït el 1892). El local va anar alternant temporades de teatre i de cinema, fins que va ser comprat pel còmic Paco Martínez Soria, don Paco, que va decidir centrar-se exclusivament en el teatre. «El Talia que reivindiquem és el que programava Tete Montoliu el 1962», exemplifica Toni Oller, president de l’entitat, centrada a recuperar la memòria de l’espai (i de l’avinguda en general), que fa broma també sobre el «fantasma» de Paco. «La memòria de Martínez Soria que volem rescatar no és la casposa, sinó la de l’empresari que el 1976 va programar La casa de Bernarda Alba amb un trencador Ismael Merlo fent de Bernarda», continua l’activista cultural.

Per l’escenari del Talia en els seus 88 anys d’història, i davant les 1.000 localitats que tenia aquella platea, van passar noms com La Bella Dorita, Nacha Guevara –a l’associació encara conserven el programa de mà de l’espectacle Nacha de noche–, Paco Morán o Martínez Soria mateix (el carnet de la CNT del qual del 1937 va ser trobat aquest estiu a l’arxiu de Salamanca).

L’espai ha passat a la història com a Talia (Google Maps encara el recorda així), però el teatre al número 100 del Paral·lel va tenir múltiples noms abans i després. Quan va néixer l’any 1900 –recorden des de l’associació que batalla perquè no se’n perdi la memòria–, s’hi programaven sarsueles tant en català com en castellà. Sis anys més tard, i mantenint el seu perfil, va passar de dir-se les Delícies a dir-se Líric.

Notícies relacionades

El solar del Paral·lel vindicat per a ús cultural serà una residència d'estudiants

Diego Arcos, president del Casal Argentí de Barcelona: "Una família necessita 20.000 euros per venir de Buenos Aires a Barcelona"

Va ser l’any 1924, i fins al 1982, el període en què es va dir Talia (el nom que va rebre durant més anys), malgrat que molta gent el recorda com a teatre Martínez Soria, nom amb el qual va ser batejat l’any 1982 i que va mantenir fins que va ser ensorrat el 1988, en honor al seu últim propietari.

L’historiador local Miquel Badenes, autor d’El Paral·lel, història d’un mite (1998), recorda els últims dies en què el teatre va estar dempeus: «Va ser lamentable la pressa que van tenir a ensorrar-lo. ¡Si Don Paco aixequés el cap! Trist final el del Talia-Martínez Soria al ser venut per la família a una immobiliària, que es va afanyar a enderrocar-lo i deixar-lo convertit en un solar mal tancat mentre esperen aconseguir una requalificació urbanística que els permeti edificar segons la seva conveniència», escrivia, visionari, Badenes.